"Parlava amb les formigues de la presó perquè la incertesa em matava"
Un aficionat que viatjava al Mundial de futbol de Qatar explica com va sobreviure 15 mesos en una de les presons més salvatges de l'Iran
BarcelonaLa història de Santiago Sánchez Cogedor dona per a una pel·lícula. Aquest aventurer madrileny va ser detingut a l'Iran quan l'any 2022 viatjava a peu cap a Qatar per assistir al Mundial de futbol. La seva odissea va començar quan va ser arrestat i va acabar empresonat en una de les presons més infames del món. Detingut després de visitar i fotografiar la tomba de la jove Mahsa Amini, la mort de la qual va desencadenar una onada de protestes a tot el país, va ser acusat d'espionatge.
Santiago encara no sap per què el van empresonar. "La detenció va ser tan fosca i estranya que jo pensava que era una broma. Vaig pensar que sortiria unes hores després, quan comprovessin que no era cap amenaça per al país", assegura a l'ARA. La situació, en canvi, es va complicar i va passar més de 15 mesos d'empresonament, 85 dies en aïllament, patint condicions vexatòries, abusos contra els drets humans i el desafiament de mantenir el seny en solitud. El llibre Cómo sobreviví 15 meses entre rejas (editorial Alienta) ho narra de manera impactant.
"La part més difícil va ser la mental. Vaig utilitzar un grapat d'estratègies. Parlava amb les formigues de la presó perquè la incertesa em matava. Vaig arribar a batejar-les i atorgar-los personalitat. El fet de no saber quan sortiria era dur. Vaig imaginar-me el pitjor escenari possible. És molt complicat passar 24 hores sol amb el llum encès. També escrivia o llegia quan em deixaven", explica.
Sánchez Cogedor va perdre la noció del temps. "La majoria de gent em tractava com si fos un convidat. Alguns presos em tractaven molt bé i d'altres intentaven enganyar-me per les dificultats que estaven passant. El 90% del poble iranià és bo i hospitalari. La relació amb els zeladors també era bona, tot i que alguns em registraven", relata.
L'alliberament va ser molt emotiu, però els records es barregen. "El procés va durar dos dies, però a mi em va passar com si fos un instant. Vaig sortir el dia 31 de desembre i em vaig menjar el raïm a l'ambaixada. La tensió era molt gran. El CNI em deia que fins que no abandonés l'espai aeri iranià no podia estar segur", recorda.
Sánchez Cogedor actualment és a Gàmbia. "Després d'un any de sortir de la presó, em sentia com si encara estigués a la presó. Era una situació estranya, ja que vaig donar moltes entrevistes i necessitava allunyar-me de tanta gent. Vaig decidir anar al Senegal, on vaig passar un temps ajudant en un orfenat i una casa d'acollida, i a Gàmbia de voluntari", explica.
"Aquest any ha sigut el millor i el pitjor. El millor perquè estic en llibertat i el pitjor perquè he sentit que el temps no era meu, que tothom opinava sobre mi i volia estar amb mi. Ha sigut una situació difícil", reconeix Sánchez Cogedor, que té ganes de retornar a l'anonimat. "Encara que costi d'entendre, tot el dolor i patiment l'utilitzaré per ajudar la resta de persones. La millor manera era escrivint un llibre que em permetés explicar la meva veritat, el que vaig viure", conclou amb una naturalitat absoluta i una franquesa que desarma. Els seus viatges solidaris es poden seguir a través del seu compte d'Instagram (@santiago_sanchez_cogedor).
Un entorn de protestes
L'empresonament de Sánchez Cogedor es va produir el 2 d'octubre del 2022, després de visitar i fotografiar la tomba de Mahsa Amini a la ciutat kurda de Saqqez. La mort de la jove a mans de la policia de la moral va provocar una indignació tan gran al país que desenes de milers de persones van sortir a manifestar-se als carrers, en les protestes populars més importants en anys contra el règim dels aiatol·làs. Uns agents van creure que l'assassinat serviria de lliçó a altres dones que no portaven correctament el mocador, però l'efecte va ser el contrari. Moltes altres dones van desafiar el règim tallant-se els cabells, cremant el seu hijab o ballant en públic, i els manifestants fins i tot van arribar a cremar la casa on va néixer l'exlíder suprem i fundador del règim, Ruhollah Khomeini.