A Europa no s’hi arriba per Gijón

BarcelonaFa 12 anys que l’Espanyol no arribava als 50 punts. Va ser el curs 2004-05, amb Miguel Ángel Lotina a la banqueta i els Kameni, Lopo, De la Peña i Tamudo sobre la gespa. Des d’aquella temporada per emmarcar, amb 61 punts finals, l’Espanyol es va acostumar a mirar gairebé sempre cap avall, més pendent de foragitar fantasmes que no pas d’aventurar-se a somnis europeus.

Ahir, després d’empatar a Gijón contra un necessitat Sporting, els homes de Quique Sánchez Flores van arribar als 50 punts, tot i marxar del Molinón amb la sensació que Europa s’esfuma. L’empat a 1 frena en sec les aspiracions per aconseguir bitllet continental, que tindran dissabte que ve en el derbi contra el Barça l’última oportunitat perquè el tren continuï avançant o descarrili definitivament.

Durant l’últim mes, l’espanyolisme es mou entre la frustració per veure com Europa es té a tocar però no s’atrapa mai, i la consciència que per primera vegada en molts anys no s’ha de vigilar l’esquena, que els 40 punts salvadors són una realitat des de fa setmanes. Ahir el missatge des de la sala de màquines va ser clar: Quique -penalitzat contra l’Athletic per haver plantejat massa canvis- va sortir amb pràcticament l’equip de gala per anar a buscar els tres punts necessaris per pressionar l’Eibar, la Reial Societat i l’Athletic Club, els tres conjunts bascos que ara mateix té al davant a la classificació. En una setmana de tres partits, sense temps per descansar, el tècnic va repetir el plantejament que va utilitzar contra l’Atlètic de Madrid, conscient que guardar forces per al derbi però descarrilar a Gijón no serviria de res. Una declaració d’intencions que no va acabar de funcionar, ja que la desesperació de l’Sporting per mantenir-se a Primera va permetre als asturians salvar un punt i tancar els blanc-i-blaus en els minuts finals.

Tot i això, l’Espanyol va tenir el partit a les mans. A la primera meitat, a través de l’atreviment de Marc Navarro, que fins a dues vegades es va plantar a l’àrea rival per erigir-se en heroi. La més clara, un cop de cap creuat a centrada de Piatti en el qual va malbaratar tot sol una rematada franca, a escassos dos metres de la porteria rival. Als minuts finals del primer temps, Víctor Rodríguez, de falta, i amb la complicitat de la barrera i Diego López, va marcar el gol de l’Sporting, però Gerard Moreno va tornar a la represa per culminar una gran acció de Baptistão. El brasiler va superar rivals per potència i va filtrar la passada precisa a l’espai per a l’infal·lible davanter català.

Aquí hi havia el partit. El gol va crear dubtes en un Sporting que comença a veure com el pou es fa cada vegada més fosc, i els catalans van tenir en Moreno novament, aquesta vegada de cap fent lluir Cuéllar, l’oportunitat de descobrir quin és el camí que porta a Europa. El domini visitant va durar poc i les urgències de l’Sporting van poder més que els somnis visitants. A l’últim sospir, Burgui va fer lluir Diego López amb un xut que havia desviat lleument un defensor i l’Espanyol va resistir el bombardeig final buscant Babin. Dissabte serà una altra història: arriba el Barça deu anys després del tamudazo.