L’ambiciós projecte de Gerard Piqué es juga l’ascens

BarcelonaAquest diumenge, l’endemà de la final de Copa, Gerard Piqué juga un altre partit. El FC Andorra, el club que té en propietat, es juga l’ascens directe a Tercera en l’últim duel de la lliga. Seria el primer objectiu assolit d’un club que, després que es fes oficial la venda a Kosmos –empresa que encapçala Piqué–, va viure una revolució: 12 fitxatges (dos abans que transcendís la compra) i un nou 'staff' tècnic format per dues cares conegudes del barcelonisme, Gabri i Albert Jorquera. L’equip, que fa cinc mesos transitava sense pena ni glòria a mitja taula, té la promoció per pujar assegurada i aquest diumenge (17 h) té l’oportunitat de certificar l’ascens directe contra el Viladecans a Prada de Moles (Encamp).

“L’ascens és l’objectiu, però primer s’ha de jugar el partit i guanyar-lo. Toquem de peus a terra”, explica Albert Ferré, que presideix el club des del 2016. “Crec que en dos anys l’equip ja pot ser a Segona B”, opina Ivan Álvarez, periodista del 'Diari d’Andorra' que va donar les primeres pistes sobre la venda del club a Kosmos. La compra per part d’una cara tan coneguda com la de Piqué va ser una notícia d’impacte en un país de poc més de 75.000 habitants. “Sempre es va buscar un inversor que fos un impuls per al club, però també per al país. Amb l’entrada de Kosmos, amb Piqué al capdavant, l’equip ha tingut una tirada mediàtica impressionant. Això era impossible d’imaginar fa cinc mesos. Només cal veure l’impacte a les xarxes socials”, explica Ferré.

Piqué és la cara més visible d’un projecte en què Leo Messi i Cesc Fàbregas també tenen participacions, tot i que molt més discretes. “Majoritàriament, l’arribada de Piqué i l’objectiu de portar el club a l’elit s’han rebut amb molta il·lusió al país”, afirma Álvarez sobre aquest país que ja compta amb un equip a l'ACB, el MoraBanc Andorra.

L’entrada de Piqué a l’accionariat del FC Andorra va ser rebuda amb els braços oberts, tant pel país com pel club. Feia gairebé un any que la junta presidida per Ferré estava negociant amb un grup inversor andorrà (l’intermediari que va tancar el tracte amb Kosmos) la venda d’un club que, quan Ferré en va prendre les regnes el 2016, “estava a tocar de la mort”. “Quan ens vam fer càrrec del club el primer que havíem de fer era assegurar-ne la supervivència amb una gestió acurada: gastar menys diners dels que entraven i intentat eixugar deute”, recorda Ferré, que explica que el 2016 el deute del club ascendia gairebé als 300.000 euros. Amb Kosmos, el deute s’ha saldat.

Pel que fa a la massa social, quan Ferré va agafar el club hi havia poc més d’una desena de socis: ara la xifra està al voltant dels 280 i la projecció és ascendent. “Abans, potser només anaven 50 persones al camp a veure el FC Andorra i ara potser són 300”, explica Álvarez. Ferré afirma que han arribat a ser més de 500 persones en alguns partits. El president també explica que als desplaçaments la xifra d’aficionats ha augmentat. Un efecte que també es nota en les aficions rivals, i molts curiosos s’acosten a veure els partits.

Un canvi de llei necessari

Abans que transcendís que Kosmos havia adquirit l’Andorra, el futbolista blaugrana ja havia deixat entreveure el seu desig de comprar un club de futbol dins del seu ampli ventall de projectes que mostren el vessant més empresarial del futbolista. La transacció va ser possible al desembre, gràcies a un canvi en la llei de l’esport a Andorra aprovat el mateix mes i que obria les portes a les entitats esportives que juguen fora del país a convertir-se en societats anònimes i abraçar l’entrada de capital estranger. “Era una llei que feia temps que estava previst que fos aprovada, però l’arribada de Piqué va ser l’impuls definitiu”, diu Álvarez.

“Tot va començar quan el meu equip i jo vam veure que aquest club tenia un gran potencial, que era un projecte de país i una entitat amb molta història”, va explicar Piqué fa un mes, quan va anunciar l'anunci de patrocini firmat amb MoraBanc. En el seu discurs, el futbolista català també va deixar anar que ambiciona portar l’Andorra a la Champions. “Aquesta és la visió més optimista –comenta Ferré entre rialles–, però està clar que l’objectiu és arribar com més amunt millor. “El Gerard està molt implicat amb el club i sap perfectament què fa i què deixa de fer”, afegeix Ferré, alhora que celebra haver assegurat “la viabilitat del club més antic del país”. De moment, s’han marcat un marge de creixement de “deu anys”.

Entre els diversos projectes del club hi ha la construcció d’un estadi. Ferré admet que hi estan treballant, però que “ara mateix hi ha d’altres prioritats”, perquè l’estadi de Prada de Moles –en què hi han projectades algunes reformes–, “permet acollir partits fins a Segona B”. El que està clar és que l’ambició del club és gegantina en comparació amb la categoria en què es troben actualment. “Tot i que encara s’està en una fase inicial pel que a la professionalització de l’estructura global del club, amb la plantilla que tenen, amb jugadors amb condició de semiprofessionals, la Primera Catalana se'ls fa petita”, valora Álvarez.

No exempts de crítiques

La professionalització del club i de la plantilla exprés no ha estat exempta de rebre algunes crítiques. Dels primers a alçar la veu va ser Raúl Paje, l’entrenador del Viladecans, que va denunciar que la injecció econòmica al club, traduïda en més de deu fitxatges, adulterava la competició. Per la seva banda, Ildefons Lima, capità de la selecció nacional d’Andorra, que es nodreix en gran part de jugadors del club, va lamentar a les xarxes socials que l’equip sortís en un duel contra el Júpiter amb un onze sense cap jugador andorrà i esperava que es tractés d’un fet puntual. En alguns camps també els han rebut amb pancartes crítiques o, en algun altre episodi, els han arribat a tirar bitllets facsímils. “Estem oberts a rebre crítiques, però nosaltres no entrarem en cap tipus de polèmica”, surt al pas Ferré.

Mentrestant, els jugadors, tant andorrans com nouvinguts –alguns amb passat al planter del Barça, com Adrià Vilanova o Martí Riverola– formen una pinya que camina decidida cap a l’ascens.