Jordi Masip: "Jugar cada tres dies comporta una gran càrrega física"

BarcelonaEs va formar a les categories inferiors del FC Barcelona i va ser campió del triplet de la temporada 2014-2015. Des de ben petit ha crescut amb ADN Barça i després de nou temporades portant la samarreta blaugrana se'n va anar a viure una nova experiència amb el Real Valladolid Club de Fútbol. Jordi Masip (Sabadell, 31) fa balanç dels seus anys a Can Barça i parla del bon paper de l’equip de Sergio González aquesta temporada a la Lliga.

Hi ha dos entrenadors que han marcat la seva carrera: Eusebio i Luis Enrique. Com va ser l'època amb Eusebio Sacristán?

Amb l'Eusebio vaig ser-hi tres anys i va ser una de les meves últimes temporades al Barça B. L'última del Barça B que em va donar l'oportunitat de pujar al primer equip, i va ser en part gràcies a ell. Em va donar tota la confiança del món. Sempre ens ajudava molt, sempre parlava molt amb els porters, sempre et demanava que fessis un pas endavant des de la porteria, que estiguessis molt atent, avançat. El joc amb els peus era molt important, sempre volia que juguéssim des del darrere però sense riscos.

I amb Luis Enrique?

Va ser un gran entrenador per a mi. Sempre tinc el record que amb ell vaig debutar a Segona B, a Segona A i a Primera Divisió. Sempre em tenia molt en compte en els seus equips. Tot i que a l'última etapa amb ell –quan vaig ser al primer equip– no vaig jugar gaire o gens. Però al Barça B sí que vaig tenir l'oportunitat de jugar a Segona B i a Segona. Sempre era molt a prop dels porters i ens deia que érem una peça important de l'equip. Sempre volia iniciar el joc des del darrere, des de nosaltres.

Va formar part de l’equip que va aconseguir el triplet. Com ho va viure?

En tinc un record immens. Formar part d'aquella plantilla que ha estat història del Barça per a mi sempre serà molt especial. Jo venia de baix i ser un més de la plantilla, doncs et fa una il·lusió molt gran. Sempre han estat els teus ídols i ser-hi i poder compartir títols, partits i victòries amb ells era un somni per a mi.

Com es gesta la seva marxa a Valladolid?

Acabo contracte al Barça i no el renovo. Tinc diverses opcions i la meva intenció era anar a algun lloc on tingués opcions de jugar i de tenir minuts, cosa que no havia tingut les últimes temporades. El Valladolid sempre va estar molt interessat en mi i tenia el projecte d'intentar pujar a Primera Divisió. Vaig encertar la decisió i n'estic molt agraït.

Com va ser el procés d’adaptació?

Era el primer cop que me n'anava de casa i era una experiència nova per a mi. Al principi va ser una mica dur. Portava tota la vida al Barça, a casa meva amb la família i els amics, i ser lluny es feia complicat. Però des del club, amb els companys, m'ho posaven tot molt més fàcil. A més, vaig començar la temporada jugant i això sempre t'ajuda i t'anima.

Va arribar i ja va ser titular. Aquell any, a més, van aconsegur pujar a Primera. Va ser arribar i moldre.

Doncs sí. Aconseguim, contra tot pronòstic per com havia anat la temporada, pujar a Primera. La veritat és que va ser fantàstic. En l'àmbit individual i de grup, per la ciutat i pel club va ser molt important per portar el Valladolid un graó més amunt. A poc a poc el club va fent passets per ser un equip consolidat a Primera.

Com va canviar l’equip l’arribada de Sergio González?

El Sergio va arribar els últims partits a Segona i va canviar tot el que estàvem acostumats a fer. Ens vam alliberar de les males sensacions que havíem tingut durant la temporada. Hi va introduir les seves idees, va tornar a posar jugadors que no jugaven, va fer quatre retocs que van sortir molt bé i vam aconseguir assolir la Primera Divisió. Va ser una mica inesperat però va ser increïble.

Com és el dia a dia sota les seves ordres?

El treball és bo, els resultats són a la vista de tothom i la veritat és que ell té una manera de treballar molt clara i nosaltres l'agafem amb moltes ganes.

Quins són els aspectes més importants que heu treballat per al partit contra el FC Barcelona?

En tots els partits sabem que la nostra fortalesa més gran és l'aspecte defensiu: córrer els mínims riscos possibles. Contra aquests grans jugadors sempre has d'anar amb molt més de compte i estar al 200%. T'ha de sortir un bon partit per poder obtenir punts contra ells.

Ha sigut una Lliga excepcional per l’aturada per la pandèmia. Com han estat les sensacions en la represa?

Els porters som una posició específica i necessitem un altre tipus d'entrenament i durant el confinament he fet entrenaments de jugador. Jo al final he fet molta bici. El que les condicions em permetien.

Creu que va ser suficient la preparació abans de la represa?

Crec, personalment, que jugar cada tres dies comporta una gran càrrega física i que potser sí que tenir una setmana més o dues de preparació eren necessàries.

L’objectiu de l’equip aquest any era la permanència. El consideren ja assolit?

La tenim a tocar. Encara no és matemàtica, però la tenim a prop. Sempre hem estat convençuts que havíem de tornar i guanyar-nos al camp la permanència. L'equip està molt ficat en la competició des que hem tornat del confinament i els resultats ho han demostrat.