Futbol sense xarxa de seguretat

BarcelonaEl futbol espanyol ha entrat en la recta final del seu particular desconfinament. Falten vuit dies per al derbi andalús entre el Sevilla i el Betis (dijous 11 de juny), partit que servirà per reprendre oficialment la Lliga en l’era del coronavirus. El negoci torna a posar-se en marxa seguint un protocol sanitari rigorós. L’hermetisme de Primera i Segona Divisió contrasta amb la falta de recursos dels clubs que es preparen per disputar el play-off d’ascens a la categoria de plata (Barça B, Cornellà i Sabadell) i a Segona B en format exprés: a un sol partit i sense pròrrogues, entre el 18 i el 25 de juliol.

Existeix un greuge comparatiu en les mesures de prevenció dins del mateix esport. Les dues lligues professionals segueixen un control privilegiat per verificar que cap integrant del circuit està infectat per covid-19 a partir de tests setmanals. La xarxa de seguretat es queda aquí. La Federació Espanyola va enviar fa setmanes un formulari als equips del play-off en què remarcava que hi participarien sota la seva responsabilitat, sense definir controls rutinaris i un pla d’emergència. “O acceptes i jugues o et quedes fora i posen un altre equip, així de senzill”, expliquen a l’ARA fonts de l’entorn de la competició estatal. La decisió entre jugar i no fer-ho és delicada. Renunciar-hi sembla una opció remota, perquè hipoteca en part la viabilitat del projecte esportiu. “És una situació complexa, perquè no és només que cada comunitat tingui la seva pròpia gestió, sinó que la Federació i l’AFE han marcat dues gestions. Per què un jugador de Primera Divisió ha de passar set tests i unes mesures abans de jugar i un futbolista de Tercera no? Hauríem de ser tots iguals. ¿Volem dir que la salut d’un jugador de Primera té més valor que la d’un de Tercera? S’estan marcant les condicions per categories, no per esports. A partir d’aquí, la resta està malament”, explica l’entrenador de l’Hospitalet, Jonathan Risueño.

Tot ha de partir de l’autogestió per cobrir un esglaó més que els mínims. Un altre dels clubs que formen part de la terna d’aspirants a pujar a 2B, el Terrassa, ha desenvolupat una aplicació per regularitzar els possibles contactes amb gent que té coronavirus a través d’un sistema de codis QR.

El paper de les fases

El moment sanitari també marca els timings de la posada en marxa. El desconfinament per zones geogràfiques ha fet impossible que es pugui construir un escenari mínimament comú. El pla aplicat pel govern central beneficia les entitats de les zones menys crítiques, que ja han pogut rebre el vistiplau per utilitzar les instal·lacions municipals i començar els entrenaments.

“Per començar a entrenar vam haver de demanar un permís a l’Ajuntament i presentar un pla de seguretat propi a part del de la Lliga. Nosaltres tenim la sort que podem entrar pel pàrquing i arribem pràcticament a la gespa. Intentem fer-ho de la millor manera possible, sense vestidors i controlant la temperatura només arribar a les instal·lacions. Fem sessions de sis jugadors, dividint el terreny de joc en sis franges i amb treball individual. Així serà impossible agafar ritme professional”, assegura el tècnic terrassenc, Xevi Molist, prudent per exigències del guió: “Nosaltres hem començat a exercitar-nos ja, però no serà un factor decisiu. Si parléssim de dues o tres setmanes sí que crec que es notaria”, afegeix. El seu equip tindrà set dies de marge respecte a l’Europa, el seu rival en les semifinals de posttemporada, que espera poder trepitjar el seu estadi a partir de dilluns, quan Barcelona entri a la fase 2. L’espera fa disparar les alarmes. “Començarem a entrenar-nos dilluns vinent, perquè el camp és municipal i l’Ajuntament no ens deixa utilitzar les instal·lacions. No entenc per què hi ha altres equips que sí que s’entrenen. No sé per què a algunes zones sí. Bé, anirem amb una setmana de desavantatge respecte als altres equips. És normal que el tema sanitari vagi per davant de l’esportiu. La salut ha d’anar davant de tot”, comenta el president blanc-i-blau, Víctor Martínez.