Erdogan no pot reprimir els estadis de futbol

IstanbulArriba el minut 4.17, hora en què es va produir el primer terratrèmol, i milers de peluixos cauen al terreny de joc en record als milers de nens afectats pel sisme. S'atura el duel entre el Besiktas i l'Antalyaspor. L'estadi en peu, aplaudiments i moltes llàgrimes mentre sona Bir Başkadır Benim Memleketim [La meva ciutat natal], cançó patriòtica que tant pot sonar en un acte oficial com en una protesta als carrers. Tot passa al Vodafone Arena, estadi del Besiktas. Partit atípic i trist, amb un resultat pobre (0-0) i pocs pensaments dirigits al que passava a la gespa: era el primer partit de futbol després d'un terratrèmol en què han mort, segons el govern, més de 45.000 persones. Però abans que els jugadors sortissin al terreny de joc, amb les grades gairebé plenes, un crit a l'uníson: "Hükümet istifa" [govern dimissió].

Pocs s'atreveixen a fer-ho a la Turquia d'avui per por a anar a la presó, acusats d'insults al president o titllats de terroristes. De fet, molts equips s'han volgut desmarcar dels crits contra el govern d'Erdogan i han enviat comunicats condemnant el comportament dels seus aficionats. Però alguna cosa ha canviat perquè milers de persones es posessin d'acord aquest cap de setmana per demanar-ne la dimissió, no només a l'estadi del Besiktas sinó també al del Fenerbahçe, un altre dels colossos del futbol otomà. Allí, els locals van guanyar còmodament per 4-0 contra el Konyaspor, un dels equips que se'n van desmarcar, i es van consolidar a la segona posició, per darrere del Galatasary, en una Süper Lig totalment afectada pel terratrèmol.

I quina competició queda després d'un esdeveniment tan traumàtic? Per ara, dos equips ja l'han abandonada. A les files de l'Hatayspor, de la ciutat d'Antioquia, van lamentar la mort del jugador ghanès Christian Atsu, de 31 anys, que també va militar al Porto, al Chelsea i al Newcastle. Va disputar el seu últim partit contra el Kasimpasa a casa, una nit de somni en què va marcar el gol de la victòria al minut 97. Però hores més tard de tocar la glòria, la foscor: van trigar dotze dies a trobar el seu cos. I ell no és l'únic de l'equip que va marxar per sempre. El director tècnic, Taner Savut, vivia al mateix edifici, un complex –que es venia– de luxe i que va ensorrar-se en un no res.

Davant el desastrós panorama, el futbol també ha deixat de tenir sentit per al Gaziantep FK, equip situat a una de les ciutats més afectades, on 2.665 edificis van ensorrar-se. L'equip va salvar-se perquè era a Antalya de vacances, després de jugar contra l'Antalyaspor.

El precedent de Gezi, les protestes de fa deu anys contra Erdogan

Molts recorden la llavor que es va gestar als estadis durant les grans protestes de Gezi de l'any 2013, l'àgora de molts opositors. Aquella revolta va reunir veus, comunitats i grups de tots els àmbits i colors. Un d'ells, el grup Çarsi, una de les plataformes d'animació més importants del Besiktas. Avui dia, deu anys després d'aquella revolta, fins a 35 integrants encara seuen al banc dels acusats pel seu intent de fer caure el govern.

La societat turca té la lliçó ben apresa: cridar al carrer és perillós. On és l'únic espai on es pot fer? Als estadis: no només ho saben els grans clubs de futbol, també ho sap un govern que ara mateix es veu jugant a camp contrari. I la població, aquest últim cap de setmana, l'hi ha fet saber a Erdogan, que amb unes eleccions a tocar sap que no ho tindrà gens fàcil: si la crisi econòmica era una raó de pes per treure'l del poder, la gestió del terratrèmol –per a molts, sagnant– és definitiva.

El seu soci de govern, el líder del partit ultranacionalista, Devlet Bahçeli, va expressar el seu malestar pels càntics opositors, va suggerir que es jugui a porta tancada i, finalment, va estripar el seu carnet de soci del Besiktas. Erdogan, per la seva banda, no es va pronunciar sobre l'acció que els seguidors del Fenerbahçe van dur a terme, el mateix club que va voler fitxar-lo quan era jove i el futbol li tirava més que la retòrica. Aquest cap de setmana els seguidors l'assenyalaven directament a ell, des de la mateixa graderia que hauria d'haver celebrat els seus gols: “Vint anys de mentides i trampes. Dimissió”.