Espanya tanca una fase de grups perfecta amb la unitat B

Qui havia de dir a la selecció espanyola que completaria una fase de grups impecable a l'Eurocopa. Tres partits, tres victòries, cinc gols a favor i cap en contra. Classificada matemàticament com a primera de grup al final de la segona jornada, amb el creuament garantit contra una tercera classificada als vuitens i passant per sobre de rivals de renom com Croàcia i Itàlia, que quedaven condemnats a jugar-se la classificació entre ells en un últim partit agònic que finalment va caure a favor dels italians, que van empatar al minut 97 amb un gol que els garantia el segon lloc del grup.

L'últim duel de la primera fase era contra Albània. Mentre la roja no s'hi jugava res, els balcànics, que partien amb un punt, s'hi jugaven la classificació. Espanya es permetia el luxe de sortir a jugar amb suplents, però això, lluny de relaxar l'equip, encara el va activar més. Van sortir onze jugadors amb ganes de reivindicar-se i demostrar que no havien viatjat fins a Alemanya per fer turisme. Al final n'hi hauria prou amb el gol de Ferran Torres. Era un dia perfecte per fer rotacions, donar descansos i que els titulars tinguessin alguns minuts per no perdre la forma. Un entrenament oficial. Els blaugranes Fermín i Lamine Yamal van jugar al tram final.

Luis de la Fuente feia el que s'esperava: rotacions a l'equip titular. Massives. Va canviar deu d'onze futbolistes, incloent-hi el porter. Aymeric Laporte va ser l'únic que va repetir a l'onze. El tècnic és un dels grans vencedors en aquest tram inicial de l'Eurocopa. Ha passat un any i mig des que el de La Rioja agafava les regnes de la roja en un clima d'escepticisme i desconfiança. S'estrenava amb convocatòries polítiques, com si prioritzés evitar la polèmica a fer el millor equip possible. Però amb els mesos, rere la faceta de gestor ha emergit la destresa d'un entrenador que coneix d'allò més bé la base espanyola, i n'ha tret el màxim suc possible. La selecció és un bloc compacte que competeix com un equip. L'únic dubte és si la falta d'experiència i també la falta de més pólvora en atac pesaran massa a les eliminatòries. Emmirallar-se en els tres gols contra Croàcia i no en les múltiples ocasions desaprofitades contra Itàlia –setze rematades a porteria, vuit entre pals i només un gol– seria perdre el món de vista.

Ferran Torres és un dels que van aprofitar el partit per reivindicar-se. L'extrem del Barça passava de ser un fix a l'esquema de Luis Enrique a tenir un paper secundari amb el canvi de seleccionador. El tauró va aprofitar una magnífica passada a l'espai de Dani Olmo –jugador que també està a l'òrbita blaugrana– per superar Strakosha amb un xut creuat que va tocar el pal abans d'entrar. Era el seu vintè gol amb l'absoluta. Una diana que calmava l'ímpetu albanès, que havia sortit a totes, plantejant un partit de tu a tu.

No va ser el joc brillant de la segona jornada contra Itàlia. Es notava que faltaven els millors jugadors. Però sí que va ser efectiu, sense regalar la pilota, dominant la possessió i sentint-se sòlida en totes les facetes del joc, especialment després del gol. Espanya tenia el control, i només va patir pel resultat, tímidament, al tram final, quan Albània, que es veia al carrer, va fer un pas endavant obligatori. Va tenir una última ocasió, amb un xut de Ramadani des del punt de penal que va aturar David Raya amb una estirada per a la fotografia. Feina feta, i a esperar el rival de vuitens.