El fortí més inexpugnable del futbol espanyol

BarcelonaNi el Camp Nou. Ni el Santiago Bernabéu. El camp de l'AE Prat és el fortí més inexpugnable del futbol espanyol. No hi ha cap equip de Tercera a Primera que faci més temps que no perd al seu estadi. Els potablaves, que enguany han pujat a Segona B, fa 36 partits –o, el que és el mateix, 687 dies– que guanyen o empaten quan juguen com a locals. L'última derrota al Sagnier va ser el 21 de desembre del 2014, quan van caure 1-2 contra el Figueres. Una derrota que va arribar al minut 94 i que va suposar la primera de Manolo Márquez, que va substituir Pepe Delgado després d'un començament de Lliga desastrós, curiosament amb tres derrotes seguides a casa, que va enfonsar el Prat a la penúltima plaça.

Amb Márquez a la banqueta l'equip ja no va perdre més a casa i va quedar fora de la lluita per l'ascens a Segona B per culpa d'una derrota i un empat a les dues últimes jornades. La directiva va decidir fer un relleu a la banqueta i l'escollit va ser l'entrenador de l'Europa, Pedro Dólera, excapità dels potablaves. Era el retorn del fill pròdig, que arribava després de sis exitoses temporades a Gràcia amb tres fases d'ascens a Segona B i la històrica Copa Catalunya del 2015. Dólera també està sent profeta a la seva terra. La temporada passada no va donar cap disgust a l'afició i va perdre tot just dos partits fora de casa, un dels quals, coses de l'atzar, a Figueres. A l'eliminatòria per l'ascens directe el Sagnier també va ser talismà i els pratencs van derrotar el filial de l'Osasuna per 3-1 i van caure per la mínima al Tajonar, de manera que van tornar a Segona B després de dues temporades a Tercera.

Els registres del Prat com a local es mantenen ara a la categoria de bronze, tot i que l'objectiu és salvar-se. Els pratencs van guanyar en el debut a casa l'Eldenc i després han empatat contra el Lleida i l'Atlètic Llevant, han derrotat l'Espanyol B i el Saguntí, i fa set dies el filial del Vila-real només es va poder endur un punt. Un bagatge que fa que el Prat faci gairebé dos anys que no perd en Lliga, amb 22 victòries i 14 empats. "La tranquil·litat que et dóna no perdre a casa fa que tinguem la convicció que ho podem fer i que anem a totes. No és la Bombonera de Nou Barris [el camp de la Montanyesa, conegut pel seu ambient], però els seguidors s'esforcen molt i quan els necessites hi són, quan falles t'animen, no xiulen i l'equip juga tranquil com a local i no prefereix fer-ho fora per la pressió de l'afició com passa sovint", diu Dólera. La trajectòria a fora de casa també està sent brillant, amb triomfs sonats com el de fa tres setmanes al Rico Pérez contra l'Hèrcules. Amb només sis gols anotats en 12 jornades, ha sumat 17 punts i és novè a tres punts de la zona d'ascens, tot i que és l'únic equip amateur del grup.

L'equip menys golejat

No cal marcar-ne més quan s'és l'equip menys golejat, amb nou gols encaixats, tres dels quals al camp de l'Alcoià (3-2). Aquí emergeix la figura del capità Toni Texeira, a qui només han fet sis gols en 11 partits, i és així el porter menys golejat del grup i fins dimecres de totes les categories de futbol professional empatat amb Jero del Jumilla, del grup IV de Segona B. El porter, que ja va ser a Zamora l'any passat i la temporada del primer ascens a Segona B (2011-12), destaca: "El Sagnier sempre ha sigut difícil per als nostres rivals perquè tenim el caliu de la nostra gent, que sempre ens ajuda, i som intensos defensivament, concedim poques ocasions". La ratxa hi ajuda: "Ens dóna confiança, amb el marcador en contra fins a l'últim moment creiem que no caurem. Amb el Lleida vam empatar a 10 minuts del final perquè sempre tenim la convicció que podem capgirar un resultat advers". Texeira, que fa 12 temporades que és al club, recorda l'última derrota a casa, que va coincidir amb l'homenatge que va rebre perquè complia 300 partits amb el Prat: "Només van pujar dos jugadors a rematar perquè estaven amb 10 homes i després d'un mal refús nostre un d'ells va fer el gol". Aquest diumenge el Prat intentarà mantenir el rècord contra el sisè, l'Atlètic Balears, que dirigeix un dels millors defenses alemanys de tots els temps, Christian Ziege, i que compta amb l'exblaugrana David Sánchez a les seves files. El Sagnier, però, no és una plaça fàcil de conquerir.