Kings League: catalanitzar l'Ibai, 'ibaitzar' el català

Com qualsevol altre hype que neix del món digital, la Kings League ha generat tota mena de reaccions turbulentes: adeptes i detractors convençuts, apòstols del canvi de paradigma, profetes de l’apocalipsi i les presses de tota febre de l’or. “Hem de fer alguna cosa!” Comencem per entendre-ho una mica.

La Kings League és un dels darrers productes comercials de la indústria de creadors de continguts en castellà. Aquesta indústria viu un moment d’expansió, amb projectes cada vegada més grans, que impliquen més marques, recursos i audiència. Els nord-americans s’ho miren de reüll i ho comenten amb enveja. ¿Com s’ho fan els streamers en castellà per muntar tinglados tan grans? Coses de la vida, l’epicentre d’aquesta indústria en expansió és a Catalunya (sí, i Andorra, per què serà?).

No és només la Kings League, el canal de Twitch que més creix del món. També corren per aquí alguns dels principals creadors –Auronplay, Rubius, TheGrefg, Ibai–. Són agències catalanes les que gestionen el talent. Són seus a Barcelona de marques les que coordinen campanyes. Són productores catalanes les que desenvolupen molts dels projectes. És al Palau de la Música, al Sant Jordi, a la Paral·lel 62 o a l’Apolo on es fan els esdeveniments principals… I doncs: i el català?

En el cas de la Kings League, i també en el d’altres macroprojectes amb presència als nostres carrers, com els premis Esland del 2022, s’hauria pogut tenir més cura, de bon inici, d’incloure-hi contingut en català. Probablement, hauríem hagut de negociar, reclamar i acordar aquesta presència a canvi de recursos, acords i patrocinis. Però per corregir aquesta invisibilització de fons cal entendre bé l’arrel del problema.

De la mateixa manera que la indústria literària, la indústria digital es divideix per llengües, no per territoris. Cada llengua té el seu ecosistema propi i Barcelona, igual que en el món literari, ara és la capital del mercat castellanoparlant. Això no significa que no puguem aprofitar per al català que tot plegat passa aquí. Ho podem fer de dues maneres: parasitant-ho i aprofitant-ne l’experiència.

Per una banda, podem i segurament hem de ser uns paràsits. Podem generar continguts satèl·lit en català al voltant de projectes en castellà (com ara narracions i tertúlies sobre la Kings League), generar continguts en català amb els protagonistes de la indústria en castellà (com ara classes de català en directe als canals de l’Ibai o TheGrefg patrocinades per l’administració) o consolidar i visibilitzar la marca catalana en la indústria en castellà (protegint-la com a indústria catalana certificada a canvi de recursos pel català). 

Però sobretot necessitem invertir en l’ecosistema propi, totalment capaç de generar projectes d’èxit similars. Segur que la mesura de l’èxit serà diferent, però no és cosa d’activisme o de catalanwashing: hi ha un mercat real en català per explotar. 

La Kings League ens ha de picar l’orgull: també podem fer-ho en català. Però només posant-hi recursos, aprofitant l’experiència de la indústria i entenent que perquè els projectes funcionin han de tenir el centre de gravetat en els creadors. Si la Kings League rutlla és perquè l’Ibai no deixa de ser l’Ibai, ni TheGrefg deixa de ser TheGrefg. No se’ls trasplanta, se’ls integra de manera orgànica. En català encara no ho hem après. Potser ja toca.