L'obligació i la devoció
Comprenc que participar en uns Jocs Olímpics és la màxima aspiració d’un esportista. Futbolistes inclosos, tot i que, en aquest cas, un Mundial té més prestigi que un or. I reconec que, si l’interessat fos jo, també voldria anar a Tòquio. Però la convocatòria de Pedri per a la selecció olímpica espanyola, després d’haver disputat l’Eurocopa pel cap baix fins a les semifinals i ja amb dues pròrrogues a les cames, és l’enèsim atemptat de federacions i organismes esportius contra els clubs.
Parlo de Pedri perquè el cas del canari, que va acabar la temporada amb el Barça tan esgotat que Koeman li va donar vacances abans d’hora, és diferent al d’Èric Garcia, que també encadenarà Eurocopa i Jocs però que arrossega molts menys partits a les cames. I sí, els casos de Pau Torres i Oyarzabal són tan greus com els de Pedri llevat d’un matís: el canari només té divuit anys i el seu cos, encara en edat juvenil, ja ha donat símptomes d’esgotament.
També és cert que hi ha precedents -Jordi Alba va encadenar Eurocopa i Jocs el 2012, i Guardiola va permetre a Messi anar a Pequín 2008- i no es va acabar el món. Però si arriba un moment de la pròxima temporada en què Pedri, ara ja peça fonamental del Barça, no pot dir fava, els perjudicats seran el club i Koeman, paradoxalment l’únic que ha pensat a protegir el jugador.
Em sembla obligat denunciar l’egoisme de la federació espanyola, que no han dubtat a esprémer els futbolistes amb l’únic argument que els repetidors són joves i poden amb tot. I si no poden, ja s’ho trobaran els clubs. També cal dir que el Barça ha sigut lent, perquè les gestions que ha fet per alliberar Pedri un cop es va fer pública la llista olímpica les hauria d’haver treballat prèviament. Ara, lògicament, la federació espanyola s’escuda en la impossibilitat de fer diferències entre clubs i jugadors en situacions semblants. Comprenc que la nova directiva té molts fronts oberts, alguns encara de més preocupants, com la renovació de Messi o retallar el cost de la plantilla, però aquests detalls no se’t poden escapar quan has presumit que recuperaràs el pes als passadissos i despatxos.
Pel que fa al futbolista, a Pedri, s’ha de dir que la llei espanyola l’obliga a defensar la samarreta de la seva selecció sempre que el convoquin, i repeteixo que entenc la il·lusió de ser olímpic. Però l’obligació ha d’anar abans que la devoció, i hauria estat bé que tingués present el club i fins i tot l’entrenador que van apostar per ell i li han permès assolir els seus somnis.
