Els Estats Units escombren el Japó en quinze minuts i es proclamen campiones del món

BarcelonaAl minut 3, golàs d'estratègia dels Estats Units a través de Carli Lloyd. Al 5, un altre gol en un córner, de la mateixa protagonista. Deu minuts més de noqueig japonès i una errada defensiva, perquè Holiday faci el tercer. I, sense temps per pair-ho, Lloyd roba una pilota al seu camp, fa un túnel a la defensa, xuta des del cercle central i sorprèn la portera Kaihori. Minut 15, 4-0 per als Estats Units i final del Mundial del Canadà –final estranyíssima, caòtica, trepidant– resolta.

O això semblava. El Japó, superada la bufetada, ha intentat retrobar-se amb el seu joc, oblidar-se del marcador i plantar cara. El tècnic Norio Sasaki ha buscat enviar un missatge de fe fent escalfar Homare Sawa. Ha funcionat, perquè Ogimi, regirant-se dins l'àrea, ha fet un gol engrescador per a les asiàtiques al cap de mitja hora de joc. Poc després, ha entrat la que va ser millor jugadora FIFA el 2011, i encara ha gastat un segon cartutx poc després, amb Sugasawa.

El 4-1 augurava una segona meitat potser més pausada, amb els Estats Units esperant contraatacs i el Japó intentant no frustrar-se abans d'hora, buscant un gol que el fes entrar en el partit. I l'ha trobat de seguida, quan Johnston s'ha fet un autogol volent evitar que Sawa rematés de cap a tocar de l'àrea petita. 4-2 i més de 35 minuts per endavant. ¿Hi hauria temps per més?

No. Perquè els Estats Units han colpejat en la següent jugada, amb un altre córner mal defensat pel Japó, que ha permès a Heath, hàbil recollint un refús, enfonsar les esperances de les 'nadeshiko'.

Amb el 5-2, el partit s'ha seguit jugant una mica per compromís, malgrat l'orgull amb què el Japó ha intentat allargar la competició. Però la gestió nord-americana ha permès que se celebrés el títol que ja se sabia al minut 14 i se celebrava al 16. Un títol que canvia les campiones del món per als pròxims quatre anys, un honor que passa de mans del Japó –campiona a Alemanya 2011– als Estats Units.