La festa del Girona s’acaba davant un Betis superior (0-1)

GironaL'endemà de qualsevol ressaca és terrible. Siguis ric, pobre, guapo o lleig, beure més del compte passa factura. Sempre. A tothom. I el Girona, tot i l’actitud però enlluernat pel puntàs del Camp Nou, va quedar empetitit davant la proposta futbolística d’un Betis molt superior i que en va fer prou amb un gol de Loren per trencar la dinàmica blanc-i-vermella (0-1).

Amb aquell punt de parsimònia que el Betis volia evitar, els d’Eusebio van intentar manar al ritme que més els convenia. Va ser impossible. Canales i Loren, abans dels deu minuts, van perdonar el que hauria pogut ser el 0-1. El migcampista càntabre, fabulós en el toc, es va inventar una conducció que va acabar fregant el pal dret de la porteria d’un Bounou que provocava el pànic amb una inoportuna relliscada que Loren no va saber aprofitar, ja que va enviar el seu xut al cos del marroquí. Imprecís en la triangulació, el Girona va deixar passar els minuts. Desitjava que el rellotge l’afavorís i abaixés una mica les pulsacions. En la pressió, això sí, els gironins no es van relaxar gens ni mica.

Punyents sense la pilota però tranquils quan la tenien: aquesta semblava ser la premissa del Girona en un duel desigual marcat per la igualtat. Com dos miralls, tots dos volien dominar. Les armes per fer-ho, però, no eren les mateixes. Les del Betis exigien una possessió que van tenir gràcies al talent i a la interpretació d’un 3-5-1-1 en què Inui i Canales van fer i desfer com van voler, però ho van fer massa lluny. Era un monòleg estèril. El Girona, malgrat tot, es mostrava còmode, perquè ni patia especialment, ni havia d'afrontar situacions compreses. Guanyar metres costava suor i implicava temps, com els passa als equips de futbol americà: una pilotada d’aquí, un contraatac d’allà i, de tant en tant, una acció de pilota aturada. De xuts a porta ben pocs: un de Douglas Luiz, discontinu en el joc, amb més intenció que encert; un cop de cap de Bernardo i poca cosa més. Veloços amb l’esfèrica, els andalusos no es van conformar en cap moment. Amb trams en què la iniciativa va ser superior al 75%, Loren i Boudebouz van tornar a tenir dues bones opcions, ben respostes per Bounou. A aquelles altures, el Betis havia merescut tenir avantatge. I el Girona, que havia sabut adaptar-se a la situació, somreia perquè sap que necessita poc per fer molt.

Encert andalús i desencert gironí

Els d’Eusebio van intentar canviar el xip al vestidor. Es va entonar Douglas, i el ritme blanc-i-vermell va millorar. Granell, amb un xut llunyà, va ser el primer a provar-ho. Portu, inquiet per naturalesa, es va inventar una jugada marca de la casa que si no va acabar amb la rematada de Stuani, el seu millor aliat, va ser perquè Bartra la va rebutjar quan l’uruguaià enfilava el camí del gol. Boudebouz, a l’altre costat, es va equivocar cedint a Canales quan tenia Bounou al seu davant. No hi havia treva, s’havia passat a un intercanvi de cops. Els gironins ja hi posaven tota la intensitat, volien repetir la fantàstica sensació de guanyar. Però va ser el Betis qui va fer justícia gràcies a Loren, mentre que el Girona, que s’ho va jugar tot i va canviar de sistema, va veure com un llançament de Stuani picava al pal i Pau treia una mà providencial al pitxitxi blanc-i-vermell.