Espanya necessita els penals per eliminar una Suïssa amb deu (1-1, 3-1)

BarcelonaLa selecció espanyola es va classificar per a les semifinals de l'Eurocopa després de derrotar Suïssa a la tanda de penals. Un partit en què l'equip de Luis Enrique no va exhibir la superioritat teòrica enfront del conjunt helvètic fins que el rival es va quedar amb deu jugadors. A la roja li va faltar punteria per rematar el partit a la pròrroga i s'ho va jugar des dels onze metres. Els errors de Busquets i Rodri no van penalitzar, perquè Unai Simón va fer una exhibició sota els pals i va aturar, consecutivament, els llançaments de Schaer, Akanji i Vargas. Oyarzabal va anotar el penal decisiu. Luis Enrique aixecava els punys en senyal de victòria, alleugerit després d'una eliminatòria que va estar a punt d'encallar-se-li.

El partit havia arribat als penals després d'una primera part que havia passat sense pena ni glòria, d'una segona part en què Suïssa va portar la iniciativa i va fer mèrits per empatar, fins a l'expulsió de Freuler, i d'una pròrroga en la qual el porter Sommer va ser el salvador del seu país. De fet, fins al temps suplementari no va ser un duel de moltes ocasions clares, més aviat d'intencions que no pas de xuts. Espanya, afavorida pel gol en pròpia porteria de Zakaria, havia optat per especular amb el marcador. Un plantejament que ja agradava a la selecció helvètica, que acceptava el seu rol de no favorita per, després del descans, fer el pas endavant que li permetés fer mal a la porteria d'Unai Simón.

Deixant de banda la tanda de penals, el partit va acabar amb una sensació de clara superioritat d'Espanya. Però és ben cert que l'equip de Luis Enrique s'hauria pogut enganxar els dits perquè no va agafar el ritme del partit fins que Suïssa es va quedar amb un home menys. L'expulsió de Remo Freuler, per una entrada força dura sobre Gerard Moreno, quan faltava un quart d'hora, canviava totalment els esquemes del partit. L'equip helvètic posava l'autobús i la roja, ara sí, posava setge a la porteria de Sommer.

La sort somreia a Espanya

El partit s'havia desequilibrat al minut vuit. Un xut de Jordi Alba tocava el cos de Zakaria. La pilota canviava de trajectòria i Sommer no podia fer res per evitar el primer gol del partit. Va ser l'únic xut a porteria de tota la primera meitat, més enllà d'un cop de cap escadusser d'Azpilicueta. Unai Simón vivia d'allò més tranquil, sense haver d'intervenir. L'equip estava instal·lat en un esquema conformista que, amb el canvi de ritme del rival, passava a ser un joc a la defensiva. Suïssa avisava i Espanya començava a treure aigua del vaixell. Un martelleig constant, no tant en ocasions sinó en guanyar metres i en evitar que els de Luis Enrique se sentissin còmodes a la gespa.

Zakaria, que volia redimir-se del gol en contra, va estar a punt d'empatar amb un gran cop de cap que va sortir fregant el pal. En canvi, els helvètics no fallaven uns minuts després, al 68 de partit, aprofitant un error defensiu garrafal de la roja. Laporte i Pau Torres, els dos centrals, no s'entenien i la pilota quedava lliure perquè Freuler assistís Shaquiri. El migcampista del Liverpool no va perdonar.

Embranzida final

Espanya va veure les orelles al llop. Entre els canvis de Luis Enrique, que va canviar els tres davanters que jugaven d'inici -Sarabia, Morata i Ferran Torres- i l'expulsió de Freuler, el partit canviava radicalment de sentit. Suïssa firmava els penals i mirava de reüll el marcador, resant perquè passessin els minuts. Semblava que el gol era qüestió de temps, però no va arribar i tot s'havia de decidir als penals.

Als vuitens de final, Suïssa va superar des dels onze metres la totpoderosa França. Aquesta vegada no va tenir encert. O, més ben dit, Unai Simón va estar a un nivell impecable. Les seves aturades van permetre que Espanya, aquella selecció per qui ben pocs apostaven a l'inici del torneig, segueixi somiant.