Mapi León: "No té sentit que cada cop que hi hagi un positiu s'ajorni el partit. No jugarem en tot l'any, així"

BarcelonaÉs la central de referència de la Lliga i el seu bon paper com a blaugrana l’ha fet indiscutible per a Lluís Cortés. María Pilar León, Mapi (Saragossa, 1995), es tornarà a retrobar amb el seu exequip, l’Atlètic de Madrid, en el clàssic de la Lliga aquest dimecres (19 h, BarçaTV). Ella no suporta perdre. “No ho porto gens bé”, diu. Amb tots els partits guanyats aquesta temporada i un gran desplegament futbolístic, les blaugranes parteixen com a favorites.

Com estàs gestionant que tot sigui tan diferent aquest any?

El que haig de fer jo, com la resta de companyes, és adaptar-me. Al final qui s'adapti més ràpid a aquesta situació no triomfarà més però serà el que més possibilitats tindrà de fer-ho. Al final no depèn de nosaltres, i per molt que et pugui molestar canviar tots els plans, és el que hi ha. El millor és acceptar-ho, no enfadar-se i enfocar-se cap al següent partit.

Arribeu al partit contra l'Atlètic de Madrid amb una setmana de descans després de l’ajornament dels dos partits previs. ¿És viable per a la competició anar proposant els partits tenint en compte com està el calendari?

Jo crec que no. Per a mi no té gaire sentit que cada cop que hi hagi un cas positiu en un equip s’ajorni el partit. És que llavors igual no jugarem en tot l'any. Crec que al final s'hauria de fer com al masculí: que n'hi ha dos que han donat positiu, doncs aquells dos s’aïllen i la resta a jugar. Òbviament que hi ha risc, com en tot, però si es fan unes proves i surt un positiu i se suspèn el partit, igual continuarem amb aquesta Lliga d'aquí tres anys.

Vas jugar a l'Atlètic de Madrid durant tres temporades. Allà va ser quan et vas reconvertir a central.

Canvia molt. Quan estàs acostumada a estar enganxada a la banda... allà ja saps que no hi ha res més. Tens menys fronts oberts, ja que tens la banda allà, i això és gent que no pot venir de l'esquena, però també és cert que estàs més acorralat. El que vaig fer és adaptar-me el millor possible i de seguida agafar perfil, i els automatismes de la posició, practicar-los més. I estar pendent. La responsabilitat dins del camp també canvia d'una jugadora del centre del camp a una lateral.

El traspàs de l’Atlètic de Madrid al Barça va ser amarg. ¿Aquesta percepció ha canviat amb el temps?

No, cada cop que recordo el fitxatge, continua sent amarg. Això no canviarà, perquè quan va passar va ser així. Òbviament estic molt contenta de ser aquí, una cosa no treu l'altra. Però el canvi en si, com jo vaig viure aquells mesos amb tot el que vaig haver d'aguantar… No dic que tot fos culpa d'ells, al final em quedava un any de contracte i és normal, perquè va ser un procés, però crec que es podia haver fet molt més fàcil.

Aquesta serà la teva quarta temporada com a blaugrana. ¿És l’estil Barça, l’estil Mapi?

Sí, totalment [riu]. A mi m'encanta jugar a l'estil Barça, la veritat. Em representa molt, soc molt feliç jugant així. Ara em costaria jugar un altre estil. Si ara em demanessin que fes pilotades llargues diria "Uf!" Òbviament que en algun moment s’ha de fer, sobretot depenent de com es jugui, això està clar. El que passa és que cal decidir bé en quin moment cal jugar en curt i quan fer-ho en llarg.

Sempre se't veu rient, fent bromes… però quan entres al camp això canvia.

No és que ho canviï perquè vulgui, és que em surt natural. Soc una persona molt competitiva. Em canvia sol: és competició i odio perdre… no ho porto gaire bé. Òbviament sempre hi ha moments per a alguna broma, sobretot depenent de com vagi el partit. Però si va malament o regular el partit, no em veuràs riure. Odio perdre amb totes les meves forces [riu]. Pels meus nassos, faré tot el que està a les meves mans o els meus peus per aportar el màxim a l'equip i per ajudar les meves companyes.

En els últims anys heu fet un gran salt qualitatiu. ¿Aquesta manera de jugar et dona també més tranquil·litat a l'hora d'afrontar els partits?

Sí, sí, esclar. El partit de la final de la Champions va ser un punt d'inflexió. Vam dir: "Aquest és el nivell que volem i hem de treballar molt per arribar-hi". Des d'aquell dia l'equip, tant l'staff com les jugadores, ens vam proposar treballar molt i cada dia per, a poc a poc, anar aconseguint el ritme i el físic que a vegades ens podia faltar. A partir d'allà vam decidir treballar i, òbviament, ara, després de tota la feina feta, sí que físicament ens sentim molt millor.

¿Noteu molta diferència física entre els equips de la Champions i de la Lliga Iberdrola?

A la lliga espanyola potser no són equips tan físics. Saps que, encara que l'altre equip comenci el partit molt fort, a mesura que van passant els minuts tothom es va cansant més. I més si fem un bon partit i tenim la possessió de la pilota. La meva posició em demana estar atenta i ser més llesta que la meva davantera i llegir millor el joc. Al final, si he de reaccionar al mateix temps que ella, segurament em guanyarà; normalment són més ràpides.

¿Creus que la rivalitat amb l’Atlètic s'ha atenuat amb l'arribada del Madrid a la Lliga?

Per a mi és un partidàs; portem molts anys de rivalitat. Fins i tot quan jo estava a l'Atlètic i es va començar a créixer, ja era una gran rivalitat. És un partit en què encara que l'equip contrari no passi pel seu millor moment, ets conscient que serà diferent. Tot i que portin dos partits regulars, saps que lluitaran a mort i, fins i tot, amb un plus.

Porteu uns registres espectaculars aquest inici de temporada. Tots els partits els heu guanyat mínim amb 4 gols de diferència i no heu rebut cap gol. Com es fa això?

A dalt ens estan entrant i al darrere estem molt sòlides, que és el que hem de fer. Cal estar cada partit atentes perquè molts equips ens volen jugar a la contra i agafar-nos en les transicions. La nostra pressió comença sempre després de la pèrdua, si tu després de perdre la pilota tens jugadores que a dalt ja et mosseguen per tornar a recuperar la pilota… Això, al final, quan nosaltres entrenem ho patim, i dius: "Vinga, altre cop a recuperar la pilota". Psicològicament et va esgotant.

La defensa té un paper important en aquest parcial de 21 a 0 en gols aquesta temporada. En el partit contra l'Atlètic podeu batre el rècord de 9 partits sense encaixar. És factible?

Cal fer un bon partit i preocupar-nos per nosaltres mateixes. Sabem que l'Atlètic de Madrid té molt de perill a la contra. Té jugadores molt ràpides i caldrà que estiguem superatentes i ajudar-nos molt les unes a les altres. Que ens poden trencar, per descomptat. Són un molt bon equip, i tenen jugadores que et generaran ocasions. Dependrà de petits detalls, que estiguem molt atentes. Al final els equips també juguen i no és que diguis "No marcaran". Ostres, tant de bo que no marquin. Que treballarem perquè no passi o passi el mínim possible, sí. Ara, hi ha vegades en què no només depèn de nosaltres exclusivament, elles també tenen encerts.

En tot el temps que portes a Primera, has vist que la Lliga hagi millorat?

Jo vaig començar a Primera al Saragossa, imagina't si ha plogut. Crec que les coses es podrien fer molt millor, però estem en el camí. Nosaltres el que hem de fer és entrenar-nos, treballar i demostrar que valem i que sabem jugar. Que crec que ja ha quedat clar.

Irene Lozano, presidenta del Consell Superior d'Esports, va afirmar que l’any que ve la Primera Iberdrola serà una lliga professional. Ho veus factible?

Si ho va dir suposo que deu ser per alguna cosa. Jo prefereixo que em diguin: “Noia, que no ho veig, que no seràs professional”, que no pas que em diguin: “Sí, sí, l'any que ve seràs professional” i que no ho sigui. Jo prefereixo que em diguis la veritat, m’agradi o no m’agradi. Imagino que si ho ha dit, deu ser veritat. Al final ho va dir públicament, ara a veure. Jo espero que compleixi.

Al final vosaltres heu demostrat un nivell i fa falta que se us reconegui.

Totalment. Això és igual amb el que està passant ara amb el covid. Per què no segueixen els mateixos protocols? Per què sembla que cada dia canviïn les normes? Això hauria d'estar més ben regulat. No s'aplica el mateix al futbol masculí que al femení. Per què? Quina diferència hi ha?