Guardiola contra la "prehistòria" de Simeone
El Metropolitano acollirà la segona part d'una eliminatòria entre dos equips amb idees antagòniques
BarcelonaRoberto Bolaño va escriure una vegada que "el mestre és el més allunyat que hi ha del silenci". Al terreny de joc, cada equip alça onze megàfons proclamant la seva identitat. Vint-i-dos portaveus simbolitzaran el xoc entre dos mons: el de Pep Guardiola i el de Diego Pablo Simeone. Des de fora s'utilitzarà l'eliminatòria per justificar quin model té la raó absoluta i quin fracassa. La línia que separa l'èxit de la devastació, a vegades, és el gest més natural del futbol: el gol. A Manchester, Simeone es va mostrar insensible davant la catarsi futbolística dels citizens vestint el seu ideari amb un rocós 5-5-0. I malgrat el resultat favorable per als de Guardiola (1-0), el duel arriba al Metropolitano (21 h, Movistar Liga de Campeones) lluny d'estar resolt.
"Així com es valora un atac coral molt bonic, també s’ha de valorar un treball defensiu fort i sense vergonya. A mi em van ensenyar a competir. I és el que intentem fer sempre fins al final de la manera que puguem", va dir Simeone després del partit d'anada. El City es va estavellar una vegada i una altra contra el mur de l'Atlètic, fins que a la segona part Rodri va trobar en una escletxa Phil Foden i aquest va assistir Kevin De Bruyne, que va batre Jan Oblak. Va ser l'única fissura del pla del Cholo. "Simeone planteja l'eliminatòria com un partit de 180 minuts, amb l'objectiu de sobreviure a Manchester i arribar amb opcions a Madrid", explica Fran Guillén, periodista matalasser i narrador de la Premier League.
Les paraules que van aixecar polseguera van ser les de Guardiola. "A la prehistòria, avui i d'aquí cent mil anys serà difícil atacar un 5-5-0, no hi ha espai", va comentar el català. Koke, migcampista de l'Atlètic, va aprofitar per penjar a Instagram una fotografia de l'escut de l'equip acompanyat del missatge "Enamorat de la teva història des de la prehistòria". El dia anterior, Guardiola ja havia utilitzat aquesta paraula en una reflexió sobre el seu model de joc. "Vull veure'm reflectit en la forma de jugar dels meus equips. Quan guanyo soc un visionari, però quan perdo la gent es pregunta «què es creu aquest?» Jo no he inventat el futbol. Us recomano que llegiu un llibre de Martí Perarnau que parla sobre l'evolució del futbol i veureu que el que fem ja ho feien els prehistòrics", va explicar Guardiola abans del duel d'anada contra l'Atlètic de Madrid.
"El comentari sobre el 5-5-0 va ser coherent i encertat. Des de fa més de cent anys que hi ha equips que prenen una orientació ofensiva com a pauta de conducta, com ara el City, i d'altres que escullen una orientació profundament defensiva. Aquest estil el van començar implementant equips febles. Davant del perill, l'ésser humà tendeix a protegir-se", explica Martí Perarnau a l'ARA. Per primera vegada des que és entrenador de l'Atlètic, Simeone va acabar el partit sense fer cap xut a porteria. El City només en va fer dos entre els pals d'Oblak, el segon registre més baix dels anglesos aquesta temporada.
"El punt feble dels citizens és que no tenen nou: neixen i moren en el joc associatiu. Si formes dues línies compactes els apagues la llum, perquè acaben tenint una possessió estèril. A Simeone li va sortir bé", justifica Guillén. "Aquest tipus de plantejament el van començar fent equips petits per evitar golejades fins que Herbert Chapman, a la prehistòria del futbol, va ser pioner en concebre un futbol reactiu en lloc de proactiu. El primer a prioritzar l'estructura defensiva va ser Karl Rappan, i dècades després a Itàlia va néixer el catenaccio, que consistia en cedir la pilota al rival però negar-li els espais", exposa Perarnau sobre l'evolució dels plantejaments similars als del Cholo.
Simeone i les etiquetes
"Simeone és un entrenador camaleònic. Dir que sempre aparca l'autobús és un tòpic equivocat. S'adapta al que creu que és millor per guanyar. Un equip no guanya els títols que ha alçat Simeone plantant dues línies de cinc: ho ha guanyat tot excepte la Champions, malgrat arribar dues vegades a la final", recorda Guillén. En la mateixa línia, Perarnau especifica que l'entrenador argentí "no és defensiu, sinó reactiu". "Provoca al rival impaciència, irritació i cansament mental que poden acabar desembocant en l'errada", afegeix.
"El matalasser busca sentir-se identificat amb l'equip. Durant molt de temps s'ha trepitjat l'escut de l'Atlètic i Simeone l'ha convertit en un conjunt que competeix contra tothom i omple l'aficionat, perquè més enllà de guanyar o perdre se sent orgullós", expressa Guillén. D'altra banda, Perarnau afegeix que "Simeone ha connectat amb la identitat del club". "Una cosa és concebre el joc d'una manera i l'altra els gustos de cadascú. És ridícul establir comparacions morals", diu.
Aquest dimecres es revestirà el duel entre dos mestres d'escoles diferents com una batalla definitiva. Entre el bé i el mal, entre el camí correcte i aquell que deriva en el no-res. La història i la prehistòria, en canvi, demostren que els dos estils han sobreviscut a victòries i derrotes. El que estarà en joc, que no és poc, serà una plaça per a les semifinals de la Champions.