El Govern demana la dimissió de Soteras, el president de la Federació Catalana de Futbol

BarcelonaLa vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha demanat a través de l'ARA que "Joan Soteras i la seva junta directiva" de la Federació Catalana de Futbol (FCF) "facin un pas al costat" després que aquest diari hagi publicat informacions del sumari de la investigació que el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell està portant a terme per presumptes delictes de falsedat en documents privats i públics i d'administració deslleial per part de Soteras, el president de l'organisme, i vuit membres més de la FCF. En aquest sentit, Vilagrà ha considerat que "ja n'hi ha prou que el futbol català estigui a l'ull de l'huracà per presumptes corrupteles o tergiversació de documents" i que els seus dirigents "s'allunyin dels valors de l'honestedat i la transparència".

D'altra banda, Vilagrà ha dit que "el futbol català vol parlar del creixement del futbol femení i de la feina feta al futbol base, no d'aquests altres assumptes". Preguntada per si el Govern emprendrà alguna mesura contra Soteras, a banda de demanar la seva dimissió, ha informat que té constància que "el Tribunal Català de l'Esport (TCE) està estudiant el sumari del cas i les informacions publicades".

La investigació del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell se centra en la repetició de les eleccions a la presidència de la FCF del 13 de febrer del 2023, que Soteras va guanyar per davant dels altres dos candidats, Juanjo Isern i Pep Palacios. Les denúncies presentades per diversos presidents de clubs parlen de falsificació de les firmes de les actes notarials necessàries per votar i de pressions rebudes "per part de membres de la candidatura de Soteras, dient-los que tindrien retards en el cobrament de les subvencions o que els assignarien pitjors horaris de partits" en cas de no seguir les directrius de l'equip de l'actual president de la FCF.

A més, Oriol Camacho, secretari de la FCF, també va declarar com a testimoni davant dels Mossos, als quals va explicar que hi va haver partidisme en la composició de la junta electoral. D'altra banda, va exposar que el director general, José Miguel Calle, va demanar crear diverses adreces de correu electrònic noves i específiques per a les eleccions per poder esborrar-les quan s'acabessin les votacions i que no deixessin rastre del presumpte frau, i que "davant de qualsevol incidència [durant l'evolució de la jornada electoral] era el Sr. Calle qui decidia si el vot era o no vàlid i no la junta electoral".

Les tensions anteriors entre el Govern i Soteras

El passat setembre va haver-hi un intercanvi de declaracions entre el Govern i Soteras a causa de la poca contundència del president de la FCF a l'hora de condemnar el petó a la boca de l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, a la futbolista Jenni Hermoso. Fonts del Govern aleshores van dir a aquest diari que "Soteras hauria de donar més explicacions a la societat per les seves respostes al cas Rubiales, però també per les informacions publicades a l'ARA durant els últims dies". Es referien a les denúncies públiques pel tracte rebut a la FCF de Paquita Linares, una exdirectiva, i de Sandra Mora i Raquel Elola, extreballadores. També a la notícia avançada per aquest diari sobre la suspensió el 2022 d'un partit de la selecció catalana femenina a petició de Rubiales en ple conflicte de les 15 jugadores que es van negar a anar amb la selecció espanyola fins que milloressin les condicions.

Prèviament, Patrícia Plaja, portaveu del Govern, havia indicat que Soteras "no és la persona més adequada per estar al davant de la FCF". La primera rèplica de Soteras a Plaja va arribar aviat: "No són ningú [referint-se al govern català] per dir-me si he de dimitir. A la senyora Plaja no la conec de res. No sé ni qui és". L'endemà, en una entrevista amb l'ARA, el president de la FCF va considerar que s'havien "escalfat tots i passat de frenada". D'altra banda, va anunciar que enviaria una carta a la Generalitat amb l'objectiu de calmar les aigües. El president Pere Aragonès la va rebre el passat 30 d'agost.