L'entrenador de futbol que interpretava Txaikovski

BarcelonaEls crits que tallaven el gèlid vent d'Östersund no venien de la graderia. A l'estadi no hi havia ni una ànima; tampoc cap pilota sobre la gespa. Aquell vespre, al gol s'hi arribaria amb les notes de Txaikovski. Els llums del teatre de la ciutat suecas'havien apagat, i dos milers de persones esperaven assegudes a les butaques. S'estava a punt de disputar un dels partits més importants de l'any: la representació d'El llac dels cignes, interpretada per tota la plantilla de l'equip de futbol. Aquesta és la història d'un equip que va fer de l'art el camí cap a l'èxit.

El somni de triomfar com a entrenador va portar Graham Potter a una localitat sueca de 50.000 habitants. Abans havia sigut futbolista, tot i que no va arribar a disputar més d'una desena de partits a la Primera Divisió anglesa. Inspirat pel futbol de Guardiola, i després d'haver passat per diversos clubs semiprofessionals, va arribar a Östersund el 2011. L'equip competia a la Quarta Divisió estatal, i en només cinc anys va plantar cara a alguns dels equips més importants d'Europa. Des del 2019 entrena el Brighton, de la Premier League.

L'Östersunds era un llenç en blanc. No tenia història. No hi havia tradició futbolera, en una ciutat en què la neu deixava la pilota en segon pla. Potter va ser un dels impulsors de la Culture Academy: durant la temporada, la plantilla treballaria després dels entrenaments en un projecte cultural. "El Graham et feia sortir de la teva zona de confort. Si ho aconseguies, sabies dominar situacions adverses al camp", explica a l'ARA Jamie Hopcutt, futbolista fitxat per Potter procedent de la Novena Divisió anglesa. El programa cultural va tenir diferents formats: una exposició de quadres, escriure un llibre de manera conjunta o un concert de rap. D'aquesta experiència en formaven part tots els treballadors del club.

El vessant artístic del futbol

L'equip va dedicar tres hores al dia, dos cops per setmana, al llarg de sis mesos, a preparar la interpretació de l'obra de Txaikovski. "Al principi em va costar, molts dubtàvem que acabés sortint bé. Eren rutines difícils, i més després de l'entrenament, que estàs cansat", recorda Hopcutt, que actualment milita a l'Oldham Athletic de la Quarta Divisió anglesa. Daniel Kindberg, el propietari del club durant l'etapa de Potter, defensava que l'objectiu final del programa era guanyar partits. Durant el procés, van construir un nexe amb la ciutat i es va multiplicar l'assistència de seguidors a l'estadi. Guanyar la Copa de Suècia els va permetre participar en l'Europa League, la segona competició continental. Van arrossegar 5.000 persones, una desena part de la ciutat, a Londres, on van aconseguir el resultat més recordat: 1-2 davant l'Arsenal.

Però, com en les millores històries, el més important no va ser el final, sinó el camí. El 2017, la ciutat va organitzar el Mundial de la CONIFA, en què participen seleccions no reconegudes per la FIFA. Una d'elles va ser la Darfur United, un combinat de jugadors provinents d'un camp de refugiats a la frontera entre el Sudan i el Txad. Aquest torneig va traspassar fronteres. El futbol va quedar en un segon pla i aquests valors humans van quedar arrelats a la ciutat: part de la plantilla i del cos tècnic van decidir donar una part del seu sou als camps de refugiats de Darfur. D'altra banda, ja a Anglaterra i aprofitant l'altaveu del futbol, Potter va col·laborar amb una ONG que té com a objectiu vetllar pels sensesostre. Amb el seu cos tècnic, van decidir dormir durant una nit al carrer per donar-hi visibilitat.

En més d'una ocasió, Potter ha reconegut que sense el màster en lideratge i intel·ligència emocional que va estudiar no hauria sigut capaç d'arribar a l'elit. "Té l'objectiu de desenvolupar els futbolistes com a persones", explica Bruno Saltor, assistent de Potter al Brighton. Saltor va créixer als planters del Lleida i l'Espanyol, i des del València va fer el salt al Brighton. Allà és encetar la seva experiència a la Premier per acabar sent, a més de capità, una persona fonamental per al club. "És un entrenador que es preocupa per la part humana del futbolista", diu Saltor. Abans de disputar la final de Copa amb l'Östersunds, tots els jugadors van rebre dues cartes: una provenia d'un familiar i explicava per què se sentien orgullosos d'ells; l'altra la va escriure Potter, que lloava algun aspecte personal del futbolista.

De formació guardiolista

Durant l'etapa de formació, Potter va assistir a entrenaments del Barça de Guardiola i del Reial Madrid de Mourinho. El partit que més l'ha marcat, però, va ser la final de Champions en què els blaugranes van derrotar per 3-1 el Manchester United. "Juguem amb un estil d'equip gran, intentem dominar els partits", diu Saltor. Un jugador important per desenvolupar el seu futbol és el català Marc Cucurella, format a La Masia i fitxat l'estiu passat. "És el jugador que he vist adaptar-se més ràpidament a Anglaterra. Té unes aptituds boníssimes. Donaria un plus físicament al Barça", explica Saltor.

"Com més complicat era el repte, més crèiem en les nostres idees. Em va instaurar la il·lusió de jugar a futbol d’una manera especial. No crec que cap jugador que ell hagi entrenat pugui dir que no ha disfrutat", explica Jamie Hopcutt. Graham Potter va enamorar Östersund amb el seu futbol delicat, i ara és un dels entrenadors més estimulants de la Premier. Saltor, de fet, diu que "té capacitat per entrenar un equip gran d'Anglaterra". L'espectacle de Potter tot just acaba de començar.