Beneficis i riscos de la gran obsessió de Hansi Flick

BarcelonaA principi de temporada, Pedri expressava al programa Martínez y Hermanos la por que li va generar arribar cinc minuts tard a una sessió de recuperació amb Xavi Hernández. El de Terrassa imposava multes de mil euros que es duplicaven per cada minut de retard en un entrenament. Ousmane Dembélé, avui al PSG, va ser el jugador que més es va escurar la butxaca durant aquesta etapa, seguit del seu compatriota Jules Kounde. Amb l'arribada de Hansi Flick a la banqueta blaugrana, la relació entre jugadors i entrenador ha patit alguns canvis. Entre ells, l'entrada en vigor d'una norma que encara penalitza més els retards. Si els seus deixebles no compleixen els horaris, ja saben que seran suplents en el següent partit.

Establir una normativa clara i igual

Kounde, reincident, i Iñaki Peña han sigut víctimes d'aquesta nova tendència. El central va arribar tard a la xerrada tècnica contra el Rayo Vallecano, el porter alacantí a la semifinal de la Supercopa contra l'Athletic i tots dos van pagar-ho veient el partit des de la banqueta. "Això va de tenir respecte pels companys", declarava l'entrenador després del partit contra els madrilenys. Peña no ha tornat a ser titular des de l'empat a Getafe (1-1).

Els experts parlen d'aquesta forma de governar un vestidor de futbol. Segons Christian Rueda, coordinador del futbol base del Sant Andreu i tercer entrenador del primer equip, és important marcar la normativa a principis de curs i complir-la amb l'objectiu de no perdre el respecte dels jugadors: "S'ha d'especificar què passa si un jugador arriba tard. Si per aquest motiu serà desconvocat o si serà suplent en un partit".

"Si tots els jugadors seguim les mateixes regles, ningú sent que hi hagi favoritismes, però si els càstigs són exagerats o no s'apliquen igual per a tots, generen mal ambient". En aquesta línia, a través de Beatriz González, psicòloga del centre de psicologia Somos de Madrid, l'ARA ha conversat amb un parell de futbolistes professionals espanyols. Aquests jugadors d'elit confessen que quan el seu entrenador és injust, alguns es frustren i baixen el seu rendiment, mentre que altres el desafien. "Si el grup està unit i entén que la disciplina és part del joc, els mateixos companys intenten calmar la situació; però si diversos jugadors ho senten com una injustícia, el vestidor es divideix".

La personalitat de l'entrenador i els seus efectes

"Hi ha altres entrenadors que et donen més llibertat, però si no posen uns límits, l'equip es relaxa massa i perdem el punt de competitivitat". Els futbolistes professionals consultats per Gonzálezdeclaren que el director tècnic ha de trobar un equilibri tant en el tema esportiu com psicològic, sense excedir-se en exigència per no cremar la confiança dels jugadors. Aquests creuen que si l'exigència és justa, el míster els fa millorar i donar un extra d'energia. "He tingut entrenadors que no et deixen respirar i et fan dubtar de tu mateix", declara un dels futbolistes, que per silenci professional guarda el seu nom i cognoms.

"Per norma general, als jugadors no els agrada que se'ls controli tant", dictamina Mario Paños, director de l'expertesa en psicologia d'esport d'alt rendiment a l'escola universitària Rafa Nadal. Aquest expert considera que unes normes ben establides atorguen al vestidor una sensació de control. Tot i això, diu que si un entrenador és inflexible, pot generar ansietat, alhora que conclou que els jugadors que tenen una personalitat més "obsessiva" surten guanyant amb tractes com el de Flick. En canvi, jugadors que els agrada sortir de les normes de joc poden ser perjudicats. "Un estil de lideratge autocràtic provoca un augment del rendiment a curt termini. Si et passes de disciplina estricta, els jugadors es prenen les ordres com atacs personals", assegura.

Per la seva banda, Mauricio Pinto, doctor en psicologia de l'esport per la Universitat Autònoma de Barcelona, creu que castigar els jugadors no és massa bona idea. "A vegades, se'n penalitzen d'importants i l’equip després surt perjudicat". En conversa amb l'ARA, l'investigador afirma que, sovint, és més fàcil que el grup s’autoreguli i que el mànager ha de ser flexible en moments claus de la temporada per no rebaixar la qualitat de l'equip. "Trobar el control de cada situació i saber quan canviar les regles de joc forja els grans entrenadors com Pep Guardiola o Alex Ferguson", subratlla.

La disciplina neix al futbol base

"En el futbol base, si s'entrena i es té una bona disciplina es juga", comenta Christian Rueda, que també afirma que molts jugadors idealitzen l'entrenador fins al punt de sentir por per no jugar el cap de setmana. En aquest sentit, hi ha pares que li fan broma: "Em diuen que em portaran a casa seva perquè els seus fills els facin cas". Rueda creu el futbol base és una via per formar persones. "Has d'educar en valors abans que entrenar", explica.

Tal com afirma el tècnic del Sant Andreu, cal vigilar amb l'excés de permissivitat. "Que els jugadors s'hagin de tractar tots per igual és mentida". El Christian, però, s'allunya dels mètodes tradicionals i intenta empatitzar amb els juvenils perquè tot el que els passa són "males ratxes d'adolescents". "L’entrenador ha de camaleònic i adaptar-se a les necessitats del conjunt, malgrat que tingui un estil i una forma de jugar predeterminada, cada jugador té una situació familiar i personal diferent", sentencia. En clau blaugrana, més enllà de la qualitat tècnica de Lamine Yamal i Pau Cubarsí, s'amaguen dos juvenils, aparentment veterans, que han d'entregar els deures l'endemà de rebre cops i comentaris de rivals experimentats.

Pedri, qui també va debutar amb edat de juvenil al Barça, va confessar en el programa de Dani Martínez que els diners recollits per les multes s'utilitzaven per cohesionar l'equip mitjançant un sopar o es donaven a la beneficència. Al primer equip del Sant Andreu el fet d'arribar tard també es castiga amb una penalització econòmica. "Si arribes tard, pagues, però després jugues", admet Rueda. En aquesta línia, Paños diu que les suplències són una eina de càstig que han d'estar en consonància amb la gravetat de les conductes reprovables dels jugadors. "El jugador ha d'entendre per què l'estan castigant", argumenta.

El problema de Raúl Asencio