Un gran dia per recordar que en el futbol, com en l’amor, tot és començar

BarcelonaEl destí ha volgut que les seleccions d’Espanya i Itàlia s’enfrontin aquest dimarts a la nit a l’estadi de Wembley (21 h, Telecinco), a les semifinals de l’Eurocopa, l’endemà de la mort de Raffaella Carrà, una actriu i cantant d’èxit associat sobretot a la gent del seu país (va néixer a Bolonya fa 78 anys) i també al públic espanyol, que la va conèixer a les acaballes del franquisme i encara avui vibra amb les seves tornades. Sens dubte, una de les més conegudes és A far l’amore comincia tu, un cant a l’atreviment: en l’amor tot és començar. Portat al futbol, el missatge d’aquesta cançó universal quadra amb l’estil de joc que les seleccions italiana i espanyola han posat en pràctica durant el torneig continental.

Tant el combinat azzurro com la roja han apostat pel futbol alegre, per dominar les situacions a través de la pilota, per ocupar les bandes amb fonament i, en definitiva, buscar més l’àrea rival que mirar enrere per protegir la pròpia. Els dos equips, a més, busquen la glòria en ple relleu generacional, liderats per dos entrenadors amb pla i personalitat. D’una banda, Roberto Mancini, que està sorprenent tothom amb la seva primera proposta netament ofensiva després de 20 anys a les banquetes. I, de l’altra, Luis Enrique Martínez, un tècnic tossut que vol culminar la seva primera gran obra com a seleccionador a despit d’un entorn madridista que no li perdona que hagi exclòs Sergio Ramos de la seva llista d’escollits. 

Perquè, passi el que passi avui a Londres, el preparador asturià ja haurà guanyat només pel fet de col·locar Espanya a les semifinals d’una gran cita per primera vegada en nou anys, que és el temps que fa de l’últim campionat aconseguit per la generació daurada que van dirigir Luis Aragonés i Vicente del Bosque. Tot i no tenir grans estrelles, Luis Enrique ha construït un equip capaç de tot amb Sergio Busquets i Jordi Alba com a únics representants dels èxits pretèrits. La seva selecció és la que pressiona més amunt de tota l’Eurocopa, la que més possessió de la pilota té (un 67% de mitjana), la que més xuta a porteria i la que més marca (12 gols en total). A canvi, però, acusa certa debilitat defensiva: ha encaixat cinc gols.

La rejovenida Espanya tindrà al davant una Itàlia que també ha abaixat la mitjana d’edat dels seus futbolistes. A excepció de la veterana parella de centrals que integren Leonardo Bonucci (34) i Giorgio Chiellini (36), la resta de línies dels azzurri respiren nous temps al compàs de valors emergents com el sard Nicolò Barella (24); Federico Chiesa (23), heroi als vuitens de final contra Àustria; Manuel Locatelli (23), autor de dos gols a la fase de grups, o Gigi Donnarumma (22), hereu del mític Gigi Buffon i porter del PSG per als pròxims anys. Mancini dirigeix una fornada que ha guanyat tots els partits que ha jugat en aquesta Eurocopa i que acumula 32 duels sense perdre i 13 victòries consecutives. Després de tocar fons amb la no-classificació per al Mundial de Rússia, els italians volen recuperar el prestigi perdut amb un 4-3-3 asimètric que els ha permès ser dels conjunts més propositius de tota l’Eurocopa. Només l’Espanya de Luis Enrique xuta i marca més que la Itàlia de Mancini.              

La barrera dels quarts

En la compareixença prèvia al matx, el preparador de la roja, que no podrà comptar amb Pablo Sarabia per lesió, va posar en relleu que els seus homes estiguin a una semifinal: “Sento una immensa felicitat i confiança després que hagin aconseguit merescudament una cosa que jo mai no vaig assolir com a jugador professional”. Una fita que per a Espanya, en una Eurocopa, sempre ha significat una final posterior. Quatre precedents avalen l’estadística (1964, 1984, 2008 i 2012). 

Per la seva banda, Mancini, que tindrà la baixa de Spinazzola, va esforçar-se per rebaixar l’eufòria i no va comprar gaire les comparacions amb el combinat espanyol: “Som Itàlia i tenim el nostre propi estil. No ens podem convertir en Espanya així com així. Ells tenen un estil definit i nosaltres som Itàlia”. Wembley serà testimoni d’una lluita entre dues seleccions amb iniciativa i ganes d’arrencar un cicle guanyador. Dos equips que volen explotar tot el seu potencial igual que Carrà cantava que el seu cor explotava d’amor.