Les dues Espanyes del Rocafonda de Lamine Yamal

Rocafonda (Mataró)Costa més de vint minuts. Un nen petit amb el 19 a l’esquena juga sobre l’asfalt de la pista on Lamine Yamal pilotejava de menut. Abans, pels carrers estrets del barri de Rocafonda de Mataró hi han desfilat cinc samarretes diferents de futbolistes d’elit: Pedri, Ansu, Gavi, Mbappé i Messi. Per fi, sobre el dur paviment, apareix la samarreta de l’heroi local, que ahir, després de tornar-se a vestir com el millor assistent, va aconseguir guanyar l’Eurocopa amb només 17 anys i un dia. Yamal durant l’últim mes ha posat el barri de Rocafonda al mapa del futbol mundial.

Durant la final contra Anglaterra els carrers de Rocafonda estan pràcticament deserts. Una família, amb un nen amb l’elàstica de l’ídol local, avança aliena al so dels televisors que ressonen des de totes les finestres. Els bars estan plens de gom a gom. En una de les places del centre el contrast és absolut. En un bar el públic és efervescent, amb la indumentària vermella reglamentària i grans banderes sostingudes amb vigor. Són tots nascuts a Espanya. Cridaners. Amb comentaris enginyosos i les taules a vessar de cerveses buides. Just al costat, paret per paret, un altre bar amb públic aterrat d’una realitat paral·lela. Cap samarreta. Rostres sobris. Braços creuats. Pràcticament cap ampolla. La gran majoria són persones immigrades. Tot i pertànyer a realitats radicalment oposades, totes dues parròquies van amb la selecció espanyola. Totes dues formen part del mateix país. Són veïns i veïnes que comparteixen l'esperança de tirar endavant en un barri humil amb una renda per capita per sota dels 8.000 euros. Curiosament, el senyal de la televisió arriba abans al segon local, amb un crit contingut del gol d’Oyarzábal que anticipa l'eufòria dels veïns de bar, que veient-se campions comencen a entonar càntics de fervor patriòtic.

El mateix fervor ho impregna tot al Parc Central, on l’Ajuntament de Mataró ha instal·lat una pantalla gegant per animar la selecció espanyola. Més de tres mil persones s’hi apleguen. Aquí sí que és territori plenament entregat a la causa. Desenes de banderes, cares pintades amb els colors groc i vermell, centenars de samarretes de la selecció, moltes d’elles de Yamal... Hi ha veïns de Rocafonda i dones amb hijab onejant una minúscula bandera espanyola, però el gruix de la festa el formen joves i famílies d’altres barris de Mataró, gent que vibra amb l’ímpetu de Carvajal i que s’anima al crit de l’«A por ellos» que sona per la pantalla gegant.

El Marroc i Madrid

Rocafonda és un barri d’orografia difícil. Pujades i baixades de carrers estrets, amb edificis senzills de façana desgastada i brossa acumulada per terra, sobrepassant la capacitat dels contenidors. Un terç de la població és nascuda fora, sobretot gent provinent del Marroc, el país d’origen de Yamal. De fet, abans del partit, al cor del barri, els colors que regnen entre els més petits són el verd i el vermell: les samarretes del Marroc superen les rojigualdas amb escreix. Hakimi, Ziyech, Musa... L’Anass és qui llueix una de les moltes equipacions de Hakimi. Té 7 anys i, tot i jugar a futbol davant de la façana de l’àvia Fatima de Yamal, si ha d’escollir entre el blaugrana i el lateral marroquí es queda amb Hakimi. Les arrels i els sentiments, a vegades, contenen el torrent del jove futbolista del Barça.

"L’altre dia es va cridar més «Visca Yamal que visca Espanya», explica el Jordi. Ell és veí de tota la vida del barri. Durant l’últim any ha vist com les samarretes blanques del Madrid han anat mutant a poc a poc cap al blaugrana. Assegura que a Rocafonda hi havia molt madridista i la irrupció del jove crac ha anat virant els colors. El seu fill Teo, de 7 anys, per "portar la contrària", s’apunta a anar a contracorrent. En ple territori Yamal ell anima el Madrid i està una mica cansat del nen prodigi culer: "No m’agrada. Surt massa. Tot el dia Yamal bla, bla, bla. No m’agrada".

Reivindicació

Durant un mes Rocafonda ha estat l’epicentre del futbol europeu. El nen del 304 –el codi postal que ahir Yamal no va poder mostrar per celebrar un gol– va aconseguir que l’atenció mediàtica recaigués sobre el barri dels seus orígens. "Al 304, + Lamine Yamals – desnonaments", deia una pintada que es repetia en diferents punts de l’entramat urbà. La Bruna, del Sindicat d’Habitatge de Mataró, immortalitzava la proclama: "Es posa el focus en l’èxit d’un nen que ha sortit d’aquí, però és perillós normalitzar-ho, no és la realitat de la resta de veïns". Molts somien seguir els passos de Yamal, però la realitat per a la majoria, tant per als d'un bar com per als de l'altre, és que hauran de continuar matinant per tirar endavant. Rocafonda és la terra de Yamal, però no tots seran Yamal a Rocafonda.