Florentino Pérez: d'enaltir agressions a apropiar-se de la lluita antiracista

BarcelonaEls València - Reial Madrid a Mestalla solen ser enfrontaments tensos. Així ho diu la història, sobretot des que Pedja Mijatovic, ídol xe dels 90, va fitxar pel club madrileny i va trencar el cor de tota una generació de valencianistes. Però diumenge passat alguns aficionats locals van traspassar límits que no són justificables amb Vinícius, a qui van proferir insults racistes primer en l'arribada dels equips a l'estadi i, després, amb la pilota en joc. El brasiler, que es va encarar amb els jugadors i aficionats rivals, va acabar expulsat per agredir Hugo Duro. Hores més tard, a través dels seus canals oficials, va titllar Espanya i la Lliga de "racistes" –fet que va encendre el president de la patronal, Javier Tebas– i el seu entorn va deixar entreveure un possible canvi d'aires per aquest motiu. Per part del Madrid, només el seu entrenador, Carlo Ancelotti, i algun company van sortir a defensar-lo en les entrevistes posteriors al partit, que els blancs van perdre per 1 a 0.

La primera reacció oficial del Madrid va arribar l'endemà, dilluns. El club va manifestar una "enèrgica repulsa" dels fets, que va definir com "un atac al model de convivència de l'estat social i democràtic de dret", i va comunicar la "corresponent denúncia a la Fiscalia per delictes d'odi i discriminació". El mateix dia, diversos mitjans afins al president blanc, Florentino Pérez, van publicar una filtració sobre els acomiadaments dels àrbitres de VAR, incloent-hi el que havia suggerit l'expulsió de Vinícius, si bé la decisió ja estava presa des de feia setmanes per part de la RFEF.

Dimarts, el mandatari va confirmar la barreja de conceptes durant l'acte institucional per celebrar l'Eurolliga de l'equip de bàsquet. "L'esport és un lloc de convivència i valors. No tolerarem més actituds racistes. Per això és essencial canviar radicalment l'estructura arbitral perquè no es faci responsable del delicte la persona que el pateix", va expressar. Un dia després, dimecres, el Comitè de Competició va deixar sense efecte la sanció a Vinícius per l'expulsió a Mestalla, cosa que va popularitzar l'etiqueta #noeslaligaesflorentino a les xarxes socials. Tot i estar disponible, el brasiler no tornarà a jugar aquesta temporada.

El discurs de Florentino i la posició del Reial Madrid arran del cas Vinícius han servit portades, hores de ràdio i televisió i han despertat reaccions a les esferes de poder més enllà del futbol. ¿Però com és el missatge antiracista que s'ha volgut transmetre: honest o interessat? ¿És antiracisme o sobretot madridisme? Ho analitzem a l'ARA amb alguns precedents i experts activistes en la causa.

Una defensa de tots els jugadors racialitzats

A través del seu president, el Madrid ha deixat clar que no permetrà cap insult racista contra cap dels seus jugadors. El matís de la propietat és tan evident com simptomàtic, segons el membre de SOS Racisme Karlos Castilla: "Ell vol protegir els seus esportistes i no parla de mesures a prendre al seu estadi, on s'han vist actituds racistes i xenòfobes". "Quan va passar amb Diakhaby no va haver-hi la mateixa repercussió. No va passar amb Eto'o, amb Kameni, amb altres jugadors...", critica Baharu Dembaga, activista d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), que aprofita per recordar també que el màxim dirigent de la Lliga, Javier Tebas, s'ha definit com a votant de Vox, "una formació parlamentària que no para d'insultar els immigrants".

Amb motiu de tot l'escàndol amb Vinícius, la patronal ha substituït la bandera de suport a Ucraïna en les transmissions televisives per un petit rètol que diu "Contra el racisme" i ha fet posar els jugadors amb una pancarta reivindicativa abans dels partits. Diakhaby, que va denunciar racisme per part d'un futbolista del Cadis, va decidir no sortir a la foto abans del Mallorca-València de dijous.

Diversitat en els òrgans de poder

Un altre dels moments clau de la polèmica es va viure dimecres en el Madrid-Rayo que es va jugar al Bernabéu, que va rebre Vinícius amb una gran pancarta de suport personalitzat. El davanter brasiler podia jugar perquè li van treure la sanció, però Florentino va optar per col·locar-lo al seu costat a la llotja del coliseu blanc, un epicentre de poder que no va canviar de paisatge per homenatjar el futbolista, sinó que va mantenir el perfil habitual dels seus assistents (ministres, consellers, empresaris, etc.). "Que Florentino alci la veu genera impotència. Per què no ho ha fet abans? El relat està manipulat i és incomplet", denuncia en aquest sentit Dembaga, que vaticina que el debat "desapareixerà" quan passin uns dies i no servirà per evidenciar el racisme menys mediàtic. "Hi ha més de 600.000 persones sense papers, la meva mare fa 31 anys que viu a Espanya i encara no ha pogut treure's la nacionalitat. Tampoc no es reprova el ministre Marlaska per la tanca de Melilla", recorda, precisament, sobre l'impacte de les esferes tan freqüentment representades a la llotja de Concha Espina.

Violències a la carta al Bernabéu

"Tot el que ha passat denota, més que antiracisme, madridisme", sentencia Dembaga, a qui se li fa impossible no recordar altres gestos de l'entorn merengue arran de dues polèmiques recents, la de Fede Valverde a Álex Baena després d'un Madrid - Vila-real i la de Guershon Yabusele a Dante Exum al final d'un Madrid-Partizan d'Eurolliga. En tots dos casos, l'afició blanca va ovacionar els esportistes uns dies després d'uns fets provats i del tot sancionables: el jugador de bàsquet no va jugar la final four i el futbolista uruguaià s'enfronta a 4 partits de càstig. La seqüència, escassa en condemna dels fets, evoca la pancarta institucional que Florentino va col·locar al Bernabéu després que José Mourinho agredís Tito Vilanova en un clàssic al Camp Nou ficant-li un dit a l'ull. "El teu dit ens assenyala el camí", s'hi podia llegir. 12 anys, han passat d'aquell episodi.

Un aparell comunicatiu al servei de Florentino

Els diaris i programes amb més audiència de l'Estat han fet una cobertura molt crítica del cas Vinícius. Un exemple, la posició editorialitzant de l'espai Al rojo vivo, dirigit i presentat a La Sexta per Antonio García Ferreras, antic responsable de comunicació del Madrid amb Florentino (2004-2006). Per a Karlos Castilla, "el soroll mediàtic i social ajuda a confirmar que sí, que el racisme existeix a Espanya, cosa que sovint es nega; amb cobertures tan exhaustives, es generen uns debats que són sans".

Més crítica és l'activista Desirée Bela-Lobedde, que es queixa que només es parli massivament de racisme quan el pateix "un esportista d'elit milionari que rep insults". "És hipòcrita, sí, però no és exclusiu de l'altaveu pròxim al Madrid, sinó de tots els mitjans que us preocupeu ara de buscar opinions d'activistes antiracistes. Això palesa que només som útils en aquests moments per discutir si vivim en un país racista. Quan passi tot aquest fervor, tornareu a les tertúlies sense la professionalitat i l'expertesa de les persones racialitzades".