El declivi del totpoderós Florentino Pérez
Els problemes del president plenipotenciari del Madrid s'accentuen al ritme que baixa el seu índex de popularitat
BarcelonaA la sala principal del nou museu del Reial Madrid hi ha la fotografia de nombrosos jugadors històrics de l'entitat, però només hi surten tres presidents. Els germans Carles i Joan Padrós, fundadors del club, i Florentino Pérez. Els que fan la visita guiada comencen amb una gran maqueta de com quedarà el nou estadi un cop estigui acabat del tot. Després la guia fa una breu història del club –obviant, això sí, l'origen català dels fundadors–. De Santiago Bernabéu només hi ha fotos a les pantalles virtuals. En canvi, de Florentino, a qui s'anomena en tot moment "nuestro presidente", n'hi ha dues. Majestuoses. La primera, de quan va guanyar les primeres eleccions l'any 2000. I l'última, contemplant les obres de remodelació de l'estadi des de la segona graderia, com si fos un senyor feudal. L'ARA va completar el Tour Santiago Bernabéu fa uns mesos, on es constata que Florentino no només és el president plenipotenciari del club de Chamartín, sinó que d'alguna manera també n'ha volgut reescriure la història. Però gairebé un quart de segle després d'arribar a la llotja el seu poder comença a trontollar.
El sobrecost de les obres al Bernabéu, la prohibició de celebrar-hi concerts o els aparcaments que s'han paralitzat per ordre judicial eren els primers avisos que Florentino, que havia dedicat gairebé tota la seva presidència a controlar tots els poders fàctics, no ho tenia tot tan lligat com semblava. La Pilota d'Or, que des del Bernabéu donaven per fet que seria per a Vinícius, ha estat l'últim caprici que se li ha escapat de les mans. "A Florentino se li està desmuntant el xiringuito", diu Kike Marín, un dels pocs periodistes capitalins crítics amb la gestió del president madridista. Extreballador de Marca, i actual col·laborador del Confidencial, les seves columnes fiscalitzant les obres de govern del mandatari li van costar un lloc a la tribuna de premsa del Bernabéu. "Estic vetadíssim". No només ell, també el mitjà que representa, al qual no se l'acredita els dies de partit. "Hi ha treballadors del Reial Madrid que ens expliquen que, als ordinadors del club, no es pot llegir el Confidencial. Està capat. És la política del club: la crítica, encara que sigui poca, s'ha d'aïllar".
L'ARA s'ha posat en contacte amb més periodistes que segueixen l'actualitat del Reial Madrid. Alguns han declinat participar-hi –"Ja tinc prou problemes al dia a dia per ficar-me en aquesta guerra", respon un d'ells–. D'altres han preferit fer-ho des de l'anonimat. "El poder de Florentino és reverencial. Has vist tantes coses que al final t'autocensures. Prefereixes callar per prudència. De tot el tema del Bernabéu, per exemple, se n'ha informat més als mitjans de fora que no pas als de Madrid. I això que són situacions públiques", apunta una de les fonts consultades. "Molts que segueixen l'actualitat del Reial Madrid també són del Reial Madrid. Això l'ha ajudat que tothom, històricament, tanqui files. Encara que tot té un límit. A la Pilota d'Or es va passar de frenada", afegeix un seu company de professió.
L'opinió publicada, en contra de la decisió de Florentino amb la Pilota d'Or
Als 77 anys, és un secret del domini públic que el president madridista està delicat de salut. "Sempre ha estat molt intel·ligent, però últimament s'ha vist que no està tan àgil de cap com abans", diu Marín. Potser en un altre moment hauria reaccionat de manera diferent, però dilluns, quan Vinícius es va enfadar al saber que no guanyaria la Pilota d'Or, Florentino va afegir-se a l'enrabiada i va ordenar que la delegació de 50 persones del Reial Madrid es quedés a la capital espanyola, i deixés plantat France Football. Va ser dels pocs dies que l'opinió publicada se li va girar massivament en contra.
Alfredo Relaño, exdirector del diari As i un dels 100 periodistes que participen en la votació, va dir directament que el Madrid s'havia "mourinhitzat". Juanma Castaño, a la Cope, també es va desmarcar. "El problema és que ningú al club aixeca la mà per dir-li a Florentino que s'ha equivocat". A El Mundo, Orfeo Suárez ho qualificava de "decisió impròpia d'una institució que no representa un futbolista o un president, sinó els seus socis". I a Marca, Rubén Jiménez, parafrasejant l'himne del club, tancava la seva columna dient que el Madrid "quan perd ja no dona la mà". Encara que, després de la pluja de crítiques, arribava l'efecte rebot i els mitjans afins responien insinuant que s'havia manipulat la votació –Relaño va respondre dient que això era "impossible"– o recordaven que una vegada Luis Enrique, quan era entrenador del Barça, també va negar-se a assistir a la gala.
"Florentino té poder dels Pirineus en avall. En amunt, no. Ha perdut credibilitat enfrontant-se a la UEFA per la Superlliga", explica un Kike Marín que ha arribat a comptar fins a sis ministres plegats a la llotja del Bernabéu. "Hi ha jutges que ni s'atreveixen a obrir una causa contra ell, i després resulta que també els veus a la llotja", denuncia. Però hi ha coses que no tenen solució, com els concerts al Bernabéu, perquè és impossible insonoritzar l'estadi. O els aparcaments. El mandatari fins i tot ha contactat amb una escola per comprar-los el pati i fer allà els aparcaments. Proposta que també ha estat rebutjada. "El 80% dels veïns que protesten són del Reial Madrid. I molts, socis. Però això no té res a veure amb l'escut: l'excés de soroll és un delicte ambiental. És molta gent i en una zona acomodada de la ciutat. Qui no és arquitecte és advocat. Són gent formada i no els pots prendre el pèl així com així".
A curt termini, ningú pensa en una renúncia anticipada del president madridista. Ara bé, el seu índex de popularitat ha caigut i això molesta, i molt, Florentino, un mandatari obsessionat en el seu llegat. A la capital espanyola asseguren que el seu gran somni és que el Bernabéu passi a dir-se Estadi Florentino Pérez. "Va intentar fer veure que hi havia una plataforma al darrere d'aquesta proposta, però tots sabem que ho va promoure ell mateix", tanca Marín. Com que molts socis arrufaven el nas, va intentar un pas intermedi, posant el seu nom a la ciutat esportiva. Tampoc se'n van sortir. Mentrestant, i en to burleta, els veïns del Bernabéu han passat a referir-se a l'estadi, que ja fa cinc anys que està en remodelació, com a "Auditori Florentino Pérez".