Les emissores de ràdio reiteren que no pagaran per emetre partits, tot i que accepten altres conceptes

MadridLes principals veus de les emissores espanyoles s'han mostrat aquest fermes i unides en la seva negativa a abonar un cànon per transmetre partits de futbol en viu, com els exigeix la Lliga, encara que han assumit la possibilitat de pagaments per altres conceptes que no afectin al dret a la informació.

L'Associació de la Premsa de Madrid ha acollit aquest dijous una roda de premsa de les principals veus de la programació esportiva en la ràdio espanyola, pública i privada, una convocatòria que ha posat de manifest la unitat de les emissores en la seva negativa a negociar "el dret a la informació" amb la Lliga de Futbol Professional (LFP).

Raúl Llimos (RAC 1), Xoan Galán (Radio Galega), Paco González (Cope), Manu Carreño (Cadena Ser), Eduardo García (Radio Marca), José Antonio Abellán (Punto Radio), Fernando Pérez (Forta), Javier Ares (Onda Cero) i Chema Abad (RNE) han protagonitzat, al costat d'altres periodistes, la reunió amb els mitjans.

Tots han estat durs amb la LFP (dirigida per dos "inútils", en paraules de Javier Ares) i disposats a mantenir indefinidament el seu conflicte obert amb la Lliga, la qual ha impedit a les emissores entrar en els estadis per transmetre en viu els partits mentre no paguin aquest cànon.

Alfonso Ruiz de Assín, portaveu de les emissores, ha assenyalat no obstant això que no han tirat la tovallola i que esperen que "la raó s'imposi" als clubs abans de prendre mesures jurídiques.

Tant els portaveus de RNE i la Forta, públiques, com Assín, en nom de les comercials, han recordat avui que van dialogar amb la LFP i Mediapro al mes de juny i que van trencar els partits quan se'ls va exigir pagar per transmetre.

En canvi, Assín ha assumit que no tindrien "inconvenient" a negociar pagaments per conceptes com condicionar cabines, per exemple, com va succeir el 1992-1993, mentre que el periodista de Cope, Paco González, ha recordat que, en el Mundial, les emissores han pagat per diversos serveis.

L'11 de febrer de 1993, els representants de les emissores SER, COPE, Onda Cero, Antena 3 i Ràdio Nacional d'Espanya i els de la Lliga van signar un acord que permetia als esmentats mitjans la transmissió de partits de futbol fins al final de la temporada 93-94.

L'acord estipulava que les cadenes de ràdio abonarien 50 milions de pessetes cada temporada, en pagaments ajornats, i a canvi rebrien una sèrie de contraprestacions per facilitar la labor dels professionals abans, durant i després del partit, entre les quals es trobava la millora de les cabines dels estadis).

En la roda de premsa d'avui, Ruiz de Assín, secretari general de l'Associació Espanyola de Radiodifusió Comercial, ha assenyalat que es reuniran en els pròxims dies amb el Govern per buscar solucions.

Els portaveus han estat especialment durs amb l'operadora de televisió Mediapro, titular de drets audiovisuals dels clubs de futbol, als quals han acusat d'haver-se posat en mans de la productora.

"Els clubs estan segrestats per un operador de televisió", ha dit en aquest sentit Paco González, mentre que Javier Ares ha declarat que la LFP està en mans dels "sequaços" de la productora citada.

"El futbol pot viure sense la ràdio", ha dit Carreño recordant les paraules de Jaume Roures, president de Mediapro, "però també pot viure sense Roures".

Tots han defensat que no és possible equiparar l'explotació dels drets de televisió amb la de la ràdio, encara que Abellán ha trobat insuficiències a la llei vigent i ha demanat un canvi a aquesta.

Els periodistes radiofònics s'han mostrat relativament comprensius amb els clubs que, la majoria, han dit, estarien disposats a permetre l'entrada de les ràdios als estadis si no fos per les pressions de la LFP i Mediapro.