L'Atlètic de Madrid, campió de la Lliga més estranya

BarcelonaL'Atlètic de Madrid ha patit, ho ha passat malament i s'ha vist amb l'obligació de remuntar un gol en contra a Valladolid. Però s'ha recuperat, ha fet un pas endavant i, també amb un punt de fortuna, ha acabat guanyant el partit i el títol de Lliga. La competició, marcada pel coronavirus, ha sigut una de les més estranyes dels últims temps i ha acabat caient del costat dels matalassers, els menys irregulars dels tres equips que aspiraven al títol. Al final de tot, encara que el Madrid hagués guanyat el Vila-real al temps de descompte (2-1), el títol era per a l'equip de Simeone, que ha fet valer l'avantatge d'arribar a l'última jornada al capdavant de la classificació.

Era com si ningú tingués ganes de ser campió. Poques vegades s'havia vist un tram final en què els favorits perdessin tants i tants punts en joc. El Barça havia remuntat i ho tenia al sac fins que va dimitir en el partit contra el Granada i va abaixar els braços a les cinc últimes jornades. L'Atlètic de Madrid, líder molt sòlid en el primer tram de temporada, havia perdut gas fins a convertir-se en un equip molt poc fiable a la segona meitat de la competició. I el Reial Madrid, irregular, tampoc aprofitava els errors dels altres. Descartat el Barça, eliminat matemàticament de la cursa per al títol després d'haver punxat a la penúltima i l'antepenúltima jornades, la Lliga era cosa de dos. Curiosament, Luis Suárez, el davanter que el Barça va fer fora per la porta del darrere, va acabar marcant el gol decisiu i va permetre obrir el cava al vestidor matalasser. L'eufòria dels futbolistes de l'Atlètic, saltant com si no hi hagués demà a Pucela, era la prova més evident dels nervis que havien passat, no només a Valladolid, sinó també als últims compassos del torneig.

Ha sigut un final de pel·lícula, digne d'un guionista a qui li agrada que passin coses. I com més inesperades, millor. Ben pocs pensaven que l'Atlètic de Madrid cometria un error garrafal en un córner a favor i acabaria encaixant un gol. Tampoc es pensaven que el Reial Madrid, obligat a guanyar i a esperar que els matalassers punxessin, sortiria a jugar amb desgana i donaria via lliure al Vila-real perquè s'avancés a Valdebebas. Tampoc es podia imaginar que el VAR anul·laria un gol de Benzema per un fora de joc mil·limètric. O que, al mateix minut, a Pucela, l'Atlètic començaria a remuntar i marcaria el seu primer gol. O que després el Valladolid, que encara tenia alguna opció tímida de salvar la categoria, perdonaria un gol cantat. O que el Madrid perdonaria també un gol que semblava fàcil i que hauria posat nerviós el seu rival ciutadà. O que Luis Suárez marcaria el gol de la victòria matalassera després que un defensa li regalés la pilota. I, per acabar-ho d'adobar, quan l'Atlètic de Madrid ja treia el cava de la nevera, que el Madrid s'activaria i marcaria dos gols consecutius, i que el Valladolid tindria una ocasió perillosíssima al descompte que hauria pogut tirar per terra la celebració. Ha passat tot això. I en només 90 minuts.

Les llàgrimes de Suárez

Luis Suárez ha acabat estirat a la gespa plorant desconsoladament. Però no del cansament, sinó de les sensacions. "Ha sigut una temporada molt difícil per a mi, perquè la vaig començar sentint-me menystingut. I l'Atlètic de Madrid em va acollir. Sempre estaré agraït a aquest club", deia l'uruguaià, referint-se al tracte que va rebre del Barça l'estiu passat. "És una Lliga diferent que ha tingut un campió diferent", afegia l'entrenador Diego Simeone. "Quan vam marxar del Calderón vaig meditar si continuar o no, i vaig decidir quedar-m'hi perquè creia que l'equip tenia futur. No em vaig equivocar", afegia l'argentí, que aixeca el seu títol número deu i que ara haurà de negociar amb l'entitat la continuïtat o no a la banqueta.

L'eufòria matalassera va ser màxima, amb milers d'aficionats sortint al carrer i aglomerant-se a la plaça de Neptuno de Madrid, malgrat les restriccions per la pandèmia. I als afores de Pucela, un centenar d'aficionats de l'Atlètic de Madrid esperaven els futbolistes per mantejar-los. Aquests, encara vestits amb l'equipació, s'hi van sumar amb ganes i van obligar la policia a intervenir-hi per evitar mals majors. L'equip que té el malnom del pupes, per la seva mala sort, ha deixat de ser-ho. Almenys temporalment.

La festa, però, es va veure afectada per la mort d'un jove de 14 anys durant la celebració. El menor es trobava a l'interior del seu vehicle quan va treure part del cos per la finestra i va impactar contra una columna. Els fets van passar a la cèntrica plaça de Santa Ana, molt propera a la plaça de Neptuno. Els serveis d'emergència van intentar salvar la vida del noi durant una hora i mitja, però no han poder reanimar-lo.