"Per estadística hi ha futbolistes gais a la Lliga"
Paloma Pujol, 'freestyler', parla de l'homosexualitat al futbol: està normalitzada en el femení, però en el masculí és un tabú
BarcelonaMai cap futbolista de la Lliga ha dit que era gai. En tota la història del futbol masculí, en l'àmbit mundial, només vuit jugadors han decidit parlar obertament de la seva homosexualitat. L'esport rei encara és un dels reductes –i sembla que indestructible– de l'homofòbia. Mentre que el femení s'ha convertit en un espai on l'homosexualitat està més normalitzada, en el masculí és un tabú que demostra que queda molta feina per fer.
"Per a mi mai hi ha hagut una altra opció que no fos tractar amb naturalitat la meva homosexualitat", afirma Paloma Pujol, cinc cops campiona del món de footbag (esport que consisteix a tocar una pilota farcida de llavors o sorra amb els peus sense deixar que caigui a terra) i una de les ponents del primer congrès de Dona i Esport (IWISC) organitzat per la UFEC. "Si tingués un superpoder ara mateix agafaria diversos futbolistes, tant en actiu com retirats, però que siguin molt famosos, i faria que expressessin que són simpatitzants del col·lectiu LGTBI. El dia que els futbolistes comencin a fer-ho per iniciativa pròpia es començaran a normalitzar aquestes situacions", diu la campiona d'Espanya en freestyle, que admet que la situació en l'esport femení i en el masculí és gairebé oposada.
El degoteig d'esportistes masculins de diferents disciplines que han decidit parlar obertament de la seva homosexualitat és més constant que fa anys, però encara hi ha esports, com el futbol, en què els casos es poden comptar amb els dits de les mans. "De fet, és més fàcil sortir de l'armari quan practiques un esport individual, perquè no necessites l'aprovació de qui tens al costat", reflexiona Pujol. Les pressions d'organitzacions, equips, companys i fins i tot la que un mateix s'imposa han fet que fins aquest any només vuit futbolistes hagin començat a adobar el camí.
En canvi, en l'esport femení la situació és diferent. "Al futbol femení, per exemple, tenim Mapi León, que ho diu a crits i ho explica orgullosa, i després n'hi ha d'altres que tenen por del que pugui passar. Segurament, a aquestes que no volen parlar-ne a casa seva els han dit que cal anar amb compte amb aquests temes. Hi ha cases on, en comptes de viure-ho amb naturalitat, pensen: 'Ei, a la gent no li interessa el que fas a la teva vida privada sempre que juguis bé a futbol'. Ja sé que és la meva vida privada, però si soc una persona pública, me'n vaig de vacances i vull fer-me una foto amb la xicota, doncs vull donar-hi total normalitat. Si ella fos un noi, ho faria tot tan normal", reclama Pujol.
"La societat veu dues noies juntes i no ho percep com una cosa lletja, perquè som en una societat patriarcal", radiografia la freestyler. "Els nois ho veuen i pensen: 'És agradable als meus ulls'. En canvi, pensen que veure dos nois no. El dia que vegin que no tot gira al voltant seu i siguin conscients que la resta són persones amb dret d'estimar i fer el que vulguin veuran que és una cosa que existeix al món i que no té cap relació amb ells ni el que pensen, i que no tenen cap dret de jutjar", recalca.
Els referents són necessaris
"Jo, a la meva vida i a les xarxes, soc obertament homosexual i em trobo nenes de 12-13 anys que m'escriuen i em diuen: 'No sé si soc lesbiana'. Sempre els pregunto per què dubten del que senten. I em diuen que juguen a futbol i algunes de les seves companyes d'equip, que ja comencen a dir que els agraden els nois o les noies, i elles encara no ho saben i llavors decideixen preguntar-me a mi perquè en parlo obertament. Són molt importants els referents perquè, si no, aquestes nenes no tindrien a qui preguntar", confessa la Paloma.
Els referents fan que les nenes i els nens vegin "que el que fan està bé". "Per estadística, hi ha futbolistes gais a la Lliga, i que un d'ells surti de l'armari és molt necessari", reclama la Paloma. "És cert que jo a vegades em pregunto si un futbolista superfamós que sortís de l'armari podria arribar a témer per la seva vida. Crec que l'aficionat mitjà l'acceptaria, tant si s'hi posiciona a favor o en contra, però hi ha radicals també i aquí ja no sé. Crec que si un futbolista retirat fos gai i patís una malaltia terminal, llavors sí que ho diria".