Com encaixa l'esquema de Machín en l'Espanyol?
L'estructura amb tres centrals i dos carrilers és la marca del tècnic, que creu que té un equip versàtil
BarcelonaDestituït David Gallego, l'Espanyol ha optat per Pablo Machín per capgirar l'actual dinàmica de joc i resultats. Amb el tècnic de Sòria, el club blanc-i-blau s'assegura competitivitat i energia, uns valors que l'equip, cada cop més ensopit, estava perdent en les últimes setmanes. L'arribada de l'exentrenador del Girona i el Sevilla porta implícites unes alteracions tàctiques que són conseqüència del segell futbolístic de Machín: l'esquema amb tres centrals i dos carrilers. A partir d'aquí, la idea s'omple de matisos però gairebé sempre es pot dibuixar l'equip en un 3-5-2 o un 3-4-2-1.
La gran pregunta que es fa l'afició periquita és com encaixa aquest sistema amb les característiques de la plantilla. L'Espanyol s'ajustarà a l'esquema de tres? És la millor manera de potenciar els millors jugadors? Machín va admetre que, si la idea no qualla, modificarà l'esquema per fer sentir còmodes els futbolistes, però tot indica que moltes de les premisses de l'entrenador es podran respectar amb els jugadors actuals.
Dominar el carril central
Un paper important per a David López
Una de les màximes de Pablo Machín és el control del carril central. Al darrere hi ha tres defensors que assumeixen els marcatges dels atacants contraris, anant fins i tot a les ajudes a la banda. Necessita jugadors que siguin forts en el joc aeri, agressius en el tall i dinàmics per sortir de la zona i resoldre situacions de cobertura del carriler.
La plantilla de l'Espanyol és versàtil i té cinc centrals (Naldo, David López, Calero, Bernardo i Lluís López) que podrien funcionar bé en esquema de tres. De fet, l'equip ja s'estructurava així en moltes situacions per resoldre l'inici del joc i fer avançar els laterals. Això serà clau per a Machín, perquè els seus homes de banda puguin tenir una bona alçada i donar profunditat.
En aquesta previsible defensa de tres, caldrà veure quin paper atorga Machín a David López. Per la seva essència de migcampista i si recupera el seu millor nivell, hauria de ser un dels intocables. Aporta clarividència en sortida de pilota i solvència per dominar situacions pròximes a l'àrea. A més, Machín tindrà a favor seu que ja coneix Espinosa i que, sota pals, Diego López és una garantia en accions laterals. Domina les trajectòries i surt bé a blocar les centrades, tant en joc com a pilota aturada.
Parella o trio de tocadors
Pel que ha fet a Girona i a Sevilla es pot concloure que Machín té preferència pels jugadors tècnics al mig del camp. Necessita que els seus migcampistes tinguin capacitat de recórrer metres i arribar a les àrees, però els busca de bon peu. El tàndem Pere Pons i Àlex Granell responien a aquesta necessitat d'entendre el joc i tenir recursos amb pilota, una virtut que també va aprofitar amb Banega al Pizjuán. La nòmina de jugadors organitzadors i hàbils amb pilota és àmplia a l'Espanyol, amb Roca, Granero, Darder, Víctor Sánchez, Iturraspe i Melendo. De fet, s'espera que un futbolista com Darder torni a agafar les regnes del joc i que a Melendo se li tregui més suc en zones de transcendència. Ara mateix, l'Espanyol estava despoblant les zones interiors i patia per filtrar passades per dins. Jugava excessivament escampat fora del perímetre defensiu de l'adversari, sense ningú que demanés pilotes entre línies.
Caldrà veure, però, com estructura Machín el mig del camp. Podria fer-ho amb dos pivots únics (una idea que podria mantenir un rol protagonista per a Víctor Sánchez, com en aquests últims partits) o en forma de triangle, tenint en compte el volum de jugadors que té en espais interiors. Aquesta fórmula de tres sembla la més adequada per encaixar-hi Melendo com a enllaç amb els atacants. Fins i tot Vargas podria ser una opció si el 3-5-2 deriva en un 3-4-1-2.
La volada dels carrilers
L'Espanyol no està traient rendiment de les centrades
Els equips de Machín generen molt perill per fora. Amb Maffeo i Mojica (i el comodí d'Aday) va fer molt de mal en la seva primera temporada amb el Girona a Primera, i els primers mesos a Sevilla va replicar-ho amb Navas i Escudero. Ara a l'Espanyol tindrà en Pedrosa un actiu important per l'esquerra (també hi ha Dídac Vilà), tot i que té menys impacte ofensiu. A la dreta haurà de decidir entre Corchia i Javi López.
Sigui com sigui, el nou Espanyol buscarà millorar les seves prestacions en situacions de centrada. Actualment l'equip és un dels que més pilotes penja a l'àrea des de les bandes (una mitjana de 19 centrades per partit), però és un dels que menys accions remata (3,8). Serà una de les primeres coses que intentarà corregir Machín.
Per rematar a l'àrea, el tècnic de Sòria comptarà molt amb el coratge de Calleri, un lluitador nat de totes les pilotes. És un dels jugadors de la Lliga amb més bones estadístiques en duels aeris. No és Stuani però farà gols per insistència i potència de salt. Ferreyra, Campuzano i Puado també poden ser jugadors vàlids en situacions de centrada.
Recuperar la valentia per pujar
Abans de focalitzar l'atenció en la manera de rematar les centrades, la prioritat del tècnic serà dotar l'equip d'eines per sentir-se segur i tenir els carrilers en posicions profundes. En molts moments, l'Espanyol estava pecant de tenir l'equip excessivament endarrerit, encara que la pressió del rival no fos perillosa.
L'electricitat a tres quarts de camp
La plantilla de l'Espanyol té futbolistes per traçar diagonals i ser verticals
Machín va potenciar molt les virtuts de Portu -en un rol que ballava entre les funcions d'un davanter, un extrem o un mitjapunta- i es va aprofitar del dinamisme d'atacants com Ben Yedder per fer mal entre línies. Si manté la idea de comptar amb futbolistes inquiets i verinosos en espais ofensius, tindrà en Vargas o Wu Lei dues peces clau. Li valdran tant per rebre en zones de mitjapunta i atacar la frontal com per traçar diagonals i trepitjar l'àrea per trobar finalització.
La velocitat de Piatti també serà un recurs a utilitzar i no és descartable que puntualment actuï de carriler. Sigui com sigui, l'imaginari de Machín exigeix verticalitat i ruptura i l'Espanyol té armes per encaixar en aquesta idea. La cosa més urgent, amb tot, serà trobar confiança per dur-la a terme.