"Et degraden, t'expedienten i t'acomiaden": retrat d'un malson laboral a la FCF de Soteras
L'ens ha hagut d’afrontar un mínim de 18 denúncies per acomiadament improcedent des del nomenament de José Miguel Calle com a director general
SabadellLa Federació Catalana de Futbol (FCF) ha estat implicada en pugnes i batalles judicials amb càrrecs directius i executius durant la presidència de Joan Soteras, un mandatari que està sota la lupa de la Generalitat arran del cas Rubiales i també pels diferents casos denunciats recentment a l'ARA, com els de Paquita Linares i Raquel Elola. La llista de conflictes laborals des del 2018 s'acosta a la vintena: 18. Tot seguit, quatre testimonis més comparteixen la seva experiència a l'organisme.
Retirada d'atribucions i acomiadament per teletreballar
Albert Fernández és informàtic i el 2011 va entrar a la FCF com a responsable de l’àrea. El 2018, amb l’arribada de Soteras a la presidència, es va crear un nou càrrec al departament i van nomenar Raül Sus com a director amb dos assessors externs addicionals. Va ser una “decisió sorprenent perquè el departament estava format per quatre treballadors i tres supervisors”, explica Fernández a l'ARA. A més, “també es contractaven empreses externes per dur a terme tasques que els informàtics podien realitzar sense dificultat”.
El gener del 2021, José Miguel Calle, director general de la FCF, va demanar a Fernández que entrés al correu federatiu de José Domingo Valls, exdirector de serveis jurídics de la FCF. L’Albert sabia que això era un delicte si no s’avisava prèviament la persona implicada i no va acatar l’ordre. Calle no s’ho va prendre bé i el 2 de febrer del 2021 li va comunicar davant de tots els seus companys que “havia perdut la confiança en ell” i li va retirar atribucions.
Uns dies més tard, l’Albert i els seus companys van patir una reducció de sou del 15% a causa de la pandèmia. Aquell mateix dia es va celebrar una assemblea de la FCF en què s’aprovava l’augment de sou de Calle, que passava a cobrar 125.000 euros anuals. Mesos després d'aquell upgrade, el director general va comunicar a l’Albert l'obertura de dos expedients: un per fer compres per a la FCF sense autorització i l’altre per incompliment reiterat de la jornada laboral, argumentant que durant molts divendres no havia fet acte de presència a l'oficina, malgrat que Fernández havia pactat per escrit teletreballar des de Lleida per compensar la retallada salarial pel covid.
La situació generada va ser insostenible i l’Albert va agafar la baixa per ansietat. La FCF va decidir acomiadar-lo el 9 de desembre del 2021 basant-se en la resolució dels expedients. Al cap d’uns mesos, l’informàtic va arribar a un acord extrajudicial on l'organisme reconeixia tots els fets denunciats per ell.
Quan encara treballava a la FCF, l’Albert formava part de la comissió de bon govern i compliance com a representant dels informàtics des de la seva posada en marxa el 2018. Va ser una peça clau per engegar-la, però el 20 de febrer Soteras va encarregar al secretari general, Oriol Camacho, que li comuniqués que havia de deixar-la. En paral·lel, Calle va advertir el cap d’informàtica que Fernández “jugava amb foc", que havia de marxar "per protegir-se a ell mateix”. Finalment, i a contracor, Fernández va presentar la dimissió de la comissió per no tensar més la corda.
Altres membres de la comissió van viure una situació semblant i van ser pressionats per renunciar al càrrec o, directament, en van ser destituïts. Els seus llocs van ser ocupats per persones afins al director general. Compliance no va actuar davant l’allau d’acomiadaments improcedents ni a diferents denúncies internes presentades pels mateixos acomiadats.
Acomiadat per ser vist en una revetlla de Sant Joan
Per la seva banda, Toni Vera és comunicador i feia vuit anys que treballava a la FCF. Els seus últims mesos a l’ens van ser força complicats: “Em van encomanar tasques llarguíssimes, supervisades i urgents per fer-me la vida impossible”. Això va desembocar en “un quadre d’ansietat i trastorn del son, unes patologies que no havia patit mai”. Fins i tot va anar a urgències: “M’estava ofegant després d’una pujada de nervis molt forta”. El metge li va donar la baixa per ansietat i quinze dies després li van enviar una carta d’acomiadament on s’especificava que l’havien "vist al carrer durant la revetlla de Sant Joan”. El setembre del 2022, va arribar a un acord extrajudicial per cobrar la indemnització.
Vera té constància que hi ha “un percentatge molt alt de treballadors de la FCF que han patit problemes de salut mental i des de Salut n'estaven fent un seguiment específic, perquè no és habitual que en una empresa hi hagi tants trastorns”. També explica que la FCF "té un patró de mòbing que està molt ben definit: en primer lloc, et degraden, seguidament t’obren expedient i, finalment, t'acomiaden. Un cop la plaça queda lliure, hi col·loquen un familiar o amic, que passa a ocupar llocs de responsabilitat passant per davant de tots els treballadors que fa anys que demostren la seva vàlua”. I llança una pregunta a l’aire: “Com pot ser que Calle reconegui davant un jutge que ha malversat diners de la FCF i, seguidament, se li augmenti el sou?”
Causa pendent per espiar un correu electrònic
Emili Gil va entrar a la FCF el 2016 i es va integrar a l’àrea esportiva. Amb el nomenament de Calle van començar “les ingerències i les pressions” per convocar certs jugadors i va notar que el “controlaven i vigilaven amb qui parlava per telèfon”. Quan es va reprendre la competició després de la pandèmia, Gil ja s'ensumava alguna cosa: “Vaig ser l’últim en reincorporar-me al grup de treball, em van aïllar i vaig perdre poder de decisió”. El març del 2021 el van acomiadar “per falta de productivitat”. L'Emili té constància que van intentar obrir-li un expedient: "Però no ho van aconseguir perquè la meva feina va ser impecable”. Va denunciar que el seu cessament era improcedent i a l’acte de conciliació, la FCF va acceptar pagar-li la indemnització pertinent, però el conflicte no es va acabar aquí: mesos després, Gil va descobrir que s’havia entrat al seu correu sense autorització i també va denunciar els fets. La causa està pendent de judici.
Exhibició pública d'acomiadaments
Joan Anton Ruiz era cap de compres de la FCF des del 2017. El 29 de gener del 2021 es va trobar amb dues persones esperant-lo a la porta. Li van entregar una carta que explicava que el feien fora per un “descens continuat de la seva capacitat laboral, per transgredir la bona fe contractual i per abús de confiança en el seu treball”. Prèviament no havia rebut cap alerta. També hi deia que “la FCF, acollint-se a l’article 56 del vigent Estatut dels Treballadors, reconeix la improcedència de l’acomiadament i, atesa la seva antiguitat, se li abonarà la indemnització que correspon a la normativa vigent”.
El que més va afectar el Joan Anton va ser “la humiliació pública que va patir a l’assemblea extraordinària del 2021, on se’l va exposar públicament davant de tots els presidents de clubs, deixant-lo en una situació molt vulnerable: “Jo era un professional aliè al futbol i això em va tancar totes les portes a la meva reincorporació al món de l’alta direcció. Laboralment, m’han matat i han fet que no aixequi el cap”. En aquella assemblea es van publicar els noms i les fotografies de diversos treballadors que havien estat acomiadats. També les d'Albert Fernández i Emili Gil.
Joan Anton Ruiz també té un procés judicial obert perquè va denunciar que van entrar al seu ordinador sense el seu consentiment i van accedir a documents i dades personals.