Egos de peus a terra
BarcelonaSergio Ramos és un home que ha guanyat tots els títols possibles, però també pertany a la inquietant espècie dels que parlen d’ells mateixos en tercera persona. I en la balança d’aquestes dues arestes de la seva figura, la de l’ego exaltat li ha acabat costant el lloc al Reial Madrid.
Certament, l’home que l’ha acomiadat no en té menys, d’ego. Passa que Florentino Pérez és el president i ha fet valer la jerarquia davant l’actitud del futbolista de tenir la paella de la seva renovació pel mànec. Ramos va suposar que ningú no s’atreviria a fer fora una llegenda com ell, però no va calcular que Florentino ja s’havia pentinat Raúl, Casillas i Cristiano Ronaldo quan va considerar que ja no eren útils a la seva causa d’ésser superior.
La prova que el president blanc no l’encerta sempre és que, des que es va vendre Cristiano a la Juve perquè considerava que no li havia de pagar el que demanava, els blancs no han guanyat cap més Champions, en part perquè han trobat a faltar els gols d’un altre gran egòlatra. Però sí que ha vetllat perquè el club romangui per sobre de qualsevol individu, per més mite vivent que sigui.
Sobre la comparació que es pretén establir entre Ramos i Messi, no cal perdre-hi gaire el temps. Primer perquè, segons Laporta, l’argentí ha entès que havia de posar les facilitats econòmiques que demana el moment; i segon perquè, a diferència del que li ha passat a Ramos, el Barça considera que encara no pot prescindir del seu capità. Esclar que Messi també té un ego proporcional als seus èxits, però fins i tot quan va enviar el famós burofax ara farà un any tenia motius per fer-ho, de la mateixa manera que ara ha trobat arguments per reconsiderar aquell impuls.
De fet, de totes les decisions que està prenent la nova junta blaugrana n’hi ha una que trobo esperançadora. Després d’una dècada d’estirar més el braç que la màniga, si el PSG multiplica a Wijnaldum la millor oferta que li podia fer el Barça en els paràmetres actuals, bon vent, li agradi o no a Koeman.
Els futbolistes són els protagonistes indiscutibles del negoci, i no m’hi trobareu mai, discutint els seus sous astronòmics, perquè són ells els que fan girar la roda. Però sovint perden de vista que la mamella té un límit, i encara més sovint es pensen que els ho han de tolerar tot, com ha passat amb la rebequeria de Cristiano i Pogba desprestigiant dos patrocinadors de l’Eurocopa. De manera que benvingudes siguin les mostres d’autoritat que persegueixen fer tocar els seus egos de peus a terra.
