El Ferencváros, el club que explica les ferides d’Hongria

BarcelonaL’escriptor hongarès Ferenc Karinthy va tenir una carrera particular. Guionista, director de teatre, editor... i campió de lliga de waterpolo amb el Ferencváros. En una terra beneïda per grans escriptors, Karinthy va ser un enfant terrible capaç d’enviar al seu editor, que li havia demanat una novel·la, el llibret Un fan del Ferencváros, en què explicava les seves vivències com a jugador de waterpolo i aficionat del club més popular de Budapest. Als cercles literaris no sempre el van entendre. Però ell sí que va entendre que servia per explicar la història del seu país.

Al seu llibre L’edat d’or, en què un donjoan jueu s’escapa dels nazis amagant-se entre faldilles al Budapest bombardejat del 1944, el protagonista pateix perquè el seu Ferencváros no podrà jugar un partit amb la seva estrella, György Sárosi. Perquè tot i les guerres i les revoltes el futbol no es va aturar mai a Budapest. A Hongria, el futbol i l’esport en general són part de la identitat nacional. El Ferencváros es va fundar el 1899, a finals de l’Imperi Austrohongarès, al sud de la ciutat en cercles nacionalistes, quan la societat hongaresa buscava nous símbols. Durant els anys 30, el club es va anar escorant a la dreta, a mesura que s’enfortia el tòpic que deia que l’MTK Budapest era el club dels jueus de la ciutat i el Ferencváros el dels hongaresos. Tot i que alguns fundadors i molts socis del Ferencváros eren jueus, el club passaria a ser presidit als anys 40 per Andor Jaross, un feixista del Partit de la Creu Fletxada que va col·laborar amb els nazis en les deportacions dels jueus de la ciutat.

Quan les tropes soviètiques van entrar a Budapest el 1944 va començar un procés d’estalinització de la societat que va acabar amb un model esportiu similar al soviètic, en què els clubs de futbol van passar a ser controlats per l’estat. El Kispest, el rival del Ferencváros al sud de la ciutat, va passar a ser el Honvéd, que es va convertir en el millor equip de l’època amb el suport de l’exèrcit. L’MTK va acabar en mans de la policia. I el Ferencváros, massa popular per ser eliminat però massa vinculat amb la dreta per ser cuidat, va ser rebatejat com a Édosz, l’equip del sindicat de la indústria alimentària. A més, el seu tradicional color verd va ser substituït pel vermell. Els resultats esportius es van ressentir de la situació i del 1949 al 1962 el club tot just va guanyar una Copa, el 1958. Les autoritats van posar com a president del club Ferenc Münnich, un comunista que havia lluitat a la Guerra Civil Espanyola, que va proposar un nou canvi de nom i el va batejar com a Kinizsi, en honor a un heroi del segle XV que era ben vist tant pels aficionats com pels polítics. L’octubre del 1956, però, els carrers de Budapest es van buidar de tropes soviètiques, foragitades per una revolta popular que va fer somiar als hongaresos amb la possibilitat de recuperar les llibertats perdudes gràcies al govern d’Imre Nagy, un comunista que entenia el món d’una forma diferent del govern de Moscou. Durant aquells 13 dies de revolta, els socis del club es van reunir al seu vell estadi d’Ülloi en un acte simbòlic de recuperació del seu vell nom i del color verd, i fins i tot van organitzar un partit de futbol. Els soviètics, però, van tornar amb els seus tancs i van imposar un nou govern, liderat per János Kádár, que havia sigut president d’un club de futbol, el Vasas. La seva mà dreta va ser precisament l’expresident del Ferencváros Ferenc Münnich.

La revolució esclafada del 1956 va provocar que milers d’hongaresos decidissin fugir. Molts d’ells eren esportistes, ja que el règim comunista feia servir els seus triomfs per promocionar la seva causa. Així, molts esportistes van decidir no tornar de les gires que feien a l’estranger. Futbolistes com Puskas, Czibor i Kocsis van acabar a Espanya, on Franco els va obrir les portes. De fet, dels set hongaresos que han jugat a l’Espanyol, sis havien fugit del comunisme. Kubala ja va fugir abans del 1956 i va triomfar al Barça, i Kuszmann, Kaszás, Czibor i Peter van marxar durant els anys 60. El primer de tots havia sigut Szolnok, el primer hongarès que va jugar a l’Espanyol, del 1957 al 1960.

El Ferencváros va recuperar el seu nom als anys 60, i fins i tot va tornar a guanyar títols. Des de la fi del comunisme, però, ha patit. Dos presidents del club han sigut jutjats per corrupció i ha vist com equips de fora de Budapest li passaven davant. Després de vuit presidents diferents en 12 anys, el 2011 hi va arribar el jove empresari Gábor Kubatov, que milita al partit de dretes Fidesz, el del president Viktor Orbán, que demana tancar les fronteres als immigrants. Sembla que Kubatov oblida que el seu pare era un immigrant de l’Azerbaidjan. El nou president va enderrocar el vell estadi Albert Flórián per aixecar el més modern del país al mateix lloc, el Groupama Stadium, on es va jugar la final de la Champions femenina Lió-Barça fa pocs mesos. I després de 12 anys sense guanyar la lliga, el club n’ha guanyat dues els últims quatre anys, acompanyats d’aldarulls a la graderia, ja que Kubatov acusa els ultres de militar al partit Jobbik, encara més de dretes. Controlar el Ferencváros sempre ha sigut un objectiu per als polítics hongaresos.