Isabel Pérez: "El futbol femení conserva una noblesa que el masculí ha perdut"

BarcelonaL'esport femení està avançant amb pas ferm cap a la igualtat. Encara queda molt trajecte, però gràcies a totes les organitzacions i institucions que encapçalen ara mateix el canvi s'està arribant més lluny que mai. Moltes fites omplen de raons aquells que, com Isabel Pérez, secretària general de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), fa anys que lluiten perquè això sigui possible.

Dos sold outs al Camp Nou. L'esport femení està trencant barreres i ocupant llocs on no tenia accés.

— Ens dona la raó. Hi ha interès per l'esport femení quan una organització l'acompanya i hi aposta. El Barça no fa dos dies que defensa el futbol femení, és una feina de molts anys i ara ha arribat al clímax i esperem que continuï creixent. Dos sold outs, el rècord de l'altre dia, ens ajuda a totes a explicar la feina que es fa, ens enorgulleix perquè està posicionant el món de l'esport com a àmbit capdavanter pel que fa a feminisme i ens demostra que teníem raó, que el lideratge femení ha arribat per quedar-se.

La gent pensava que no teníem raó?

— Tenien moltes excuses. Com ara que això no interessava, que no venia i que no generaria. I es feien certes comparatives. Ara aquestes excuses s'han acabat. Tenim rècords i alegries que equips masculins no ens estan donant.

Que la dona ha de tenir un espai en l'esport sembla una cosa de sentit comú, però encara hi ha gent que es resisteix a acceptar-ho.

— Hi ha gent que ho ha assumit amb naturalitat, per sort. Són molts anys de patriarcat i l'esport sempre ha sigut un referent. S'han usat els estereotips de l'esport per encasellar-nos en homes o dones, com si fóssim diferents. Que peti aquesta percepció gràcies a la feina que fa el Barça és genial. Tenim pressa i hauríem trigat més anys sense el Barça. Ens ha vingut aquesta empenta a tota la feina que fa temps que fèiem.

Les entitats esportives fa molts anys que lluiteu per tot el que ara s'està aconseguint. Com us sentiu?

— Ens enorgulleix molt. Ens sentim la punta de llança de la societat. Som al capdavant d'una transformació social amb l'esport com a referent. Estem arribant a un punt d'igualtat insòlit fins ara.

Però el camí encara no s'ha acabat. Els dies com els del Camp Nou són necessaris com a altaveu, però la realitat de l'esport femení encara està molt lluny de tenir jornades com aquestes cada cap de setmana.

— Cal molta pedagogia i en això ens ajuden molt les jugadores del Barça. És cert que els estem afegint una responsabilitat afegida, però crec que de bona gana l'accepten i en fan bandera. Tots aquests anys de feina ens han donat l'avantatge de ser capaces de saber què volem que passi amb l'esport femení més enllà del que ha passat amb el masculí. No volem cometre els mateixos errors que s'han produït en la professionalització del masculí. La primera candidatura que ha sortit per presidir la nova lliga femenina és bicèfala. En la masculina, algú sap qui hi ha al darrere de Tebas? Aquesta velocitat diferent ens està permetent fer les coses de manera diferent. Hem vingut per anar trencant sostres de vidre i crec que és el que fem.

Quines creus que són les diferències principals entre el femení i el masculí?

— El futbol masculí professional porta una trajectòria, i els mitjans és cert que tampoc ens han ajudat. Les àrbitres defensen que és un plaer arbitrar partits de femení per la noblesa que encara hi ha en el joc. És una cosa que, a partir d'un cert nivell al masculí, s'ha anat perdent. Es conserven certs valors i noblesa i hem de vetllar perquè això perduri. És un dels grans valors afegits.

¿La creació d'aquesta mena de referents és una assegurança de bona transmissió de valors?

— De l'espectacularització d'aquests esdeveniments futbolístics masculins n'acaben sortint coses allunyades del terreny de joc i que, de retruc, embruten referents. Elles, en canvi, encara estan en una fase d'esforç primerenca, una qualitat que volem veure i que volem que representi un referent esportiu. Hem de lluitar per preservar-ho. És inquantificable l'ajuda que ens dona que hi hagi aquestes referents per continuar atraient nenes a la resta del sector.

No són referents només per a les nenes que volen jugar a futbol, sinó també per a qualsevol que vulgui iniciar-se en un esport.

— Amb el futbol hi ha un plus, perquè és un esport molt masculinitzat. La Federació Catalana ja va començar aquesta lluita el 2017 amb la campanya Orgullosa, per reivindicar que jugar a futbol era també per a nenes i s'havien de sentir molt orgulloses de jugar-hi. A la resta d'esports, que potser no tenen tant l'estigma d'aquesta masculinització, ajuda a normalitzar-ho i perquè s'hi sumin.

La lluita no només és a la gespa, sinó també a la llotja. Com es fa per potenciar que ocupin llocs de decisió?

— És un pas que costa de fer, però que hi hagi aquests referents ajuda que les directives comencin a ser més igualitàries. Som molt conscients del moment dolç que vivim i la feina que es fa per avançar a la gespa és importantíssima per arribar a una igualtat, però no podem oblidar la feina que cal fer perquè les directives siguin més permeables als canvis. El postgrau en lideratge femení que fem a la UFEC és molt important, i la visibilització ajuda que elles mateixes es converteixin en referents de pròximes directives.

Per què és indispensable el lideratge femení?

— Perquè et posa a la taula on es prenen les decisions. El patriarcat és un sistema que té estructures que no ens beneficien i moltes vegades no en som ni conscients. Introduir dones i perspectiva de gènere en els espais de decisió de l'esport acabarà de reconvertir el sector perquè no tingui cap barrera d'accés. Ni tan sols aquelles que ara no som capaces de veure. Tots tenim certa miopia pel que fa a l'estructuralitat del patriarcat. Les dones ens qüestionem com hem de liderar, què hem de fer i què no, i això en un lideratge tradicional masculí ni es planteja.