La missió (impossible?) de destronar Alemanya: arrenca l'Euro més competida

BarcelonaDes de l'any 1989, només en una edició algú que no fos Alemanya ha aixecat l'Eurocopa femenina de futbol. Noruega és l'última selecció heroïna (guanyadora l'any 1993), però també és l'última víctima del poder alemany, guanyador de vuit dels últims nou campionats i en ratxa des de fa més de dues dècades. L'última edició, a Suècia fa quatre anys, també va coronar-la com el millor equip del continent i enguany arriba a Holanda amb la mateixa responsabilitat: tot el que no sigui veure Alemanya proclamar-se campiona, serà estrany.

No necessàriament serà una sorpresa, però. Entre altres coses, perquè aquesta Euro 2017 estrenarà Steffi Jones a la banqueta, després d'un cicle guanyador amb Silvia Neid, que va plegar després de penjar-se l'or als Jocs de Rio. Ara serà l'exjugadora, tot un referent entre el 1991 i el 2007, i que ha de gestionar el canvi generacional després de les retirades d'Angerer, Bartusiak, Kessler o Célia Sasic, qui intentarà derrotar tothom amb la contundència amb què ho ha anat fent Alemanya. No li serà fàcil. Tindrà un bon grapat d'adversàries disposades a impedir que arribi fins a la final del 6 d'agost. Aquest diumenge, 16 de juliol, arrenca l'Euro amb un Holanda-Noruega per al qual fa setmanes que s'han esgotat les entrades. Espanya hi arriba il·lusionada.

Grup D: Espanya, Anglaterra, Escòcia i Portugal

Espanya

Espanya ha viscut una revolució des del canvi de seleccionador i l'arribada de Jorge Vilda a la banqueta. Més preparació, més amistosos i més joventut. Tot plegat li ha permès acostar-se, en edat absoluta, als èxits que va acumulant en categories inferiors. Amb aquesta empenta, i amb una llista de convocades valenta, el combinat estatal intentarà superar la barrera dels quarts de final en què es va quedar en l'última participació. Al seu grup haurà de lluitar, sobretot, contra Anglaterra.

Anglaterra

El bronze al Mundial del 2015, ja sota la direcció del gal·lès Mark Sampson, ha animat una generació de jugadores angleses que tenen ganes de fer el salt continental. La professionalitat de la lliga i la implicació creixent dels grans clubs està sent l'impuls decisiu per a veteranes com Alex Scott, Karen Carney i Jill Scott, amb més de 100 partits com a internacionals. Ara conviuen amb joves estrelles, sobretot Demi Stokes i Nikita Parris, i el lideratge incansable de Steph Houghton, el cervell de l'equip. Serà el gran rival d'Espanya al grup.

Grup C: Àustria, Suïssa, França i Islàndia

França

Ha arribat a les últimes grans cites entre elogis, pel seu potencial i pel domini a la Champions del seu club estrella, l'Olympique de Lió, però s'ha hagut de conformar amb els quarts de final repetidament. Està esgotant el cicle d'alguns dels seus pilars, com Camille Abily, Laura Georges, Gaëtane Thiney, Elise Bussaglia i Elodie Thomis, però confia en la nova tongada que puja amb èxit de les categories inferiors. Espanya intentarà evitar-la en el primer encreuament, però li caldrà ser primera de grup (o esperar que França sigui segona del seu). Sembla poc probable. No hauria de tenir problemes per imposar-se a les altres tres seleccions, de nivell molt similar.

Grup B: Itàlia, Rússia, Alemanya i Suècia

Suècia

Potser la pitjor notícia per a Suècia és que els seus referents continuen sent la seleccionadora Pia Sundhage i la davantera Lotta Schelin. Però la millor és que, després d'anys de no complir amb les expectatives, arriba animada per la plata olímpica que va penjar-se als Jocs de Brasil. Nilla Fischer, Caroline Seger, Lisa Dahlkvist o Linda Sembrant busquen un altre èxit. Amb permís de les irregulars Itàlia i Rússia, sembla cridada a ser el gran obstacle d'Alemanya al grup B.

Grup A: Holanda, Noruega, Dinamarca i Bèlgica

Holanda

És la selecció amfitriona: té poc a perdre fins i tot jugant amb la pressió de ser la selecció local. Fa vuit anys va arribar fins a les semifinals. Després d'un últim cicle amb diversos canvis de seleccionador, ha trobat el fil de joc i la confiança amb Sarina Wiegman a la banqueta. La seva referent, amb permís de Lieke Martens, és la davantera del Bayern Munic Vivianne Miedema.

Noruega

Té en plantilla una de les davanteres més poderoses d'Europa, Ada Hegerberg, i això és prou argument per no perdre's els seus partits. Fa quatre anys va eliminar Espanya als quarts de final i, contra pronòstic, va plantar-se a la final. La va perdre per la mínima, i després d'estimbar-se amb els penals. Sempre competeix bé.