Pablo Torre deixa en evidència Riqui Puig: els apunts en calent de l'Intercity-Barça

BarcelonaAl Barça li ha costat Déu i ajuda superar l'estrena de Copa, aquell primer partit de setzens de final que sempre acostuma a fer una mica de mandra, però que s'ha de jugar i guanyar. Per això, Xavi ha apostat per un onze amb només alguns suplents i força titulars habituals com Busquets, Dembélé o la parella de centrals, formada per Araujo, que tornava a jugar tres mesos després, i Kounde. L'Intercity, equip de Primera RFEF (l'antiga Segona Divisió B), ha plantat cara i ha empatat fins a tres vegades un duel en què el blaugrana que més ha aprofitat els seus minuts ha sigut Pablo Torre.

Desconnexions imperdonables

Que el primer partit de Copa sempre fa mandra als grans equips és un clàssic, però en cap cas pot ser una excusa. El Barça va llençar a les escombraries uns bons primers minuts de partit, intens i movent ràpid la pilota, amb una desconnexió que es va començar a notar a partir de la segona meitat. Els blaugranes van reaccionar de pressa i bé al primer gol dels valencians, però el segon i el tercer van ser mostres evidents d'una desconnexió preocupant. El segon, defensant amb la mirada una jugada que va néixer d'un servei de banda i deixant girar-se i centrar Cristo des del lateral de l'àrea perquè Solde marqués. En el tercer, Marcos Alonso, que acabava d'entrar al terreny de joc, s'adorm i li pispen la cartera. Segurament amb falta –en aquestes rondes de la Copa no hi ha VAR–, però el descuit era evitable.

Ronald Araujo, ben tornat

Ronald Araujo va tornar a jugar més de tres mesos després. Va ser dels millors del Barça durant els 60 minuts que va estar damunt la gespa. No va tardar a obrir la llauna, amb un cop de cap poderós a la sortida d'un córner molt ben servit per Pablo Torre. El central uruguaià hauria pogut marcar un segon gol, novament en un servei de córner, però aquest cop la seva rematada –més allunyada i més complicada– no va anar a parar a bon port. Però Araujo, de fet, se'l pot comptar com l'autor d'un doblet: a la primera part, en la primera ocasió clara de l'Intercity, va treure una pilota sota pals, just damunt de la línia de gol.

Pablo Torre, dels pocs que aprofiten l'ocasió

A banda d'Araujo, qui va deixar més bones sensacions en un partit estrany del Barça va ser Pablo Torre. Després d'un aterratge complicat al conjunt blaugrana perquè no volia jugar al filial i no va poder tornar cedit al Racing de Santander, l'interior de només 19 anys va viure en l'estrena de la Copa els seus millors minuts des que vesteix la samarreta del Barça. Va destacar sobretot a la primera meitat –va ser substituït a l'hora de partit–, fent un recital de com ha de jugar un migcampista blaugrana: ben perfilat, orientant els controls per evitar la pressió dels rivals, buscant la passada més encertada i canviant el ritme o el sentit del joc per accelerar les jugades i generar perill. A més, va ser l'autor de l'assistència del gol d'Araujo. Si per aquestes dates, l'any passat, un decebedor partit de Riqui Puig contra el Linares li va suposar el canvi al descans i que Xavi esgotés la poca confiança que tenia en el seu veí, Torre sí que va saber aprofitar els seus minuts.

La nit inoblidable d'Oriol Soldevila

L'única nota negativa que es podria buscar al partit del càntabre és que no va poder aturar Oriol Soldevila, Solde, que li va esgarrapar fins i tot una targeta groga. Abans d'aquest partit, pocs coneixien aquest jove migcampista de 21 anys amb vocació ofensiva que acabaria sent l'autor d'un hat trick que mai oblidarà. Poc es podia arribar a imaginar quan hi va haver el sorteig que va emparellar el seu equip amb el Barça a la Copa els marcaria tres gols. Però això no és tot: Solde és soci blaugrana. "Soc culer de tota la vida", va dir després del partit. Nascut a Barcelona, va passar pel planter del Sant Just i del Cornellà abans de fitxar pel juvenil del Barça, on es va estar tres temporades. Després va marxar al filial del Birmingham, on no va acabar de quallar abans de recalar, com a agent lliure, a l'Intercity.