Una dona de 88 anys se salva de ser desnonada gràcies al club de futbol de la seva ciutat

BarcelonaEls clubs de futbol professional no només es dediquen a xutar la pilota. I tot i que normalment les portades les ocupen els resultats i els fitxatges, a vegades surten històries que valen la pena ser explicades. Un d'aquests casos s’ha viscut aquestes últimes setmanes a Cadis, on la fundació del club de la ciutat ha decidit ajudar María Muñoz, una veïna de 88 anys que havia de ser desnonada aquest dimecres 26 de juny de l'habitatge on ha viscut els darrers 57 anys. Muñoz podrà continuar vivint a casa seva fins a l’últim dia de la seva vida pel mateix lloguer que pagava fins ara: 97 euros al mes. 

“Encara se’ns posen els pèls de punta en pensar-hi”, explica a l’ARA Eva Orihuela, filla de María Muñoz. La decisió de la fundació del Cadis Club de Futbol no va sortir del no res: els veïns del cèntric barri del Pópulo feia setmanes que s’havien organitzat per fer el màxim soroll possible per evitar el desnonament. El cas va arribar a les oïdes del club, que va decidir posar-hi remei. Al ser preguntat pel gest, el Cadis no ha volgut fer declaracions per no “apartar el focus de la verdadera protagonista de la història”.

Aquest dimecres, coincidint amb el dia que s'havia d'executar el desnonament, els veïns del Pópulo han decidit mantenir la concentració que estava prevista per aturar-lo. Ho han fet sota la crida "Prou de desnonaments per a pisos turístics al nostre barri". "La convocatòria ha sigut un èxit, ha vingut molta més gent i organitzacions de les que esperàvem", explica Orihuela. La filla de l'afectada ha dit que la concentració ha estat "molt emotiva".

Per entendre l’arrel del problema cal remuntar-nos a ara fa vuit anys, en el moment en què Muñoz es va quedar vídua. El pis sempre havia anat a nom del seu marit i, tal com explica la filla de l’afectada, “no van pensar a fer un canvi de nom”. Els propietaris, al cap de tres mesos, van fer-los arribar un burofax dient-los que havien de fer el canvi de nom. “Ens van dir que tan sols era paperassa. Que no hi hauria cap problema”, explica Orihuela. En un inici va ser així, fins que al cap de cinc anys els va arribar una carta on se'ls anunciava que o bé compraven la propietat per 147.000 euros o haurien d’abandonar la casa.

Aquesta opció de comprar-la ha estat clau per al desenllaç de la història, ja que el Cadis hi ha pogut recórrer per garantir el pis de Muñoz. Orihuela explica que gairebé tots els pisos de l’edifici de la seva mare s'han venut els últims anys a grans propietaris, que els han convertit en pisos turístics. En concret, a l’edifici de Muñoz ja només hi queden tres veïns. Tot i això, Orihuela deixa clar que els propietaris els han assegurat que no tenien intenció de vendre el pis a un tercer o habilitar-lo per ser llogat per dies. Segons els han explicat tenien intenció de deixar el pis a uns familiars.

El cèntric barri del Pópulo, cada cop més ple de turistes

La situació del seu bloc no és aïllat: el barri del Pópulo és un barri humil situat al centre de la ciutat de Cadis. Aquestes característiques han fet dels seus carrers un lloc ideal per allotjar-hi viatgers, deixant cada cop més arraconats els veïns i veïnes de tota la vida. “El barri està ple de turistes. Els carrers han perdut la seva essència i ja ni tan sols fa olor de guisat a les escales”, explica Orihuela. Aquesta situació ha crispat molt els veïns i veïnes, que s’han organitzat per lluitar contra aquesta tendència.

La fundació del Cadis va firmar el contracte d’arres el 12 de juny i l'endemà el president del club, Manuel Vizcaíno; el vicepresident, Rafael Contreras, i el gerent de la fundació, Pepe Mata, van anar a casa de Muñoz a donar-li la sorpresa. Abans d’això, Mata s’havia posat en contacte amb Orihuela per explicar-li la intenció del club de tirar endavant la compra. “Encara no em crec que tot hagi sortit bé”, assegura.

Aquesta última temporada el Cadis no ha estat capaç de mantenir la categoria, i després d’aconseguir 33 punts i quedar en divuitena posició a la Lliga l’any vinent jugarà a Segona.

Els precedents

No és la primera vegada que un club de futbol decideix prendre partit en una situació com aquesta. De fet, per trobar un altre cas no fa falta anar gaire més lluny: l'any 2014 la plantilla del Rayo Vallecano va decidir fer-se càrrec del lloguer d'una àvia de 85 anys que havia estat desnonada del seu pis al barri de Vallecas. "Nosaltres no ens quedarem de braços plegats, sinó que ajudarem aquesta senyora. No només jo, sinó el cos tècnic, els jugadors, tots", va assegurar l'exentrenador de l'humil club madrileny Paco Jémez. En aquell cas la Carmen, la dona afectada, havia perdut la casa després que el seu fill hagués demanat un préstec de 70.000 euros amb l'aval del pis. Com que no va poder tornar-lo el prestador es va quedar la casa. El Rayo també va obrir un canal d'ajuda per a qui volgués ajudar.

Aquests dos clubs de futbol no són els únics que han actuat arran de notícies com aquestes: també esportistes a títol personal han decidit fer un pas endavant per ajudar persones en perill de quedar-se sense casa. Un cas molt sonat va ser el del controvertit base de la NBA Kyrie Irving. Segons va anunciar el Daily Mail el juliol de l'any passat, el company de Luka Doncic als Dallas Mavericks va donar fins a 40.000 dòlars a una senyora de 93 anys que estava a punt de ser desnonada. Val a dir que Irving ha estat acusat de negacionista, antisemitisme i terraplanista al llarg d'aquests últims anys.