Jugar-se la temporada de ressaca i amb cremades al pit
Un dissabte de Patum, el Berga visitava Torelló en un partit decisiu per pujar a Primera Catalana
TorellóQuan els jugadors del Club Esportiu Berga van agafar el retolador per encerclar en vermell el cap de setmana passat al calendari per al partit contra el Torelló, una final en la lluita per l'ascens a Primera Catalana, van trobar que ja estava marcat: coincidia amb la Patum. Encara que el capità, Marc Torres (Bagà, 1994), assegurava que li era "indiferent", el seu era un cas aïllat. Oriol Ruiz (Berga, 2003), futbolista del club blanc-i-vermell des que té ús de raó, explicava amb la veu trencada: "No em vull posar massa sentimental, però és la nostra millor setmana. Ho portem molt endins i ens sentim molt orgullosos de formar-ne part". "Ho mamem des de petits", accentuava Guillem Maza (1993). També és de Berga, com la meitat de l'equip. I els que no, són fills de la zona.
És dissabte al matí, unes hores abans del partit, i parlen al voltant d'una taula de la terrassa d'un hotel de Ripoll. Una setmana excepcional demanava rutines excepcionals. L'entrenador, Pau Morral (Navàs, 1993), va concentrar-los la nit de divendres per allunyar-los de la festa. "Les nits de dimecres i dijous ja passaran prou factura. Amb una tercera, la de divendres, només faltarà que dissabte aplaudim el rival abans de començar", deia, tot fent broma, la setmana anterior al programa de Catalunya Ràdio Futbol català.
"És millor que haguem vingut cap aquí perquè més de la meitat de l'equip hauria sortit", admet Oriol Ruiz. La Patum tira massa. Té una cremada al pit d'aquests dies, en què la festa s'acabava quan ja estava a punt de sortir el sol. "Se'ns va fer de dia. Els dos dies", confessen rient Maza i Ruiz. L'equip s'entrena els dimarts, els dijous i els divendres, però el cos tècnic va decidir suspendre la sessió de dijous i substituir-la per treball específic individual dimecres. La majoria el van fer junts al gimnàs: dutxa i cap a la Patum. Divendres, dia de Patum infantil però amb concerts programats a la nit, van entrenar-se a la tarda, van sopar junts un entrepà al xiringuito que el club té muntat al passeig durant la festa i van conduir cap a Ripoll. Quatre cerveses a la terrassa i a dormir.
"Abans de Nadal vam veure que podia caure així –comenta l'entrenador–. Un dia sopant ho vam plantejar mig de broma i la primera resposta va ser «Boig, per Patum?», però s'ho han pres molt bé i estan supercontents. No és només per la Patum: també perquè és un rival directe i el darrer desplaçament. En el futbol pot passar de tot, però, collons, haurà sigut molt maco, molt bonic. Una cosa diferent, una experiència d'equip. Aquestes coses es recorden". Els jugadors li donen la raó. Reconeixen que la possibilitat d'un ascens val més que una nit de Patum. I que dues? "Pasapalabra", respon Ruiz.
De venedors a banquers, els oficis dels jugadors del Berga
Ruiz entrena un equip del club i dos cops a la setmana va a buscar fruita a Mercabarna amb el seu tiet. Maza treballa en un banc. Torres és paleta. I pare. "És un jornal, també, eh", riu. S'entrenen a dos quarts de nou del vespre i quan arriba a casa, cap a les 11, la seva filla ja dorm. Té quatre anys. "Entrenar-me no m'agrada gaire. Els partits, sí. Però anar a entrenar-se costa. Hi ha dies de tot, però sobretot a l'hivern se'm fa un món", admet. La resta fan que sí amb el cap. "Però un cop allà ja està", subratllen.
Un cop allà, diuen, troben alegria i desconnexió. I cert retorn a la infància. Cobren just per pagar la gasolina i les despeses. "A algun encara li fa la maleta la mare", diu Torres rient. Giren el cap on hi ha Ruiz: "No, no. A mi ja no, eh. A mi ja no, boig". Fa molts dies que estan centrats en el partit i en la Patum, a parts iguals.
Mentre responen, un escura una cigarreta. "Fumen més d'un, de dos i de tres. I ja que ho han de fer prefereixo que sigui aquí, que estiguem junts. La idea és trobar un equilibri entre competir al camp i gaudir i desconnectar a fora", diu Morral. L'equip, habituat a viure a Segona Catalana, vol pujar per primer cop a Primera. "Quantes vegades estarem en una situació així?", diu Iván Gil (Gironella, 2000). Celebra que "s'està recuperant el futbol comarcal i l'interès per l'equip del poble, amb camps cada dia més plens". I Ruiz, el més jove, conclou: "El pla és guanyar i pujar de pressa cap a Berga a cremar-ho tot".
Però no va poder ser. El partit va acabar amb empat (0-0) i l'última jornada determinarà quin equip puja directe i quins dos disputen la promoció, entre el Natació Terrassa (68 punts), el Torelló (68), el Berga (66) i el Ripollet (65). Però, deixant de banda el marcador, abans de canviar els crocs del matí, a la terrassa de l'hotel de Ripoll, per les botes de la tarda, al camp de Torelló, el Berga ja havia guanyat. Tot i perdre's una nit de Patum.