TorellóRecorda bé el dia del primer entrenament amb Pep Guardiola com a tècnic del Barça B, el 23 de juliol del 2007. "Assegut sobre una pilota, va agafar gespa, la va olorar i ens va dir que havíem de sentir amor per això. Pel verd. Per l'olor de la gespa acabada de tallar. Pel joc", reviu Víctor Sánchez, ex del Barça, l'Espanyol i el Girona. "Se'm va posar la pell de gallina", diu Víctor Vázquez, ara al Los Angeles Galaxy. El Barça B acabava de baixar a Tercera i Joan Laporta va donar les claus del filial a Guardiola, per viure la seva primera experiència a les banquetes. El descens del B va comportar la desaparició del C i un excés de jugadors. "Ell s'anava reunint un per un amb nosaltres. Anàvem al despatx com qui va a recollir la nota d'un examen. I a més era Guardiola, no un qualsevol", rememora Sánchez, retornant als 19 anys.
Continua Daniel Toribio, fins ara jugador del Lleida: "Tremolàvem anant a les reunions individuals, aquell estiu. Jo tenia molts nervis, molts, perquè era molt jove i no volia cagar-la. En la primera trobada em va dir: «estàs fora del club. No, és broma». «La mare que et va parir, cabrón», vaig pensar. M'ho va dir per treure'm els nervis". També recorda la primera reunió Sito Riera: "Dec ser dels únics futbolistes de tot el món que li han dit que no. Tinc el record de dir-me: «Sito, tu queda't aquí amb mi i l'any que ve estaràs al primer equip guanyant uns diners importants i al meu costat». I no me'l vaig creure. No me'l vaig creure". Per una part sempre se n'ha penedit: "Amb els anys ho veus amb perspectiva i dius «hòstia, potser sí que hagués pogut jugar al primer equip encara que fos un any, o un partit»". Sí, hauria pogut ser Busquets o Pedro. "Però mai se sap. Me la vaig voler jugar i penso que la vida és això: prendre decisions. A vegades et surt millor i a vegades et surt pitjor, però quan tens una idea clara has de tirar endavant", matisa Riera, que des del 2008 ha jugat a Grècia, Ucraïna, el Kazakhstan, Polònia i Xipre. Ara té 35 anys.
Dubtant, va marxar a l'Espanyol B perquè era una opció "més fiable i més factible per jugar al primer equip" i per compartir vestidor amb el seu germà, Albert Riera, però abans de deixar enrere el Miniestadi va marcar el gol del primer triomf de Guardiola com a entrenador, en un amistós contra la Gramenet B disputat el 27 de juliol del 2007 davant de 600 persones. El duel, del qual fa 15 anys, va començar amb un minut de silenci per la mort del pare de Joan Laporta i va acabar amb una diana de Riera (87'), assistit per un Thiago Alcántara de 16 anys. "Recordo dir: «Hòstia, aquest nen és molt bo»", diu Riera, capbussant-se en un mar de records i anècdotes. Aquella tarda el trident ofensiu el formaven Víctor Vázquez, Gai Assulin i Pedrito, que més endavant seria Pedro.
"Que hi hagi contacte, que es toquin"
Riera elogia les xerrades col·lectives de Guardiola: "A vegades, depèn de l'entrenador, de cop desconnectes i deixes d'escoltar. A ell tothom l'escoltava, fos l'estona que fos". "Era com anar a l'escola. Té una visió que el fa únic i una intel·ligència i un feeling amb el futbol que el situa per sobre dels altres. Et dona una confiança que et fa jugar lliure, feliç, content", afegeix Vázquez. "Gairebé ni pestanyejàvem. El primer dia, quan va entrar al vestidor ja vam veure un guanyador", completa Toribio. Fent memòria, el preparador físic Aureli Altimira explica, rient, que "un dia a La Masia, abans de començar la temporada, em va dir que a la jornada 10 ja seríem campions. O que portaríem deu punts més que els segons". L'ex del Barça parla amb l'ordinador al davant, revisant dades d'aquell any que va acabar amb el retorn del filial a Segona B. "De tant en tant ho repasso. El primer dia vaig fer un exercici d'aquests que s'agrupen i s'abracen i em va dir: «Això m'agrada, que hi hagi contacte. Que es toquin». El mateix dia del partit vam entrenar al matí. Vam treballar moviments ofensius, sortida de pilota, estratègia i córners defensius. Ho tinc apuntat aquí", explica Altimira.
Víctor Sánchez emfasitza el caràcter guanyador i la seguretat del tècnic amb un exemple del curs següent, ja amb Guardiola al primer equip. "Després de començar la Lliga perdent amb el Numància i empatant amb el Racing de Santander, recordo ser al gimnàs del vestidor del primer equip amb Puyol, Xavi i no sé qui més. Em deia: «Víctor, digue'ls-hi que al final acabarem sent campions, que amb la meva idea de joc anirem cap amunt, que no es preocupin». «Anirà bé, tranquils. Hem començat malament: per això, per això, per això. Però anirà bé», repetia", recorda Sánchez. Va debutar amb el primer equip encara amb Frank Rijkaard (2007-2008) i va jugar més d'un partit al Camp Nou amb Guardiola, com Vázquez. Tant Sánchez i Vázquez com Toribio i Riera parlen de Guardiola com "un geni" i un visionari: "Durant la setmana deia: «Passarà això», i al partit passava". I com un dels entrenadors que més els han marcat. "Buf, aquella temporada, tot allò no s'oblida", reconeix Toribio. "Buf, va ser una cosa molt gran", sospira Riera. "No recordava aquell gol contra la Grama. Ja fa molts anys. Ara l'he recordat i m'ha donat alegria. Em fa molta il·lusió", diu, feliç. I riu.