El futbol europeu no entén el "circ" del passadís al Reial Madrid

BarcelonaVa haver-hi una època en què fer el passadís al campió era un gest d'honor per qui el feia i de respecte cap al guanyador. Els debats crispats i el periodisme de trinxera han tergiversat el significat del gest fins a convertir-lo en una humiliació per qui el fa quan hi ha rivalitat entremig. Aquest diumenge, l'Atlètic de Madrid rep el Reial Madrid (21 h, Movistar La Liga), que a més de guanyar la Lliga també s'ha classificat per a la final de la Lliga de Campions. Els matalassers no faran el passadís als blancs: "Respectem massa la nostra afició", va reconèixer José María Giménez sobre una tradició que va iniciar-se fa més de mig segle al futbol estatal. "Felicitats i respecte per al Reial Madrid, però molt més respecte per a la nostra gent", ha dit en la prèvia Diego Pablo Simeone.

"La primera vegada que es va fer va ser el maig del 1970. Després que l'Atlètic guanyés la Lliga, l'Athletic Club els va fer el passadís en un partit de Copa. A Espanya, s'ha fet independentment de la competició", explica l'historiador Ángel Iturriaga. En la roda de premsa prèvia al Reial Madrid - Manchester City, van preguntar fins a tres vegades a Pep Guardiola sobre si li farien el passadís al Madrid. El de Santpedor va ser clar: “Els felicitem, però això és la Champions”. A més, la nit anterior, el periodista de la Cope Juanma Castaño ja va insinuar a un dels seus col·laboradors que llancés la pregunta: "Si demà vols escalfar Guardiola, que no és la meva intenció, hauries de preguntar-li si el City farà el passadís al Madrid".

En un comunicat de l'Atlètic compartit per l'agència Efe, els matalassers argumenten que "alguns volen convertir un gest que va néixer com a reconeixement al campió en un peatge públic que han de pagar els rivals, fet que l'impregna a més d'una aroma d'humiliació". A més, descriuen el gest "de burla", perquè "s'obliden els valors de l'esport i es fomenta la crispació i l'enfrontament entre els aficionats". Des de la Unió Internacional de Penyes de l'Atlètic, el portaveu Eduardo Fernández dona suport a la decisió afegint que "el debat és artificial, es vol utilitzar com a instrument per menysprear a l'Atlètic, com si fos una exigència".

Un dels passadissos més recordats va ser el que el Barça va fer al Madrid al Bernabéu després que els blancs guanyessin la Lliga. A més, en el que va ser l'antepenúltim partit de Frank Rijkaard a la banqueta blaugrana, el Barça va perdre per un dolorós 4-1. L'endemà, l'As va publicar un article que va titular: "Al final del passadís... hi ha el bany". D'altra banda, l'any 2018 el Madrid es va coronar campió del Mundial de Clubs. El Barça, aquella vegada, es va negar a repetir el gest apel·lant que no disputaven la competició. Unes setmanes després, el conjunt d'Ernesto Valverde va guanyar la Lliga i els blancs van refusar fer el passadís.

A Europa no entenen el debat

En canvi, a Europa aquest debat no existeix. "El debat s'ha convertit en una qüestió existencial, de vida o mort. A Anglaterra mai se li ha donat gaire importància, i ni de lluny s'ha muntat un circ per una cosa tan banal", assenyala Ander Iturralde, director del podcast Alineación indebida. Precisament, el Manchester City ja li va fer el passadís al seu estadi al Liverpool després que els de Jürgen Klopp guanyessin la Premier el 2020. "A França no s’acostuma a fer per felicitar el campió, però sí per reconèixer un equip humil pel seu rendiment a la Copa. El Niça li va fer al Versailles, de la quarta divisió, després d’eliminar-lo a les semifinals. La temporada passada, el Mònaco va fer el mateix amb el Rumilly-Vallières, de la mateixa categoria", recorda Antoine Donnarieix, periodista de So foot. 

"El passadís no és un costum a la Serie A, però la influència d'altres lligues ha portat que, en els últims anys, s'hagi fet alguna vegada", comenta Raffaele Riverso. "A Itàlia van arribar les preguntes que li van fer a Guardiola i ningú entenia res", afegeix el periodista de La Repubblica. La Bundesliga, en canvi, és més estricta. "Alemanya és un país de tradicions, però el passadís no n'és una. No perdrien el temps amb aquestes ximpleries", explica el periodista Juanma Romero. Des de Portugal, Pedro Barata, amb passat al Marca, esmenta que "si no hagués viscut a Espanya em costaria entendre aquests debats: els construeixen de forma que semblen una qüestió de drets humans. Els sé interpretar perquè he treballat dins el periodisme espanyol, però és ridícul". "Si la premsa sensacionalista no hagués tergiversat un acte d'homenatge al campió, no s'hauria convertit en un gest de ridiculització", tanca Ángel Iturriaga.