Gerard Gumbau: “Debutar al Barça és un somni, però el futbol no s’acaba aquí”

BarcelonaGerard Gumbau (18 de desembre de 1994, Campllong, Gironès) va arribar l’estiu del 2014 al filial del Barça procedent del Girona B. S’hi va estar tres temporades, va debutar amb el primer equip a la Copa del Rei contra l’Elx i, quan el cos li demanava més minuts i seguir jugant davant la dificultat d’arribar al primer equip blaugrana, va sorgir l’oportunitat de fer el salt a Primera Divisió de la mà del Leganés. Després d’un primer any complicat però en què va aconseguir participar en fins a 25 partits, aquesta temporada, amb Mauricio Pellegrino a la banqueta, ha jugat sencers els cinc partits de Lliga disputats fins ara. Aquest dimecres es tornarà a enfrontar al Barça, amb el bon record de complir el somni de debutar en “el millor club del món”, però tenint ben clar que el seu present passa pel conjunt madrileny. “Tant de bo els puguem guanyar; seria una gran sorpresa”, afirma convençut.

Mentalitzat per jugar contra el Barça?

I tant, estem molt concentrats en els entrenaments i assimilant cada cop més el que ens demana el míster.

La vostra situació a la Lliga és delicada, cuers amb només un punt, però a nivell personal ho estàs jugant tot.

No hem començat de la millor manera, però això és molt llarg. Les sensacions són bones i crec que ens hem merescut més en els partits que hem jugat. A nivell personal estic content per gaudir de la confiança de l’entrenador.

Què ha canviat respecte de l’any passat, que ara tens molts més minuts?

El primer any en un nou club sempre és el més difícil, i més quan no tens experiència a Primera i arribes a un equip amb jugadors més veterans que sí que en tenen. Va ser un any d’aprenentatge, per a mi, en què vaig poder jugar en 25 partits. Aquesta temporada ja m’he pres com un repte personal assentar-me en la categoria.

Hi estàs còmode, al Leganés?

Sí, és un club familiar, sense una pressió excessiva, i això et permet gaudir del futbol. És un gran club per poder créixer com a futbolista professional.

Tens ganes de tornar-te a enfrontar al Barça?

És un partit que espero amb il·lusió i estic convençut que a Butarque els posarem les coses difícils.

Què suposa jugar contra el teu exequip?

És un partit especial, perquè el Barça és on he crescut com a futbolista professional i en guardo un gran record. El tinc guardat al calendari com un partit especial, però al final, és un partit més d'on intentarem treure alguna cosa positiva.

Intentar mirar-ho com un partit més per no afegir-vos pressió.

Sí, hi ha molts bons equips a Primera, i nosaltres ens hem de centrar a fer el nostre joc i posar les coses difícils al Barça. És un gran partit per sortir-ne reforçats.

Com se li posen les coses difícils, al Barça?

Anant tots a l'una, estant molt ordenats i lluitant cada pilota com si fos l’última. Provocant que no puguin fer un gran partit i aprofitant les nostres ocasions, ni que siguin poques.

Teniu l’exemple recent de l'empat amb el Girona, tot i que hi ha una expulsió pel mig.

Amb l'expulsió, el Girona va poder gaudir de més ocasions del que és normal al Camp Nou, però tampoc és el mateix jugar contra el Barça a casa que al Camp Nou. A Butarque intentarem posar-los les coses difícils.

Tornant a la teva etapa com a blaugrana, com s’afronta el fet de marxar d’un club tan gran com el Barça?

Amb perspectiva, i després de portar un any a Primera Divisió estic content de com m’han anat les coses. Al principi no t’esperes sortir del Barça, perquè és on vols triomfar, perquè és un gran club, en el meu cas era al costat de casa… Però, si ho mires en fred, m’ha anat bé sortir-ne, perquè crec que he crescut com a jugador i com a persona. L’experiència a Primera Divisió està sent molt positiva de moment.

És molt complicat arribar al primer equip…

Sí, el primer equip és ple de jugadors molt bons acostumats a jugar a Primera Divisió, i al filial ets un jugador molt jove que ha de fer molts mèrits per arribar al primer equip. Per això molts ens hem d’anar a buscar la vida fora del Barça.

Quin missatge donaries als nens de La Masia?

Si el seu objectiu és arribar al primer equip i tenen les capacitats per arribar-hi, que ho intentin i lluitin fins al final. Que tinguin paciència perquè alguna oportunitat tindran. I si aquesta oportunitat no arriba, que no es desanimin, perquè el futbol no s’acaba al Barça. Hi ha moltes alternatives per seguir amb la teva carrera futbolística en un altre lloc.

Vas debutar amb el Barça el gener del 2015 al camp de l’Elx, als vuitens de final de la Copa. Com ho recordes?

Va ser un somni. No era conscient del que estava vivint. Debutar amb el millor equip del món per a mi sempre serà un record molt i molt especial.

El teu debut de la mà de Luis Enrique va ser una mica sorprenent, perquè llavors es parlava molt de Sergi Samper, que juga en la mateixa posició que tu i que havia fet tota la seva formació al Barça.

Estava al filial per fer la meva feina i vaig intentar fer-la tan bé com vaig poder. Suposo que a Luis Enrique li va agradar la meva manera de jugar i vaig intentar aprofitar les oportunitats que em va donar. Són coses del futbol: a vegades li tocava pujar a un i a vegades li toca a un altre.

Ara us retrobareu.

Estic molt content que s’hagi pogut recuperar bé de la lesió que va patir la temporada passada. Ha tingut molt mala sort els dos últims anys a Primera. Li desitjo el millor. Tant de bo aquest any pugui tenir alguna oportunitat al primer equip, perquè s’ho mereix.

Com vas viure el teu debut a nivell mediàtic? Amb el ressò que comporta...

De la mateixa manera com soc com a persona: amb molta tranquil·litat i tocant sempre de peus a terra. Aprofitant cada dia el primer equip, perquè dura molt poc i és un pas fugaç que s’ha d’aprofitar com sigui. Estic molt content d’haver tingut aquesta oportunitat tan gran, però això ja és passat i ara estic centrat en el Leganés i a seguir amb la meva carrera a Primera.

Per anar acabant. Quan jugaves al filial del Barça, m’imagino que, per posició, et fixaves molt en Sergio Busquets.

La veritat és que no m’agrada gaire mirar futbol, però si miro algun partit del Barça, està clar que m’hi fixo: és un grandíssim jugador. D’altra banda, sempre he dit que quan era petit el meu ídol era Steven Gerard, l’exjugador del Liverpool.

Un futbolista que no mira futbol?

Com que entreno cada dia i el meu dia a dia està molt lligat al futbol, quan arribes a casa intentes desconnectar una mica: anar a fer un vol per Madrid, quedar amb els amics, anar al cine… Com tothom.