Golejada de l'Espanyol per viatjar cap als setzens (6-0)

Cornellà de LlobregatDos mesos i mig i set partits després, l’RCDE Stadium va tornar a assaborir el dolç regust d’una victòria tan perfecta com necessitada (6-0). L’Espanyol va quedar-se ben a gust després d’un triomf balsàmic, la golejada més important de la seva història a Europa (fins ara era un 6-2 al Zulte Waregem), per confirmar matemàticament el pas als setzens de final. En les dues pròximes jornades només caldrà segellar el primer lloc del grup. Ahir, els homes de Pablo Machín van fer la feina i van comptar amb la complicitat de la fragilitat defensiva del Ludogorets. Els espanyolistes necessitaven un punt de sort, i ahir van comptar amb el vent a favor des d’un bon inici. El partit, de fet, va quedar resolt al minut 35, quan l’Espanyol ja guanyava 3-0 contra un rival amb dos expulsats.

Amb un onze força similar al que va presentar a Razgrad, amb les úniques novetats de Corchia, Lozano i Vargas, que van reivindicar-se, l’Espanyol va sortir decidit a enllestir el pas a la pròxima ronda de l’Europa League per la via ràpida. Al minut 5, primera diana. Encertada finta de Vargas que aprofita Melendo per rematar dins de l’àrea. Matinera dosi d’optimisme per un equip que necessita més somriures per aixecar el vol, i per una afició desencisada que ahir, tot i ser un partit europeu amb força al·licients, va presentar la segona entrada més baixa del curs: 13.963 espectadors (només per davant dels 13.214 que van acudir contra el Lucerna). La baixa assistència, però, és un mal endèmic de Cornellà-El Prat que mereix un capítol a part.

Els fidels que van acudir ahir a l’estadi van poder tornar a cantar l’himne a capella i l’Amour Toujours i, el més important, van veure com el seu equip tornava a gaudir a casa. L’Espanyol no guanyava al seu feu des del 3-1 contra el Zoryà Luhansk el 22 d’agost. Contra el Ludogorets, els blanc-i-blaus s’ho van passar d’allò més bé provocant errades defensives com la de Forster, que al minut 11 va veure com Campuzano li pispava la pilota sent l’últim home i, en l’intent per frenar-lo agafant-lo per la samarreta, va acabar veient la vermella directa. Ja a Razgrad, el punta del planter li havia guanyat la partida al mateix defensa en el 0-1. Segona alegria de la nit. Melendo, Granero i Lozano es van posar a tocar, pacients i sense presses, però sense perdre de vista la porteria rival. L’Espanyol no va ser conformista i va anar a pel partit. En un córner, Lluís López va aprofitar una horrible sortida d’Iliev per estrenar-se com a golejador blanc-i-blau amb una bona rematada de cap. Uns minuts després, Vargas va provocar i transformar un penal que li va costar l’expulsió, per doble groga, de Goralski.

El Ludogorets, que va haver de jugar amb dos homes menys i tres gols en contra durant més d’una hora, no va arribar a trepitjar l’àrea d’un testimonial Diego López. Machín, que havia deixat a la banqueta homes de pes amb la mirada posada al Wanda Metropolitano, va poder dosificar Bernardo al descans. La segona part va ser una festa sense història d’un Espanyol que va sotmetre a la seva voluntat un Ludogorets colpejat pels infortunis que va defensar-se tota la segona part al seu terç de camp, amb una línia de sis i dos homes per davant. L’Espanyol no va donar treva i va voler més. Campuzano i Pedrosa van rematar la festa al segon temps. Ahir, el pla B va demostrar que no és lluny de l’A. Competència sana per Machín, que veu com els menys habituals també tenen nivell per competir els diumenges. La ratxa europea d’imbatibilitat continua. 25 partits sense perdre que serveixen per igualar la marca del Manchester United en una única competició. Ara ja només falta traslladar els somriures a la Lliga.