Jacques Cousteau i Guardiola: els imprescindibles del City

BarcelonaJacques-Yves Cousteau va descobrir un nou món a tota una generació. Va ser el primer que es va capbussar sota el mar amb la càmera per mostrar a través de la pantalla un univers inèdit. Ho feia a bord del Calypso, el seu vaixell. Els problemes de finançament el van obligar a fer col·laboracions amb empreses petrolieres al golf Pèrsic. En una de les expedicions, eureka, va descobrir l'or negre a l'epicentre del que s'acabaria anomenant Abu Dhabi. Dècades més tard, amb els bitllets encara brollant dels pous gràcies al descobriment de Cousteau, els xeics de l'emirat van comprar el Manchester City i ara intenten ocupar el tron europeu a través de la mirada d'un entrenador català, Pep Guardiola. Aquestes dues setmanes, amb doble enfrontament amb l'Atlètic de Madrid –el primer, aquest dimarts, en l'anada dels quarts de final de la Champions (21 h, Movistar Liga de Campeones)– i el Liverpool, definiran el camí cap a la glòria dels skyblues.

"Crec que vaig ser naïf, però no tenia ni un cèntim", reconeixia Cousteau al documental Becoming Cousteau quan se li preguntava sobre la troballa de petroli. Aquella feina els va permetre instal·lar radars i millorar equipaments del Calypso per continuar descobrint al món les espècies que habitaven als oceans. Guardiola, com Cousteau, ha descobert nous universos al City i la Premier: una nova manera de jugar. I de guanyar. Amb una mitjana de dos títols per temporada des que és al Regne Unit, ha demostrat que és possible dominar el bressol del futbol a través de la seva mirada.

Sotmetre el rival no és garantia de guanyar, però és el camí més proper a la victòria segons el paradigma de l'entrenador de Santpedor. Quan neix la primavera, els equips de futbol afronten el tram decisiu del curs. I el City hi arriba molt bé. Els citizens han anat evolucionant l'ideari de Guardiola durant els cinc anys que és a la Premier. Hi ha construït el seu projecte més personal: ha escollit quins jugadors volia per a cada posició i ara el futbol els surt de manera natural. Però la Champions no té pietat. És un món a part. Poc importa haver dominat a la lliga, un mal vespre et deixa fora de la competició. La superioritat futbolística i tot el que emana la figura de Guardiola ha portat a esbiaixar el significat de la derrota: una eliminació del City es tradueix en fracàs. És l'equip amb les expectatives més altes.

Duels decisius

"Hauríem preferit el Madrid a l'Atlètic", revelen des de la ciutat esportiva del City. "Volíem evitar els rivals anglesos, perquè ens coneixen bé, i el Bayern, per la càrrega emocional que suposaria tornar a Munic", afegeixen. En un exercici de supervivència absoluta, Simeone ja va eliminar Guardiola d'una semifinal de Champions quan el català dirigia els bavaresos. “Quan arriba la Champions sempre penso massa. Intento crear noves tàctiques. I contra l’Atlètic en veurem una d’inèdita", ha reconegut Guardiola a la prèvia. Tan cert és que no es pot valorar una temporada segons si s'aconsegueix el tron europeu com que la Champions és l'anhel més gran dels mancunians: Guardiola no l'aixeca des del 2012.

En els pròxims dies el City també es veurà amb el Liverpool, "l'equip més dur al qual m'he enfrontat", segons el tècnic. Els de Jürgen Klopp són una anomalia, una bèstia competitiva, els únics capaços de fer-los front a la Premier. Troben l'ordre en el caos i el frenesí, són l'equip més elèctric d'Europa. Els skyblues són només un punt per sobre. Aquest diumenge s'enfronten a l'Etihad. El curs 2018-19, el Liverpool va batre el tercer millor registre de punts de tota la història de la Premier, però el City en va fer més. No hi ha cursa de fons més exigent que l'anglesa. A més, es tornaran a trobar el 16 d'abril a les semifinals de la FA Cup.

En les pròximes dues setmanes es definirà com serà la recta final de la temporada per al Manchester City. Amb un Calypso més preparat que el de Cousteau, té en la Champions l'únic oceà que els queda per descobrir als citizens.