Dels gratacels de Bellvitge a la Copa Àfrica: "Ser de barri no es perd, l'essència no desapareix"

BarcelonaNo fa falta viatjar als potreros argentins o les faveles brasileres per descobrir històries de superació. O per explicar que el talent neix de la fam i que el regat és una forma de sobreviure. L'Iban Edú (l'Hospitalet de Llobregat, 1995) es va criar a Bellvitge i no va sortir-ne fins que el filial del València el va fitxar. "No anava ni a Barcelona", recorda. Set anys després ha disputat dues Copes Àfrica amb Guinea Equatorial i milita a la Segona amb el Fuenlabrada, però el seu futbol encara mostra vestigis del passat, del barri.

"No he viscut al carrer, però hi he crescut. He hagut d'apanyar-me-les amb els amics. Els meus pares no tenien prou diners, per exemple, per comprar-me una guitarra i anar a classes. Amb quatre anys em passava tota la tarda al carrer jugant a futbol. Als vuit ja em movia sol pel barri", explica l'Iban. El seu pare és repartidor i la mare treballa de portera en una finca. Malgrat que es van separar quan ell era petit, la parella de la mare va ocupar el buit paternal. L'avi per part materna era d'una zona propera a Mongomo, municipi de Guinea Equatorial fronterer amb Gabon. "Són autòctons, una tribu valenta i ferotge. L'Iban va heretar la raça i la va traslladar al futbol", detalla Esteban Becker, l'entrenador argentí que el va seleccionar per a la Copa Àfrica del 2015, coneixent les arrels africanes del jugador.

L'Iban va començar jugant a futbol sala als peus dels gratacels de ciment de Bellvitge, a l'escola Ramon Muntaner. A Pedro Nebot, coordinador del Centre d'Esports l'Hospitalet entre el 1998 i el 2015, li van arribar veus que un noi destacava a l'equip escolar. Una setmana després, Edú ja era riberenc. No hi havia dia sense futbol. "Passar tantes hores al carrer m’ha forjat com a futbolista i com a persona. Al carrer no hi ha àrbitres", explica l'Iban. El fort caràcter no desapareix quan salta al terreny de joc. "Recordo moltes tardes al meu despatx parlant amb ell i el seu padrastre sobre el seu comportament i els valors necessaris per convertir-se en futbolista professional", recorda Nebot.

L'any 2012, Becker va ser campió d'Àfrica dirigint la selecció femenina de Guinea Equatorial. El 2015 va fer el canvi al combinat masculí substituint Andoni Goikoetxea, exfutbolista de l'Athletic Club. El tècnic argentí va decidir reestructurar la selecció. Hi havia molts jugadors nacionalitzats procedents del Camerun, Colòmbia o el Brasil. El repte era majúscul: competir en l'edició que organitzava el mateix país. "Vam jugar amb sang 100% equatoguineana. Vaig apostar per una base de futbolistes experimentats i els vaig acompanyar dels pibitos, nois que jugaven al futbol base del Mallorca o el València", recorda Becker. L'Iban, que aleshores militava al filial valencianista, compartia vestidor amb futbolistes que ara fan carrera a Primera Divisió, com Carlos Soler o Rafa Mir, entre d'altres. Va rebre la trucada d'un dels directius, va sopar amb ell i va escollir fer el salt a la selecció arrelada al seu avi matern. "És una decisió que tornaria a prendre", diu l'atacant del Fuenlabrada.

La Copa d'Àfrica del 2015

"No és el mateix defensar un club que el teu país. Per un equip pots fitxar, per una selecció, no", explica l'Iban. La Copa d'Àfrica del 2015 va ser una festa. Els himnes els cantaven desenes de milers de seguidors a cappella, molts d'ells seguien l'autobús corrents per veure els seus ídols. En el tercer partit de la fase de grups, Edú va marcar el gol que segellava el pas a la següent ronda davant el Gabon de Pierre-Emerick Aubameyang. La Nzalang Nacional va aconseguir una històrica quarta plaça, després de caure a semifinals contra Ghana i davant la República Democràtica del Congo en el partit pel tercer lloc.

En la Copa Àfrica disputada tan sols fa uns dies, Guinea Equatorial va quedar-se fora després de perdre davant la campiona del torneig, el Senegal de Sadio Mané. "L'Iban ha estat un dels líders de la seva selecció, avui dia és un jugador molt més complet que el noi de 19 anys que va disputar el seu primer torneig continental", explica Pancho Jáuregui, periodista especialitzat en futbol africà. "És selva i ciutat, instint, coratge i valor. Però el seu caràcter, a vegades, el condemna", diu Becker. En 245 partits disputats al futbol professional, l'Iban ha rebut 117 amonestacions. Això li ha servit per guanyar-se l'etiqueta de jugador controvertit. "Tot jugador té una etiqueta que se la posa ell mateix", explica l'Iban. Però no l'afecta, diu, perquè "sempre són els mateixos comentaris. La família és el meu refugi: arribar a casa i parlar amb la meva dona o dormir amb els meus fills és el que t'emportes", diu l'equatoguineà.

"Jo soc de barri i això no es perd. Tant de bo millori en moltes coses. Però l’essència del barri no desapareixerà. Allò amb què et cries, ho guardes a dins per sempre", relata l'Iban. De petit, al carrer, somiava en convertir-se en futbolista. Ara, els reptes tenen cotes més altes: jugar a Primera Divisió, disputar la pròxima Copa Àfrica i classificar el país dels seus orígens per a un Mundial.