Florentino està de pega amb el nou (i faraònic) Bernabéu

Madrid / BarcelonaEncara que a simple vista sembli acabat, queda molta feina per fer a l'interior del Santiago Bernabéu. Nombroses lones tapen zones que estan de cap per avall. Llevat dels dies de partit, en què la pilota i els espectadors guanyen protagonisme, la resta de jornades és freqüent sentir la fressa dels trepants dels operaris. Les visites guiades, els tours destinats als fans, no es poden fer a tot el recinte. Per compensar-ho, a l'entrada del museu s'exhibeix una maqueta de grans dimensions de com quedarà l'estadi un cop finalitzat. Al costat, una pantalla gegant amb un vídeo en bucle que destaca les dues grans característiques de la remodelació: la gespa i la coberta, totes dues retràctils.

Les imatges mostren com serà de versàtil, sobre el paper, el nou estadi. Capaç d'acollir concerts, fires o tornejos de tenis o de bàsquet quan no hi ha cap partit de futbol. Ho venen com un no parar que garantirà activitat i ingressos els 365 dies de l'any. Però ja se sap que una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. Quan tot just han passat uns mesos de l'estrena d'aquests nous sistemes, el Madrid ja n'ha sortit escaldat. Els concerts, que havien de ser una font d'ingressos molt important aquesta temporada, i que donaven sentit a la milionada que ha costat l'hipogeu, s'han suspès fins a nova ordre.

No és la primera pedra a la sabata que es troba Florentino Pérez amb la remodelació de l'estadi. El president madridista ha hagut d'afrontar nombrosos sobrecostos i recórrer un parell de cops a l'assemblea per augmentar el cost total d'una reforma que, comptant els interessos, superarà els 1.700 milions d'euros. A més, a l'estiu va veure com una sentència judicial frenava el macroprojecte dels aparcaments, perquè els tribunals consideraven que havia aconseguit la concessió de l'Ajuntament de manera fraudulenta.

Quedava encara un litigi pendent, el dels veïns del Bernabéu pel soroll que suposaven els concerts. Malgrat que el club i l'equip de govern del consistori van buscar-ne l'encaix fins a l'últim moment, l'excés de soroll era tan gran que no hi havia normativa que ho aguantés. Finalment, la setmana passada el Reial Madrid emetia un comunicat per anunciar que cancel·lava les actuacions. La de Music Bank (octubre) es cancel·la de manera definitiva. I les de Dellafuente (novembre), Aitana (desembre) i Lola Índigo (març del 2025) miraran de programar-se per a més endavant, tot i que sense especificar quan.

En el text, els blancs s'espolsen les puces. Diuen que sempre han volgut complir amb la normativa municipal i que feia mesos que treballaven per insonoritzar l'estadi, però que el repte era massa per als promotors. "La gent es pensava que ens queixàvem pel concert i prou, però la cosa anava molt més enllà. Cal afegir-hi el muntatge i les proves de so. Podien ser tres dies sencers de soroll. Per no parlar del nombre de persones èbries que, un cop acabada l'actuació, es quedaven al voltant de l'estadi cantant fins a altes hores de la matinada", exposava un dels veïns afectats a Relevo, que dedicava un ampli reportatge a expressar l'opinió dels habitants d'una zona que, ja a l'inici de les obres, van organitzar-se en la Plataforma d'Afectats per la Reforma del Bernabéu. Una plataforma que s'havia mogut molt però que gairebé no havia tingut ressò mediàtic. Fins ara.

"No és un repte fàcil de solucionar. Un estadi de futbol està pensat per al futbol, no per als concerts. Insonoritzar-lo del tot sembla impossible", explica un arquitecte vinculat amb les obres de reforma de l'Espai Barça. De fet, els concerts no estaven previstos inicialment al Bernabéu quan Florentino va començar la remodelació, sinó que es van afegir a posteriori: quan va arribar la pandèmia i es jugava sense públic, el president va enviar l'equip a la Ciutat Esportiva i va ordenar retocar el projecte per construir-hi l'hipogeu. El Reial Madrid no ha informat del cost oficial d'aquest sistema, però el mandatari va necessitar que l'assemblea de compromissaris li aprovés una ampliació de 225 milions d'euros en el cost total de la remodelació.

El Barça va descartar instal·lar una gespa retràctil

En el seu dia, el Barça –tant la junta de Bartomeu com la de Laporta– va valorar l'opció d'instal·lar un sistema de gespa retràctil, tot i que finalment es va descartar. "Vam considerar que la diferència entre els diners que hi inverties i els beneficis que en treies no compensava. D'entrada, perquè no hi ha tants artistes que et permetin omplir un estadi de 100.000 espectadors. A més, el calendari només el saps amb uns mesos d'anel·lació, i els macroconcerts s'organitzen amb un o dos anys de marge. Al final, sortia més a compte programar coses a l'estiu i canviar la gespa, que és el que un club com el Barça fa sempre abans de començar la temporada", explica a l'ARA un antic directiu de l'entitat.

"Mai ningú explicarà del cert què costa mantenir l'hipogeu. La despesa energètica és enorme, tant a l'hora de moure la gespa com a l'hora de mantenir-la sota terra, regar-la i il·luminar-la com si hi toqués el sol", assegura un arquitecte expert en estructures. De fet, durant la presentació de Mbappé, que va coincidir amb la preparació de l'escenari per a l'actuació de Karol G, ja no es va fer servir el sistema, sinó que es va actuar directament sobre una gespa que es canviaria just abans de l'inici de la Lliga.

Segons admeten fonts madridistes, encara que la gespa es posi i es tregui amb unes sis hores, calen dos dies sencers des que es treu de l'hipogeu perquè s'aclimati i s'hi pugui disputar un partit. "Això limita la capacitat de negoci, llevat que tinguis períodes molt concrets com una aturada de seleccions o aprofitis l'estiu", afegeix l'expert. L'altre problema és la conservació del terreny de joc. A simple vista, es poden observar unes línies horitzontals, que coincideixen amb les plataformes on hi ha cada tros de gespa. I els jugadors, siguin locals o visitants, admeten que la gespa no està en les millors condicions possibles. A l'espera de trobar-hi una solució, l'última ocurrència de Florentino per arribar als 400 milions d'euros anuals previstos en el concepte d'"explotació de l'estadi" està en punt mort.