La venda del Girona deixa molts interrogants per resoldre

GironaOficialitzada aquest dimecres mitjançant un comunicat, la compra del Girona té diverses incògnites encara per desvelar. La posada a punt, un cop rebut el vistiplau del Consell Superior d’Esports (CSD), dels nous màxims accionistes –el City Football Group i el Girona Football Group– no ha revelat cap dels secrets millor guardats en els últims temps a causa del fet que tan sols s’ha oficialitzat el que ja s’intuïa en els últims mesos, mentre ambdues propietats treballaven a l’ombra de l’entitat gironina. Cadascuna de les parts s’ha fet amb el 44,3% de l’accionariat, i l’11,4% ha quedat en mans d’accionistes minoritaris. Si no s’ha arribat més lluny, ha sigut per no crear una problemàtica en l’hipotètic cas que el Girona i el City coincidissin en competicions europees. Que l’acord és beneficiós per a totes les parts –especialment, de manera visible, per al Girona– tothom hi està d’acord. Que el marge de creixement del club pot proporcionar uns beneficis importants als dos nous propietaris, ningú ho dubta. Però apareixen certs aspectes que, a dia d’avui, planen sobre Montilivi en forma d’interrogant. Algunes qüestions sortiran a la llum en els pròxims dies; d’altres, en els següents mesos. Les més complexes probablement quedin en el secretisme d’una negociació hermètica i silenciosa on cada pas ha estat degudament calculat, i segurament s'evitarà publicar qualsevol anunci precipitat que pogués fer que se n'anés en orris. Només cal fer un recorregut en el temps per confirmar-ho. Situem-nos.

El primer pas, indispensable per a tot el que ha vingut després, va ser la miraculosa salvació del Girona en la temporada 2013/14, amb una entitat amb clar risc de desaparèixer per uns problemes econòmics i una inestabilitat institucional que va dur, fins i tot, a impagaments a jugadors, cos tècnic i empleats del club durant el curs següent. L’estiu del 2015, després d’un frustrat ascens a Primera, comencen els moviments, i entren en escena Delfí Geli com a nou president i Ignasi Mas-Bagà, antic treballador de Jaume Roures a Mediapro, com a director general. El plat fort apareix en la figura del grup inversor TVSE Futbol que, per sorpresa, es fa càrrec del 80% del club per una quantitat pròxima als 4 milions d’euros –n’ha invertit al voltant de 7 en dos anys–, en aquells moments a mans de Josep Delgado. La figura de Pere Guardiola, lligat a Media Base Sports, va ser clau en una negociació signada pels empresaris Jean-Louis Dutaret i Samir Boudjemaa, dels quals mai s’ha sabut res més. Allà es comença a gestar el que avui és palpable: un lligam amb el City, la finalitat del qual era enfortir un club molt debilitat i amb necessitats. Els primers jugadors provinents de terres britàniques, en forma de cessió, comencen a arribar i el curs acaba novament amb el Girona acariciant l’elit.

L’ascens accelera el procés

La relació s’enfortiria l’estiu passat, amb l’equip de Pablo Machín fent la primera de les dues estades consecutives a les instal·lacions del Manchester City. Ja sota un projecte esportiu ferm i sòlid amb l’ascens com a objectiu principal, el desembors econòmic és prou important per aspirar a tot. I l’equip, després d’un treball majúscul, aconsegueix l’heroica gesta el 4 de juny. Arribats a aquest punt, els esdeveniments no podien trigar en dur-se a terme i la data escollida ha sigut el 23 d’agost, després que els alts executius d’ambdues propietats lliguessin les negociacions iniciades el 2016 durant l’estada del conjunt britànic en terres catalanes.

L’escenari, en aquests moments, no pot ser més satisfactori i il·lusionant per a totes les parts. El Girona, amb aquest acord, s’assegura un pas endavant impensable fins no fa gaire mentre que el City Football Group, de la mà del seu director executiu, Ferran Soriano, i el Girona Football Group veuen en l’entitat una inversió massa llaminera per no involucrar-se en el projecte. Les incògnites, però, són a l’ordre del dia. ‘Palco23’ apuntava que Pere Guardiola, a títol personal, invertiria mitjançant Guirdis Holding, la seva societat amb seu a Malta, però, a l’hora de la veritat, apareix com a propietari i director executiu d’una empresa que tothom desconeixia, el Girona Football Group. Tenen algun lligam en comú? Tampoc s’han donat a conèixer les xifres per les quals els nous propietaris s’han fet càrrec del Girona, ni les inversions que es duran a terme o les injeccions econòmiques que es preveuen. De quines quantitats parlem? Inclou, això, el projecte de la Ciutat Esportiva, encara sense data, hora i lloc? En cas que així sigui, qui se’n farà càrrec? També queda oberta la hipòtesi que el Girona llueixi la firma d’Etihad Airways com a reclam principal a la samarreta blanc-i-vermella, tal com fan els equips propietat de City Football Group, a mans d’una empresa privada d’inversió d’Abu Dhabi. Sens dubte, restarem atents a les novetats que es vagin donant a conèixer sobre qualsevol de les parts esmentades i que han fet possible el creixement d’un Girona que avança a passes agegantades.