Futbolistes amb consciència social: sí, existeixen

BarcelonaSón pocs, però hi són. I cada vegada es fan sentir més. Mentre la bombolla del futbol es va inflant i inflant, hi ha un petit grup de jugadors professionals que la trenquen i surten del motlle. Malgrat les contradiccions que els suposa per l'ofici en el qual desenvolupen les seves carreres i els luxes que comporta, existeix una estranya realitat paral·lela. Mentre Cristiano Ronaldo, després de partir peres amb el Manchester United, ha decidit acabar la seva carrera banyat en or a l'Aràbia Saudita, hi ha altres futbolistes que s'interessen –i es comprometen– per causes pròximes relacionades amb la societat que els envolta. Aquest dijous, precisament en aquest país, en coincidiran dos d'aquesta rara espècie. El duel entre el Barça i el Betis a les semifinals de la Supercopa d'Espanya –sí, és la Supercopa d'Espanya, però es disputa a l'Aràbia després que la Federació Espanyola de Futbol signés el 2019 un acord milionari amb el règim saudita– significarà el retrobament de dos amics: Héctor Bellerín i Borja Iglesias (20 h, Movistar Supercopa de España).

En la faceta esportiva, el davanter gallec és un dels pals de paller de l'atractiu projecte de Manuel Pelegrini. El defensor català, en canvi, va arribar el darrer dia de mercat després que el Barça no aconseguís incorporar Azpilicueta i, fins ara, no ha jugat gaire. Tots dos van coincidir el curs passat al Betis, on Bellerín va disputar una temporada com a cedit. Els motius pels quals el lateral va escollir l'equip andalús ja donen algunes pistes de la seva personalitat: va rebaixar-se substancialment la generosa fitxa que cobrava a l'Arsenal per poder jugar al club dels amors del seu pare. Aquest curs ha fet el mateix per vestir els colors d'allà on es va formar de petit abans de marxar cap a Anglaterra amb 16 anys. Tal com va confirmar en una entrevista amb l'ARA, cobra menys de 500.000 euros bruts anuals —un dels sous més baixos de la plantilla— per poder tornar a un Barça exigit pel fair play financer.

Bellerín, que no va tenir por a definir-se com un futbolista d'esquerres, va expressar que els del seu gremi són qui hauria de "pagar més impostos". "Vinc d’una família en què hi havia mesos que havíem de fer mans i mànigues per poder menjar. Continuo vivint amb gent així, amb amics, amics de la família. Tothom vol guanyar més diners per estar més còmode, però amb el que jo guanyo crec que has de mirar ja no només pel teu entorn, sinó per la societat, on hi ha situacions molt precàries", va argumentar. Iglesias, criat a Santiago de Compostel·la, on encara conserva amistats de quan era més jove, es va expressar en la mateixa línia en una entrevista que li van fer a Salvados. Qüestionat per si hi ha més futbolistes de dretes o d'esquerres, l'ariet es va expressar així: "Habitualment, el futbolista tendeix més a anar cap a una dreta, no molt extrema, però sí una mica més cap a la dreta, perquè valorem molt el tema econòmic. I, llavors, esclar. Si t'estan dient que en comptes de pagar el 50% [en impostos], en pagaràs un 30%, doncs penses: que bé, fantàstic. Però jo prefereixo pagar més i viure en un país en el qual m'agradi el que es fa amb aquests diners".

Unes declaracions que contrasten amb futbolistes o exfutbolistes brasilers de renom, com Neymar, Dani Alves, Rivaldo, Romário o Ronaldinho, que, abans de les eleccions del Brasil, es van posicionar a favor del líder d'extrema dreta Jair Bolsonaro. I ho van fer, en gran part, pels motius econòmics que exposava Iglesias en la seva entrevista. En canvi, menys, també ho van fer a favor de Lula, com Richarlison o Juninho Pernambucano.

Més enllà de la política o la fiscalitat dels futbolistes, el davanter gallec, com Bellerín, amb qui va teixir una gran amistat al Betis, també ha utilitzat l'altaveu que s'atorga als futbolistes per denunciar qüestions com el racisme o l'homofòbia. El juny del 2020, en ple bullici per la mort, el mes abans, de George Floyd a mans d'un policia blanc, Iglesias es va presentar a un entrenament amb les ungles pintades de negre. Era una mostra de suport al moviment Black Lives Matter. A Twitter no van tardar a insultar-lo, titllant-lo diversos usuaris de "maricon". Ell mateix va respondre explicant per què s'havia pintat les ungles: "És una forma de conscienciar-me i de lluitar, des de la meva posició, contra el racisme, però crec que també va bé contra l'homofòbia. A més he d'admetre que m'agraden".

Les contradiccions de jugar a l'Aràbia Saudita

Els casos de Bellerín i Iglesias no són únics –també hi ha casos curiosos, com el de Lucas Pérez, davanter de 34 anys que ha perdonat un sou milionari al Cadis per tornar a casa seva i jugar al Dépor, actualment a Primera RFEF–, però sí que són dels que criden més l'atenció perquè és poc habitual veure futbolistes sortir dels tòpics i mullar-se en qüestions més terrenals. En definitiva, tenir consciència social, malgrat que la teva professió et porti a jugar a l'Aràbia Saudita. Això els fa caure en una plena contradicció, perquè el país amfitrió de la Supercopa està qüestionat per l'ONU i per Amnistia Internacional perquè no respecta els drets humans, especialment els de les dones i els del col·lectiu LGTBI. "Per no fer segons què, hauria de deixar de ser futbolista. I si deixo de ser futbolista, renuncio al que m’ha fet lluitar durant tant de temps", explicava el català sobre aquestes contradiccions. En canvi, al preguntar-li pel fet de jugar a l'Aràbia, així s'ha expressat Xavi Hernández aquest dimecres: "El futbol és universal. També hi va haver molta crítica a Qatar i, després, la gent que ha anat a Qatar ha vist que no n'hi ha per a tant. Com a país, segur que l'Aràbia Saudita té coses a millorar, com nosaltres a Espanya tenim 200 coses a millorar".