Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’: “Als entrenadors se’ls ha de donar més força”

BarcelonaDesprés d’un curs convuls al Benito Villamarín, Joan Francesc Ferrer Rubi espera una oportunitat per poder tornar a dirigir un equip des d’una banqueta. Des de Vilassar de Mar analitza la seva sortida i el descens de l’Espanyol.

Quan va arribar a l’Espanyol, l’estiu del 2018, va implantar una proposta de joc associatiu que trencava amb els registres anteriors. ¿Creu que va ser un error que no se li donés continuïtat el curs passat?

Vam demostrar que es podia jugar així. Es podia fer, encara que fos amb matisos. Passar d’una proposta que més o menys funcionava a centrar-se en dues coses, el joc directe i la pilota aturada, és perillós a Primera, on no és fàcil fer gols sense passar-te la pilota i tenir uns mínims registres. S’ha anat cap a un perfil que no té res a veure amb el que saps que havia rendit en aquest equip.

¿És especialment difícil construir una idea de joc atractiva en un equip modest?

Si tens els mitjans a la plantilla, tothom ho prefereix. A qualsevol jugador li agrada ser protagonista. Els interrogants venen més des de fora del vestidor, de la gent que tens per sobre i que a vegades no hi creu, o de l’afició, que no vol patir tant. Quan hi ha mals resultats, ho poden qüestionar. Un dia li vaig preguntar al Raúl Tamudo si creia que la proposta que volíem fer podia encaixar a l’Espanyol i em va dir que, si els resultats eren bons, no hi hauria cap problema. Per implantar una idea així, però, hi ha de creure tothom. Si vols un model, cal temps.

Vostè va encaixar bé en aquell vestidor.

Ara hi ha molta gent que critica la plantilla i va posant creus als jugadors, però hi havia molt bon vestidor: jugadors als quals se’ls podia corregir, exigir i dir-los què podien fer millor perquè ho encaixaven molt bé. Els capitans sempre intentaven ajudar tothom, van fer molt bona feina de gestió de vestidor.

¿Creu que la seva marxa de l’Espanyol va afectar mentalment la plantilla?

Espero que no. Són professionals. Potser algun va quedar més afectat uns dies, però tenien la il·lusió de jugar a Europa i venien de donar un bon rendiment. Quan un sent que se l’ha de valorar millor, canvia d’aires. Els entrenadors tenim força en dos moments: quan arribes a un club, que tothom se’t posa al costat, i quan acabes de fer una bona temporada. Després, en tens molta menys. Jo tornaria a un model més antic, als entrenadors se’ls ha de donar més força.

Després d’assolir la classificació europea va demanar un esforç que aleshores no va arribar. ¿Li va sorprendre la resposta del club?

Soc molt respectuós. El club tenia un full de ruta i no el va voler modificar. Potser hauria tocat donar un petit pas per moure’ns sempre en unes posicions més altes i que no fos un any sí i tres no. Però com a entrenador no soc ningú per dir que cal canviar els plans econòmics. Se’m va dir que era un any en què en principi no es podia fer una gran inversió, suposo que pels salaris acumulats dels anys anteriors. Si es volia afrontar la temporada en condicions era el moment d’intentar-ho. Després, es va fer la inversió al desembre. Ningú hauria imaginat que l’equip podia estar en aquella situació.

¿Es podria haver fet més per retenir-lo?

Vaig mantenir reunions amb l’Òscar Perarnau i crec que ell va fer tot el que va poder. Es va desviure perquè jo pogués continuar, però hi havia uns paràmetres i unes idees marcades i no va poder ser. No sé si va ser Chen qui no va apostar prou, són coses de dalt que no se saben. Després, el rebombori que hi va haver em va fer replantejar certes coses. Sense haver pres cap decisió definitiva se’m va degradar molt.

¿L’Espanyol li havia proposat renovar?

Durant el primer tram de la temporada em van dir que se’n parlaria. Quan va arribar la ratxa dolenta, a mig curs, el tema es va aturar amb bon criteri. Ho vaig entendre perfectament. I al tram final em van dir que ja es miraria. Deu dies després d’acabar la temporada em va arribar la proposta del Betis i la vaig notificar al club. Fins aleshores no em van dir res. La renovació, però, potser hauria d’haver estat feta abans d’acabar la temporada. Només demanava que se’m valorés més. Després de veure que això no passava, que tampoc hi havia l’opció de millorar la plantilla i la campanya que es va iniciar contra mi, vaig preferir marxar per veure si em valoraven més en un altre lloc. No era un tema econòmic, perquè m’oferien el mateix salari que a l’Espanyol. Espero que la gent entengui que són coses que passen: no es va arribar a un acord i ja està. Jo volia sortir bé, de la mà del club amb una roda de premsa conjunta, però no va poder ser i vaig prendre la que creia que era la millor decisió per al meu futur.

¿El que va passar durant el curs passat el va reconciliar una mica amb l’espanyolisme?

Jo ho desitjo. Tot i arribar al Betis amb il·lusió, aquells van ser els pitjors dies que he hagut de viure com a entrenador. Sempre vull el millor per a aquest club. Prefereixo marxar amb l’equip setè, una plantilla revaloritzada i una idea de joc consolidada que no pas sent dissetè.

Què li sembla el nou cos tècnic?

Trenco una llança a favor de Vicente Moreno i el seu cos tècnic, m’han semblat un equip molt ben preparat. El seu Mallorca ens va generar força dificultats el curs passat per la direcció de l’equip des de la banqueta. La idea de joc era valenta i atrevida. A Segona també es pot jugar així. Ho vam demostrar amb l’Osca, el Valladolid o el Girona. Cal tenir els jugadors i l’entrenador. Si tens talent, és millor no tallar-lo, perquè pot marcar diferències.

Comença la temporada sense banqueta. Quins plans té?

La meva idea és intentar entrenar a Primera. Jo no he jugat a Primera. Hem hagut de fer un camí molt llarg i amb moltes dificultats. Amb el que ens ha costat arribar, de moment vull veure fins a quin punt tenim mercat a Primera. També valorarem alguna cosa a l’estranger. De moment he rebut alguna trucada de Segona i de fora, però no era del tot interessant. Si més endavant toca entrenar de nou Segona, Segona B o Tercera, ho farem perquè ens agrada el que fem.

Va dir que era “aviat” per tornar a l’Espanyol. ¿Li agradaria fer-ho algun dia?

Sí. Sumant les etapes com a jugador i com a entrenador, després del Vilassar de Mar és el club on he estat més anys. Jo no vaig tenir cap problema amb ningú del club. Però com que vaig marxar fa un any per falta d’acord, molta gent no entendria que hagués tornat ara. És millor per tothom que passi el temps, i ara mirarem de gaudir des de fora un possible, sempre difícil i necessari ascens a Primera. És el que espero i desitjo.