Eleccions a la FCF: en joc un dels càrrecs més llaminers del país

BarcelonaAquest diumenge se celebren les eleccions a la Federació Catalana de Futbol (FCF). Quatre candidats s'hi presenten. L'actual president, Joan Soteras, haurà d'imposar-se a la votació a Àlex Talavera, Juanjo Isern i Pep Palacios. El futbol català té a les seves mans qui dirigirà l'ens federatiu català els pròxims quatre anys. L'ARA ha elaborat un qüestionari per conèixer les propostes de les quatre candidatures. Abans, però, fem una breu introducció de cada aspirant. Els col·loquem per ordre d'avals presentats en aquest procés.

Joan Soteras (Sabadell, 1948). És president de la FCF des del 2018, quan va accedir al càrrec sense passar pels comicis, ja que cap candidatura més va superar el tall dels avals. Empresari tèxtil, va presidir el CE Sabadell en dues etapes (1994-1996 i 2006-2013). Va presentar 840 avals.

Àlex Talavera (Barcelona, 1981). Es presenta a les eleccions sota el lema Els clubs, primer. És enginyer electrònic de professió. Va jugar a la PB Sants, en les categories inferiors del Barça, a la Damm, al Barça C, al Barça B, al Tenerife, al Nàstic, a Anglaterra i després al Cornellà, club del qual he estat president els últims deu anys. Va presentar 700 avals.

Juanjo Isern (Barcelona, 1957). Arquitecte de professió i exdirector del Servei Català de Trànsit, és una figura coneguda al futbol català per la seva vinculació amb l'Europa, club en què va fer primer de jugador i després de president. A la FCF, ha sigut vicepresident en dues etapes. Va presentar 685 avals.

Pep Palacios (Barcelona, 1963). Va desenvolupar la seva carrera com a esportista al món del bàsquet, on va jugar a l'ACB amb el Barça i l'Unicaja. Actualment presideix l'Atlètic Sant Just i ara presenta la seva candidatura per presidir la FCF. Remarca que ha fet la campanya sense gastar ni un euro, "amb pic i pala, telèfon i cotxe". Va presentar 212 avals.

Quins són els tres punts cabdals del seu programa electoral?

— Joan Soteras: Un nou pla de competició molt ambiciós. Un pla de viabilitat econòmica, basat en l'estalvi i la bona governança. I el futbol femení, que actualment representa un 10% de les llicències i volem augmentar aquest percentatge.

— Àlex Talavera: Fer una federació de federacions, descentralitzada: no té sentit que totes les decisions hagin de passar per Barcelona. Que hi hagi una estructura pròpia per al femení, liderada per dones amb experiència. Protegir els clubs petits i els jugadors en edat de formació i reduir la despesa.

— Juanjo Isern: Primer, que ni jo ni la meva junta cobrarem sou, remuneracions ni dietes. El segon, que la federació deixi de ser una gestoria i estigui al servei dels clubs. I el tercer, que la selecció sigui oficial. Això últim som els únics que ho demanem. 

— Pep Palacios: Canviar els sous estratosfèrics per uns de racionals, crear un nou pla de competició amb dos grups de Tercera RFEF i un nou format de Copa Catalunya, i que el futbol base català no sigui un mercadeig.

Què el motiva a presidir la FCF? És un càrrec llaminer?

— J.S.: Acabar la feina del mandat anterior, que va quedar alterat pel covid. És un càrrec llaminer i això és una bona notícia, vol dir que el futbol català està viu.

— A.T.: Posar la meva experiència vinculada al futbol a millorar el futbol català. Més que llaminer, és una gran responsabilitat.

— J.I.: He passat per tots els llocs del futbol català: jugador, president de club [l'Europa], president de fundació i vicepresident de Federació. Ser president de la FCF seria la culminació de molts anys de dedicació al futbol.

— P.P.: Subies es presenta indirectament perquè va amb la candidatura de Talavera, i Isern ha estat vicepresident tant de Subies com de Soteras. Hi havia dues possibilitats: votar els que hi són ara o votar els que hi havien sigut. Nosaltres som el canvi de debò.

En què ha fallat més la FCF els últims anys?

— J.S.: No diria que hagi fallat. Crec que la situació pandèmica ens ha dificultat la tasca. No només a nosaltres, a tothom. A la població en general.

— A.T.: No conèixer la realitat dels clubs territorials. La FCF s’ha polaritzat. El seu estil de gestió ha crispat el futbol català, i no pot ser que la FCF estigui dia sí dia també als jutjats.

— J.I.: El que més ha fallat és que cobrin els dos últims presidents. Ha provocat una guerra fratricida que ha acabat en el desprestigi actual. Hem perdut la imatge idíl·lica que teníem abans.

— P.P.: La FCF ha desconnectat del futbol. Està allunyat del que hauria de ser un ens vocacional, de servei als clubs.

Com es pot fer una FCF més transparent? I més paritària?

— J.S.: Amb bona governança i valors. Nosaltres els encarnem. En època de pandèmia hem pogut revertir tres milions de deute. Això es fa amb rigor en la despesa i augmentant, quan s’ha pogut, els ingressos.

— A.T.: Implantant el vot secret a les assemblees per evitar pressions. També oferint les dades econòmiques completes al web de la FCF. Perquè sigui paritària cal canviar el perfil de gestor: les persones que hi ha ara no creuen en un projecte sòlid per al futbol femení. 

— J.I.: Canviant les assemblees i instaurant el vot telemàtic i secret. Pel que fa a la paritat, crearem una comissió de dona directiva.

— P.P.: Les votacions són a mà alçada. Jo he vist assemblees que semblen més aviat congressos del Partit Comunista de Corea del Nord, en què tothom aixecava el mateix cartell. S'hauria de perdre aquesta por i sortir dels dos blocs.

Quines sinergies té pensat teixir amb els clubs professionals com el Barça, l'Espanyol i el Girona?

— J.S.: Sempre hi ha hagut una bona relació, i la volem mantenir, tot i que juguem en lligues diferents, en el sentit que les necessitats d'uns i altres conflueixen poques vegades.

— A.T.: Estar al seu costat, però el que volem és que hi hagi més clubs catalans al futbol professional. El futbol català, amb la capacitat que té, ha de créixer. 

— J.I.: A mi m'agradaria incorporar més clubs al futbol professional. Catalunya té moltes llicències federatives i, en canvi, té molt pocs equips professionals. Els clubs catalans han d'estar més amunt.

— P.P.: Tenen més relació amb La Lliga i la RFEF. La seva relació amb la FCF es basa en el futbol base. Però depenen de la federació i són el pal de paller de la Copa Catalunya que volem impulsar.

El president de la FCF ha de tenir un sou?

— J.S.: Això ho va decidir l’assemblea en l’anterior mandat, i es va aprovar per àmplia majoria. No entraré a valorar si està bé o no.

— A.T.: Ho he preguntat a molts presidents i presidentes de clubs. Tothom qui treballa ha de tenir una retribució, però ha de ser raonable. No pot ser que el president de la FCF cobri 120.000 euros nets. Ha de cobrar la meitat. 

— J.I.: Cobrant, s’ha arribat a la situació actual. Hi ha un pou de conflictes i de judicialització. Per què cap president de club cobra i el president dels presidents, sí?

— P.P.: Aquest tema no seria tan important si no fos perquè són xifres desorbitades. Jo no em presento per cobrar, sinó per canviar la federació.

 Tornarà a jugar la selecció catalana de futbol contra seleccions mundials de primer nivell?

— J.S.: És i serà la nostra lluita. És la selecció d’un país. Que sigui oficial o no, malauradament, no és competència de la FCF.

— A.T.: Evidentment que sí. S’ha de fer marca de país a través de la selecció. 

— J.I.: Ara mateix hi ha un desprestigi. Amb mi, si no podem organitzar partits oficials, seran solidaris, però no de costellada.

— P.P.: És el nostre somni, però som pragmàtics.