Els grans magnats del futbol mundial
L'arribada del xinès Wang Jianlin a l'Atlètic de Madrid és un exemple més dels inversors asiàtics, russos i àrabs que adquireixen clubs, sobretot a França i el Regne Unit
BarcelonaAquesta propera matinada, el xinès Wang Jianlin adquirirà el 20% del capital social de l'Atlètic de Madrid. L'entrada de l'empresari asiàtic canviarà en gran mesura l'ordre intern del club madrileny, tot i que Miguel Ángel Gil Marín seguirà tenint més del 50% del capital del club matalasser. Jianlin té una de les fortunes més grans de la Xina i és propietari de l'empresa Wanda, amb un patrimoni superior als 21.000 milions d'euros. El xinès permetrà a l'Atlètic afrontar els reptes futurs i fer un salt econòmic endavant per poder competir amb els grans clubs europeus i fer front al deute, xifrat en més de 500 milions. L'Atlètic creix amb Jianlin, que ha aportat més de 40 milions en l'ampliació de capital que es durà a terme aquesta matinada en un acte a Pequín i que haurà de refermar una junta extraordinària d'accionistes durant el mes de febrer.
Jianlin no deixa de ser un cas més de l'accés massiu de capital estranger al futbol, que s'ha convertit en moltes ocasions en una porta d'entrada a altres sectors econòmics de la societat per a aquestes grans fortunes, la majoria provinents de l'Europa de l'Est, el Pròxim Orient i el Sud-est asiàtic. La llista és llarga.
A Espanya, el primer cas, que va tenir greus conseqüències per als clubs implicats, va ser el de Dimitri Piterman, que va aterrar a Palamós per després invertir al Racing i l'Alabès. El xeic qatarià Abdullah Bin Nasser Al-Thani va aterrar al Màlaga el 2010 i es va convertir en el primer inversor àrab a entrar en el futbol espanyol. Tot i fer una gran inversió inicial, el club andalús ha rebaixat les seves pretensions en els últims dos anys, i Al-Thani ja ha manifestat que podria abandonar Màlaga si les institucions no col·laboren. Més recent és l'arribada de Peter Lim al València. L'empresari de Singapur va adqeuirir el 70% de l'accionariat del club xe aquest octubre, i pretén fer una forta inversió amb la compra de jugadors importants per fer del València un equip competitiu. També té interessos en el futbol estatal la fortuna més gran del món, el mexicà Carlos Slim, propietari de l'Oviedo de la Segona Divisió B, i que el 2012 va entrar a controlar al seu país conjunts com el Pachuca o el Club León. Espanya, però, no és el destí preferit dels grans magnats, que miren cap al Regne Unit i França quan han de fer una inversió d'aquest tipus.
PSG i Mònaco
A França destaquen sobretot dos grans clubs amb diners provinents de capitals estrangers. L'octubre del 2011, Qatar va comprar el PSG. L'emir Tamin Bin Hamad Al Thani va adquirir el 70% del club de París a través de Qatar Investment Authority, el fons d'inversió més gran del món, i va situar a la presidència Nasser Ghanem Al-Khelaifi, un home de la seva confiança que ha invertit més de 300 milions en tres anys per convertir el PSG en un equip dominador a Europa. Zlatan Ibrahimovic, David Luiz, Ezequiel Lavezzi, Lucas Moura o Thiago Silva són alguns dels noms que han aterrat a la lliga francesa gràcies als diners provinents de Qatar. En canvi, al principat de Mònaco el capital va arribar, també el 2011, provinent de Rússia. En aquest cas, va ser el magnat Dimitri Rybolovlev qui va fer seu el 66% del capital social del club monegasc. Rybolovlev, en el rànquing de les 150 fortunes més grans del món segons la revista 'Forbes', va vendre el 53% de l'empresa Uralkali l'any 2010 a un grup d'inversors russos, una operació xifrada en més de 4,5 bilions d'euros, segons fonts del sector.
Destí, el Regne Unit
La major part dels diners dels grans magnats van a parar al Regne Unit, on ja fa dècades que els clubs estan en mans de personalitats variades amb un denominador comú: molts diners a la butxaca. L'any 2003 hi va aterrar Roman Abramóvitx, que va prendre el control del Chelsea, on ha invertit més de 1.000 milions. Es tracta d'un dels oligarques més importants de Rússia, que es va enriquir gràcies al petroli, i que el 2006 va ser considerat l'home més ric del seu país, malgrat que actualment ja no es troba entre les principals 100 fortunes del planeta, segons 'Forbes'. Una dècada més tard, el juliol del 2013, va aterrar a Londres Shahid Khan, un americà nascut al Pakistan que va comprar el Fulham i té una fortuna superior als 4 bilions d'euros. L'Arsenal també té diferents inversors forans, des de l'empresari d'Uzbekistan Alisher Usmanov, l'iranià Ardavan Farhad Moshiri o l'americà Stan Kroenke, màxim accionista i, també, propietari dels Denver Nuggets de la NBA.
Fora de Londres, a Liverpool, els diners fa temps que arriben des dels Estats Units. John Henry, propietari de l'empresa Fenway Sports Group, va entrar al club el 2010, va aportar més de 340 milions i va suplir també capital del seu país. Henry també és propietari dels Red Sox de Boston de la Major League Beisbol. A Old Trafford, el 2005, els diners van arribar del multimilionari Malcolm Glazer, mort aquest passat mes de maig, i que va adquirir la propietat del Manchester United per més de 1.000 milions d'euros. La família, que també té els Tampa Bay Buccaneers de la NFL, té el control del club, tot i que un dels fills, Edward, va anunciar aquest desembre la venda de la seva part de l'accionariat. A l'altre gran equip de la ciutat, els diners arriben dels Emirats Àrabs Units. Mansour bin Zayed al Nahyan és el propietari del City des del 2008, quan va comprar el club al tailandés Thaksin Shinawatra per uns 300 milions d'euros. En poc més d'un lustre, ha invertit més de 1.000 milions per portar a Manchester jugadors com Touré Yayá o Sergio 'Kun' Agüero. A més, l'estratègia del City, coordinada per l'exblaugrana Ferran Soriano, és internacionalitzar la marca, i ha comprat equips a Nova York i Melbourne.
