El descens, vist per a sentència

BarcelonaSi no ho evita una proesa majúscula, l’Espanyol jugarà a Segona Divisió la temporada vinent. Al Benito Villamarín (1-0), on hi havia molt més que tres punts en joc, els blanc-i-blaus van comprovar que la lluita, sense futbol, no condueix enlloc. Hi ha actitud entre el desànim, però no arguments futbolístics que convidin a pensar en un miracle que eviti el retorn a l’infern 26 anys després. Els blanc-i-blaus són últims perquè han fet moltes coses malament. Més que cap altre equip de la Lliga.

La lleugera millora que han aportat Abelardo i els reforços hivernals no està sent suficient per compensar el cúmul de demèrits que arrossega el pitjor equip de la categoria. Fa falta molt més per sumar punts en una categoria que ha elevat la seva exigència. Després dels triomfs del Celta i de l’Eibar, la derrota a Sevilla allunya l’Espanyol a vuit punts de la salvació quan en falten 21.

Complint amb l’amenaça d’alinear els jugadors a qui veia millor -i, de retruc, de castigar alguns noms que no havien estat a l’altura-, Abelardo va revolucionar l’onze inicial amb sis canvis respecte al partit contra el Llevant. Campuzano, Iturraspe o Naldo, que feia mesos que no eren titulars, van passar de l’ostracisme a ser necessitats en el moment més crític del curs. L’Espanyol va tornar a plantejar un partit basat en la reacció, esperant ordenat una pèrdua del Betis per poder fer mal amb velocitat. Malgrat un inici prometedor, dos bons avisos per les bandes en els primers cinc minuts, l’aposta no va acabar de sortir bé.

El Betis va assumir el domini del joc sense problemes, movent la pilota de costat a costat per trobar, a partir de la profunditat dels seus carrilers, Emerson i Pedraza, alguna escletxa. La sensació de perill dels d’Alexis Trujillo va ser constant en un primer temps amb més arribades que rematades. L’Espanyol va haver de treure molta aigua de la seva àrea, però els principals problemes arribaven quan tenia la pilota.

Amb Roca sense socis per dins, Darder desconnectat a la banda i Embarba aïllat de la resta, el mig del camp va tornar a ser inexistent (cap migcampista va superar les 11 passades durant el primer temps). Sense capacitat per generar futbol, difícilment arriben les ocasions. Tot i això, en va tenir dues de clares, una al final de cada meitat. Primer Calleri va adormir-se tot sol davant Joel i va donar temps a Mandi per corregir. Després va ser Wu Lei qui va poder evitar la derrota final en una errada que defineix la temporada periquita.

Només havia de culminar una passada de la mort, però ni així. Qui no va perdonar va ser el Betis, que va obrir la llauna a l’inici de la represa. L’exespanyolista Bartra, que ja havia amargat la festa a Cornellà-El Prat (va anotar el 2-2 final), va guanyar-li plàcidament la partida a Iturraspe en un córner. La missió es complicava una mica més. De res va servir que Abelardo renovés l’atac amb cinc jugadors ofensius. L’Espanyol continua apagant-se en una Lliga en què sembla condemnat.

Abelardo: "La cosa està fotuda"

Abelardo va verbalitzar la frustració del moment en sala de premsa. "La cosa està molt complicada, però cal seguir, no tenim alternativa. Queden set partits. La cosa està fotuda, però cal seguir lluitant", va comentar l'entrenador espanyolista, que va assumir la responsabilitat de la ratxa negativa de resultats. "Tots han d'assumir la responsabilitat, jo haig de ser el primer. No hem estat encertats, el gol era evitable i després hem fallat ocasions clares, la de Wu Llei és incomprensible", va assegurar, fent referència al mà a mà que va tenir el davanter xinès en el tram final.

El tècnic va reconèixer que el vestidor estava "molt fotut", però va destacar que té marge per seguir lluitant per l'objectiu de la permanència a la Lliga Santander: "A partir de demà caldrà aixecar-se i pensar en el partit de diumenge. Serà molt difícil, però cal seguir lluitant, lluitant i pensar en fer diumenge un partit molt bo per guanyar a Madrid", va dir.