El futbol, l'altra gran palanca de Berlusconi

BarcelonaSilvio Berlusconi i Bernard Tapie, el primer al Milan i el segon a l'Olympique de Marsella, van ser els pioners als anys 80 d'una manera corrupta (l'italià va formar part del Moggigate) i populista de governar en el món del futbol que, posteriorment, va arribar a Espanya amb els Lendoiro, Del Nido, Lopera, Jesús Gil i companyia. Juntament amb el seu imperi televisiu, el Milan li va servir a Berlusconi per guanyar popularitat i fer-se respectar a la societat italiana. Molts es van preguntar: si havia aconseguit convertir un Milan en decadència en campió de la Copa d'Europa, per què no podia fer el mateix amb Itàlia?

"Els èxits italians i mundials del Milan li han aplanat el camí per un altre triomf: l'electoral", va sentenciar el periodista Alberto Costa el 19 d'abril del 1994 a Il Corriere della Sera després que Berlusconi guanyés les eleccions generals amb un partit polític, Força Itàlia, que s'havia creat només un any abans. Aleshores ja en feia vuit que el Cavaliere havia comprat el Milan, i en aquell període de temps havia conquerit dues Copes d'Europa i estava a punt d'aconseguir-ne una altra. L'aixecaria aquell 18 de maig a Atenes davant el Barça de Johan Cruyff, al qual el conjunt rossonero es va imposar per 4-0. Fins que Berlusconi va vendre el Milan el 2017, encara va tenir temps de guanyar dues orelludes més i sumar-ne un total de cinc.

Però no només els títols van donar ales i aura de triomfador a Berlusconi gràcies al Milan. També ho van fer els fitxatges: ell en va ser molt conscient. L'estiu del 2010 el Milan va comprar en només 48 hores Ibrahimovic i Robinho. El periodista Beppe Severgnini explica en el seu llibre La pancia degli italiani que la doble operació va tenir un motiu polític: l'enquestador de confiança de Berlusconi, Luigi Crespi, li havia dit que tenia el perill de perdre entre un 20% i un 25% dels vots procedents d'aficionats del Milan (que suposaven dos punts percentuals) a causa dels mals resultats de l'equip.

Un altre exemple de la influència que el futbol tenia en la política italiana s'havia donat l'estiu anterior, quan Kaká va fitxar pel Reial Madrid procedent del Milan. La incorporació del brasiler estava tancada des de feia temps, però Berlusconi va pactar amb el conjunt blanc que no la fes oficial fins després de les eleccions administratives del cap de setmana del 7 de juny del 2009 perquè la marxa del futbolista que va ser Pilota d'Or el 2007 no li fes perdre vots. De fet, els seguidors més radicals del Milan havien advertit que només votarien el candidat del Poble de la Llibertat (PdL), el partit de Berlusconi en aquell moment, si Kaká es quedava. El fitxatge es va fer oficial un dia després, el 8 de juny.