Quan la joia de la corona només té 15 anys: Luka Romero, el nou Messi?

Barcelona“Si no s’espatlla i no l’espatllen, serà un Ferrari”. Rodinei Luis de Andrade, Nino, el seu entrenador a l’equip aleví de la PE Sant Jordi, a Eivissa, va veure de seguida que Luka Romero reunia tots els atributs per arribar a l’elit i ser un jugador important. Amb 15 anys ja l’han convertit en l’estrella del Mallorca i és un dels noms que ha ocupat els mitjans en els dies previs al retorn de la Lliga. Vicente Moreno va citar-lo a un entrenament amb el primer equip i l’entorn balear ja va fer volar la imaginació: el seu "Messi", com han batejat a l’illa el petit jugador, podria enfrontar-se al Messi actual, quan el Barça trepitgi Son Moix.

La coincidència no serà possible perquè Luka Romero encara no ha fet els 16 anys –els farà el 18 de novembre–, edat mínima per debutar a Primera. El fre normatiu anirà bé per contenir l’eufòria al voltant d’un jove talent que torna a posar de manifest la necessitat de cuidar i assessorar adequadament els petits cracs, especialment en l’últim esglaó abans de ser professionals. “Cal tenir paciència i deixar que segueixi creixent, que se segueixi divertint. Al futbol de vegades va tot massa ràpid, sobretot amb jugadors que van avançats en la seva etapa formativa. És important que no es posi nerviós, que accepti si li toca la banqueta. Ha d’entendre que ja li arribarà el moment”, reflexiona Nino. Amb 10 anys al Sant Jordi, jugava contra alevins de segon any (a punt de fer 12 anys), i ara que és cadet s’enfronta als juvenils.

Presses que pesen

“Ens van dir que des de petit era la joia de la corona i que l’estaven mimant molt perquè no marxés”, relata Rafa Beltrán, seleccionador català sub-16. El Mallorca li paga l’allotjament i un salari base, i està esperant que faci els 16 anys per blindar-lo contractualment, conscient que la majoria de mirades dels observadors de la categoria se centren en ell. Al desembre n’hi havia molts al Campionat d’Espanya, en què les seleccions infantil i cadet de Catalunya i les Balears es van enfrontar. L’equip de Beltrán va vèncer per 1-2, malgrat els esforços de Luka Romero de deixar el triomf a les illes. “És el clàssic 10 argentí, un mitjapunta que juga bé entre línies i que rep orientat per atacar amb verticalitat. Era molt perillós”.

A la grada el comparen amb Leo Messi. És esquerrà i té molta habilitat, d’aquí els paral·lelismes amb el blaugrana. Fins i tot la seva gestualitat en la carrera, encorbat cap endavant, la ferocitat del seu retall, o la rapidesa amb què condueix, fa eslàloms i carrega la cama per xutar ajuden a les comparacions amb l’astre de Rosario. El seu pare, Diego Romero, fa dies que demana que no se’l compari amb Messi perquè “genera una pressió descomunal a un noi de 15 anys”. "Ell és Luka i té a Messi, un futbolista únic, consagrat, històric com a mirall per aprendre”, insisteix. Un dels primers en batejar-lo com “el Messi d’Eivissa” va ser Paco Natera, redactor de Futbol Pitiuso, que explica a l’ARA que va optar per “aquest recurs periodístic” al titular per generar més reclam a la seva crònica. Admet que el noi “té moltíssim talent” i celebra que l’entorn familiar l’estigui protegint per evitar “que es desorienti”. “Ve d’una família humil, el seu pare l’ajuda a tocar de peus a terra i a millorar futbolísticament. Si ningú s’accelera en el procés tot fa pensar que serà un grandíssim jugador”.

Multiculturalitat futbolística

No només se’l compara amb Leo Messi, també conviu amb el mirall de Marco Asensio, l’última gran perla que el Mallorca va haver de gestionar. “Al club diuen que pot seguir els seus passos”, reconeix Natera. Els passos que el nen va seguir des del principi van ser els del seu pare, que va aterrar a les illes per rematar la seva carrera al Formentera. Allà van acollir al fill petit, que de seguida va enlluernar tothom. D’allà va saltar al Sant Jordi i després, al Mallorca. “Quan el compares amb la resta de nens ja veus que té alguna cosa que no tenen els altres”, puntualitza Natera.

A banda de qualitat, Luka Romero té personalitat i és molt competitiu. “Té caràcter i quan ha de ficar el morro dur, ho fa”, recorda Beltrán, que destaca que el 10 té un fort tren inferior que li permet “aguantar bé les envestides del rival”. Ha après des de petit a desfer-se dels adversaris més grans que ell. “Ja veies que era molt llest, que tenia un do com a futbolista, que volia millorar i que s’ho prenia seriosament”, insisteix Nino. El tècnic veu en Luka Romero una barreja interessant de cultures futbolístiques: és nascut a Mèxic, fill de pares argentins i criat al futbol balear i espanyol. A més, que acabés d’esclatar a les ordres d’un entrenador brasiler va completar el combo. “Jo els donava molta llibertat en la parcel·la ofensiva. L’animava a regatejar, a conduir cap a porteria, a xutar. Volia que es divertissin jugant, que provessin coses, i ell pensava molt ràpid i tenia una gran facilitat per desfer-se de rivals. És viu, és intel·ligent”, destaca d’ell. Va multiplicar els seus recursos en espais reduïts amb entrenaments de futbol sala, espai que Nino, exjugador professional al Brasil, mimava molt. “Una pista més petita t’ajuda a guanyar recursos”, reivindica. Nino manté contacte amb la família pel grup de WhatsApp que conserva d’aquella generació. “M’alegra molt que el Luka estigui progressant. És molt d’hora per dir fins a on arribarà, però té les virtuts per a tot”. El seny i la paciència faran la resta.