Eurocopa

Per què l'autogol és el pitxitxi destacat de l'Eurocopa?

Els torneigs eliminatoris, amb partits a caixa o faixa i resultats igualats, afavoreixen les dianes en pròpia porteria

Guillem Delso

BarcelonaNi Harry Kane, ni Kylian Mbappé, ni Cristiano Ronaldo. El pitxitxi de l’Eurocopa 2024 són els gols en pròpia porteria. Amb la fase de grups i la meitat dels vuitens disputats, ja són nou els autogols marcats. L'últim va ser el que es va fer Jan Vertonghen per decidir el França-Bèlgica d'aquest dilluns (1-0) a favor dels bleus. El registre voreja el 10% dels gols del torneig. Per posar-ho en perspectiva, el màxim golejador del torneig és Mikautadze, de la ja eliminada Geòrgia, amb tres gols. El rècord històric de dianes en pròpia porteria en una Eurocopa és el de l’edició del 2021, amb un total d'onze. En l’actual, amb dues rondes eliminatòries senceres i la final per disputar-se, encara és possible batre’l.

Radiografia de l'autogol

Malgrat els alts registres de les últimes Eurocopes, Borja de Matías, analista de futbol d'un club europeu, creu que no hi ha una explicació clara al darrere d'aquesta tendència. "En un 90% dels casos és una qüestió d'atzar, pot variar en funció del nivell dels equips i els plantejaments tàctics". Els gols en pròpia porteria acostumen a aparèixer en partits ajustats. Dels nou d’aquesta edició, sis han tingut influència directa en el resultat final. Competicions com l’Eurocopa o el Mundial tenen menys partits que les lligues, però són més decisius. Això fa que la mitjana de gols en pròpia porteria sigui més elevada als torneigs a caixa o faixa. Per exemple, a l'última lliga espanyola, dels 1.005 gols marcats només 32 van ser en pròpia porteria. És a dir, tan sols un 3%. De Matías també analitza que "les seleccions tenen menys preparació que els clubs" i que, per tant, "hi ha partits més anàrquics i amb més tendència a l'error". A més, l’augment de nivell de les seleccions de la classe mitjana europea, com Eslovàquia o Suïssa, fa que a les Eurocopes hi hagi encara més duels equilibrats.

Cargando
No hay anuncios

La necessitat de buscar gols d’última hora també fa ser protagonista la porteria contrària. L’acumulació de futbolistes a l’àrea i les centrades generen rebots que es converteixen en autogols. Cinc dels d’aquesta Eurocopa han sigut fruit d’un rebot posterior a una centrada. Amb el de Le Normand contra Geòrgia com l’exemple més recent. De Matías explica que els partits ajustats fan que les seleccions extremin els seus plantejaments, com va fer Geòrgia. "Quan els equips juguen tan tancats al darrere, la gran quantitat de centrades i de futbolistes dins l'àrea fa que un rebot sigui molt més probable". Així i tot, gols en pròpia porteria i finals de partit no són dos conceptes que vagin plegats. En aquesta edició els autogols han quedat repartits equitativament: quatre a les primeres parts i quatre a les segones. 

Cargando
No hay anuncios

Millora tecnològica i augment del nombre d'equips

El nombre de gols en pròpia porteria a les Eurocopes també ha anat creixent amb el pas de les edicions. La millora de la tecnologia i l’augment de les càmeres fa que sigui més fàcil de captar si hi ha rebots o tocs involuntaris. Sumant els gols en pròpia de les edicions del 2000 al 2016, el resultat és inferior, vuit, al provisional de l’Eurocopa actual. Tot i això, per entendre aquesta dada, també cal tenir en compte que en les últimes competicions s’ha canviat el format de 16 a 24 equips.

Cargando
No hay anuncios

Afortunadament per als equips afectats, marcar-se un gol en pròpia porteria no és sinònim de malastrugança al torneig. Dels vuit equips que n'han rebut, sis han avançat als vuitens. Caldrà veure si en continuen rebent i acaben batent el rècord de gols en pròpia porteria de la història de les Eurocopes.